Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Imma González

Imma González

Lleida, 1989. Aprenent de fotografia i de producció audiovisual. Amant de Miles Kane, en somnis. Amb cor de groupie rockera dels anys setanta.

Opinió

Hi havia una vegada un heroi

Hi havia una vegada un heroi que no duia capa però que portava màscara i barret. Amb la seva tasca social, impecable, defensava les injustícies i ajudava els desvalguts. Era inigualable, el salvador de la Terra Ferma.

Amb la seva manera de parlar, fidel als orígens de la seva terra, i la seva actitud castissa guanyava seguidors a dojo, aconseguint que fins i tot el més renegador acabés retrobant-se amb les seves arrels. Era entranyable. I proper. No obstant això, a les entranyes del nostre salvador creixia quelcom fosc.

No existia en el seu ésser ni una mica d'autocrítica. Ell sempre era el que més. El que més donava, el que més ajudava, aquell que una millor tasca feia per la seva ciutat. Com tot heroi, aquest personatge públic tenia detractors. Poetes i il·lustrats (no estic parlant de mi, no tinc tant ego) que veien una mica més enllà i que donaven la seva legítima opinió, sense criticar la seva tasca, sinó més aviat les seves formes. L'heroi, defensor de la república catalana, de la justícia i de la llibertat, lluny d'acceptar la crítica, la condemnava. I ho feia amb malícia, fent mal a les persones, fins i tot a tercers que decidien posicionar-se a favor dels detractors, en una rocambolesca contraposició a la seva filantropia. La llibertat, per ell, només tenia una cara: la seva.

Aquest heroi, probablement a causa de la gran fama sobtada que va obtenir, no era capaç de veure que el món no girava al seu voltant, que no tothom pensava en ell tot el dia, que no tot aquell que criticava les coses dolentes de la seva ciutat (que en tenia, gairebé tantes com bones), estava posant-se amb ell. Fins i tot de vegades considerava que el fet que no el tinguessin en compte més enllà de les seves contrades era quelcom criticable, inadmissible.

Ell va aconseguir el que mai ningú abans no havia aconseguit a la seva ciutat: que molts dels que renegaven de la seva terra se l'estimessin, que la gent s'acostumés a emprar expressions oblidades en el temps. També va aconseguir que la ciutat fos més solidària, que coneguessin problemes socials fins aleshores ignorats. Va moure les masses com mai abans no s'havien mogut a la seva petita ciutat. I la seva tasca va ser reconeguda per molts diverses vegades.

Però aquests reconeixements per ell no semblaven suficients. Per la seva actitud semblava que cerqués el reconeixement absolut. No entenia que existissin persones que no compartissin la seva opinió, o que simplement no la contemplessin. Si no estaves amb ell, estaves contra ell, encara que el motiu fos simplement la desconeixença.

Aquest heroi hauria d'adonar-se que no tot va d'anar amb ell o contra ell, i que de vegades no és més heroi aquell de qui més es parla, si no aquell que més fa sense esperar res a canvi, que els copets a l'esquena mai no han de ser una fita.

Tot això seria una faula, com la de la llebre i la formiga, si això fos una fantasia, una creació. Però em temo que fa temps que aquell qui va crear el personatge ja és incapaç de saber on es troba la línia que el separa d'ell mateix.

Comentaris

5 -10 -20 -tots
1


 
Publicitat

Edi7orial

Les nostres arrels

Publicitat
Publicitat