Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Jesús Gilart

Jesús Gilart

Pare de quatre fills, bon amic de quatre més i fill de la Pepita i el Rafel. Els últims 50 anys he aprés a dir gràcies per tot i perdó per algunes coses.

Opinió

Un lloc per a cada cosa

Sempre havia estat una persona extremadament endreçada (ordenada, meticulosa). Tot tenia un lloc al seu taller-mecànic de professió. Cada eina tenia la seva ubicació. I un horari on cada hora tenia les seves feines. Els treballadors, els proveïdors i els clients sabien que si el volien treure de polleguera, n'hi havia prou amb no arribar a l’hora, no servir la comanda quan tocava o no pagar quan s'havia de fer. Fins que van marxar de la seva vida d’un en un. Si no físicament, sí espiritualment.

A casa seva també tot tenia el seu lloc i moment. Els seus familiars -era solter- sabien que tenia el seu caràcter perfeccionista fins a l’extrem. Així que la seva relació amb ell també era quadriculada. En Joan marcava el tempo, el lloc on quedaven, i si hi tenien una conversa amb ell, fins i tot de què parlaven. També van anar desapareixent de la seva vida. 
 
I aquell que sempre deixava les coses al seu lloc, no va trobar el seu propi lloc; la soledat es va apropar a ell, se’n va fer l’amo, i el que tenia sempre un lloc per a tot, es va quedar sense lloc per a ell mateix.
 
PD. 
Desprès d’un temps buscant ubicar-se, la Mari el va trobar. Potser ella també tenia un passat semblant o no, fa difícil dir-ho, però les seves ànimes es van ajuntar. La catarsi es va produir al carrer la Panera de Lleida, a l’alberg municipal, on hi viuen tots dos, ara sí, ara no, i vaguen d’aquí a allà, sense un lloc on anar. Potser el Joan no està millor ni pitjor que abans, però té un lloc al cor de la Mari.

Comentaris

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

Del local al global

Publicitat
Publicitat