Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Sense novetats ni a dreta ni a esquerra

Els comicis a la presidència del PDECat de les comarques de Ponent i a la primera secretaria del PSC han afavorit clarament la “vella guàrdia” i el continuisme en ambdós casos, la qual cosa tanca les portes, de moment, als nous aspirants tant d’un costat

Àngel Ros, Joan Reñé
La victòria d’Iceta dóna ales a Ros i frena les aspiracions de Larrosa i Lafuente, mentre que l’elecció de Reñé posa Postius contra les cordes. (Foto: Arxiu)
Joan Reñé serà el primer president del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) a les comarques de Ponent. El polèmic president de la Diputació de Lleida va guanyar Violant Cervera per la mínima en uns comicis que es van decidir a la comarca del Pla d’Urgell, un autèntic fortí per a l’expresident del Consell Comarcal. La majoria del territori va rebutjar frontalment la candidatura de Reñé, i és que Cervera va guanyar a les Garrigues, la Noguera, el Segrià, el Solsonès i la Segarra. De fet, el president de la Diputació només es va imposar a l’Urgell i, sobretot, al Pla d’Urgell, on va obtenir 100 sufragis, 91 més que l’altra candidata, que li va acabar atorgant la victòria final per tan sols una trentena de vots en uns comicis als quals diversos membres de la seva candidatura s’havien referit com a “un passeig” per a Reñé.


Reñé contra Postius

L’elecció de Reñé, que va perdre clarament a nivell territorial, deixa en una situació delicada el PDECat. El sectarisme de l’elegit, envoltat per un grup reduït de confiança que s’encarrega de protegir-lo a ultrança, i les seves discrepàncies amb el fins ara president de Convergència a Lleida i delegat del Govern, Ramon Farré, es converteixen en la punta de l’iceberg del conflicte. El nou rumb del PDECat, abocat totalment al procés independentista, no quadraria amb les “amistats perilloses” de Reñé, que es troba més còmode al costat de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que no pas del candidat del seu propi partit a la Paeria, Toni Postius, un maldecap per a Ros i, de retruc, per al seu bon amic Reñé. El nou president, pagès de professió i amb poques aptituds oratòries, aspira a continuar escalant esglaons dins del partit, però l’enfrontament amb Postius podrien dur la formació a una situació insostenible.
 
Ros contra Larrosa i Lafuente
 
Històrics socialistes com Antoni Siurana, Teresa Cunillera, Àngel Ros, Paco Boya o Miquel Aguilà s’afileraven al costat de Miquel Iceta. I valors en alça de la formació com Fèlix Larrosa, Mònica Lafuente o Guillermo Hervera, amb Núria Parlon. En canvi, Òscar Ordeig, líder del PSC a la Seu d’Urgell, s’allunyava progressivament de Lafuente per posicionar-se al costat de Ros en una jugada que el podria portar fins a la primera secretaria del partit a Lleida, tal com es confirmava aquest dijous amb la inscripció de la seva candidatura. I és que la victòria d’Iceta sobre Parlon dóna ales a Ros al capdavant de la Paeria i frena les aspiracions de Larrosa, ferm aspirant a l’alcaldia de la ciutat. Així, el seu assalt al tron quedaria paralitzat, ja que la primera secretaria d’Iceta dóna via lliure a un Ros que, al seu torn, cediria la presidència del partit a Ordeig en detriment de l’altra “parlonista”, Lafuente. La revolució socialista haurà d’esperar.

El gendre de Ros fa burla de ParlON
   
La victòria de Miquel Iceta sobre Núria Parlon en les primàries a la primera secretaria del PSC va animar els seguidors del reelegit líder socialista i va frenar les aspiracions del candidat socialista a l’alcaldia Fèlix Larrosa, que en conèixer-se els resultats era vilipendiat a Twitter per José Crespín, gendre de Ros, cap de gabinet de la Paeria i un dels militants més actius de Lleida a favor de la campanya d’Iceta.
 
En un tuit d’allò més desafortunat, Crespín celebrava els resultats d’Iceta fent burla de la campanya promoguda per l’equip de l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, que havia fet un joc de paraules amb l’”on” final del seu cognom, una idea que va utilitzar Crespín per escriure que Iceta “está de subidON, es un CampeON i mola mogollON”.
 
Poc després, el cap de gabinet de l’Ajuntament de Lleida es dedicava a repiular missatges antics d’alguns socialistes lleidatans com Fèlix Larrosa, Mònica Lafuente o Guillermo Hervera que donaven suport a Parlon en una clara amenaça envers tots aquells que han gosat aliar-se en contra del seu sogre.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Manifest

Publicitat
Publicitat