Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Almenar rehabilita el cementiri civil, construït fa més d'un segle

Segons l'historiador Josep Forns, es tracta d'un equipament "curiós" datat en "una època convulsa i de gran conflictivitat social, on es van introduir noves idees liberals i casos rupturistes"

cementiri civil, Almenar,
Es tracta d'un petit espai situat a 1 quilòmetre i mig de la població bastit a principis del segle XX. (Foto: Ajuntament d'Almenar)
L'alcaldessa d'Almenar, Teresa Malla, ha inaugurat aquest diumenge la rehabilitació del cementiri civil de la població, un petit espai situat a 1 quilòmetre i mig de la població bastit a principis del segle XX i que constitueix un recinte singular, ja que és dels pocs cementiris civils de Catalunya separats del cementiri religiós. Les obres de remodelació i recuperació, executades per l'Ajuntament amb el suport de la Plataforma per a la Memòria Històrica d'Almenar, han consistit en la consolidació d’una part del mur perimetral, la col·locació d’un panell informatiu, la instal·lació d'una porta de forja, la neteja de l'interior i plantació de dos xiprers.

Malla, que recorda que Almenar és un dels pocs pobles que té cementiri civil, afirma que aquesta obra suposa “la recuperació d’un espai que malauradament estava quasi abandonat i el reconeixement i la dignificació de les persones que reposen allí”. Per la seva banda, els representants de la Plataforma per la Memòria Històrica d’Almenar, Esther Peiró i Víctor Verdú, han incidit en la importància de l’actuació, que contribueix també a la recuperació de la memòria històrica, i han llegit diversos poemes de Màrius Torres, Jaume Agelet, Joan Vinyoli i del propi Verdú.
  
Una història curiosa

La història del cementiri civil d'Almenar és força curiosa. L'investigador i historiador d'Almenar Josep Forns ha estudiat aquest equipament i explica que data de 1904, quan un mestre laic i d’idees anarquistes d'origen valencià, Alfons García, va promoure la seva construcció, que va executar l’Ajuntament. "No hem d'oblidar", diu, "que parlem d'una època molt convulsa i de gran conflictivitat social, amb la crisi de la fil·loxera, l'arribada de gent de fora per treballar al canal d'Aragó i Catalunya i la introducció de noves idees liberals i en molts casos rupturistes".
 
El mestre Alfons Garcia  —que va ser contractat entre 1904 i 1907, any en què va morir, per un grup de persones d'idees més o menys progressistes, republicanes i anticlericals agrupades entorn de la Cooperativa Agrícola d'Almenar— va pressionar per tal que l'Ajuntament executés aquest equipament, pensat per a persones no cristianes (que eren normalment de pensament laic i/o d’ideologia anarquista) però que també acull persones no batejades (com els nadons morts prematurament) o que havien comès suïcidi. Tanmateix, explica Forns, cal tenir en compte que "qualsevol adult no podia ser enterrat aquí simplement per decisió dels seu familiars, ja que la voluntat del finat havia d'haver-se concretat per mitjà una declaració formal d’apostasia recollida en el testament o un document escrit oficial".
 
Forns explica que els enterrament al cementiri civil, tot i que poc freqüents, ja estaven clarament legislats a finals del segle XIX per mitjà d'un decret (la Reial Ordre de 1883). La principal singularitat del d'Almenar és la seva ubicació, separat del cementiri cristià (normalment, el cementiri civil està adossat al catòlic, amb un accés  independent). Una de les possibles explicacions d'aquest fet —encara no confirmada— és que l'actual ubicació del recinte correspongués a un terreny que ja l'any 1882 es va habilitar per a enterraments no religiosos.
 
Moviment espiritista a Almenar

"Es tracta d'un terreny", explica Forns, "que un veí d'Almenar, Cassimir Melcior, un propietari mitjà, va cedir i arranjar amb els seus diners l'any 1882, amb tots els permisos corresponents, per tal que s'hi poguessin fer enterraments civils". Melcior era membre d’una comunitat local espiritista, una creença que defensava que els morts podien entrar en contacte amb els éssers vius.
 
L'expert contextualitza la creació del cementiri civil tot explicant que precisament "a les acaballes del segle XIX Almenar tenia un important col·lectiu de gent que s'identificaven amb l’espiritisme, un moviment emparentat amb les idees liberals, republicanes i lliurepensadores, la qual cosa afavoria iniciatives com la d'un espai destinat a l'enterrament de persones que no combregaven amb la fe cristiana". 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Publicitat
Publicitat