Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

El Lleida empata contra el Villarreal B en el retorn de les penyes al Camp d'Esports

Un gol de Guillem Martí ha rescatat un punt per als de Gustavo Siviero, que segueixen ancorats a la zona baixa de la classificació

Lleida Esportiu, Villarreal B, Javi Casares
Javi Casares va disposar de l'ocasió més clara per remuntar el partit. (Foto: Santi Iglesias)
El Lleida Esportiu no ha pogut passar de l’empat (1-1) contra un Villarreal B que s’ha avançat en el marcador i ha fet mèrits per endur-se fins i tot una victòria del Camp d’Esports. El matx ha estat marcat pel retorn de les penyes d’animació a l’estadi, un fet que s’ha saldat amb polèmica després que no es permetés als seguidors accedir al recinte amb bombos i pancartes. Carlos López i Guillem Martí, ambdós en la segona meitat, han marcat els gols de l’encontre.

El Villarreal B va dur les regnes del partit durant la primera part. Fidels al seu estil de joc basat en la possessió de la pilota, els de Paco López van prendre el control de l’esfèrica als lleidatans, acostumats a dominar la situació quan juguen al Camp d’Esports. Els castellonencs tampoc van crear excessiu perill, però el seu bagatge ofensiu queda maximitzat per la inoperància ofensiva d’un Lleida que no va rematar a porteria durant els primers 45 minuts. Una falta directa d’Aitor Cantalapiedra que se n’anava fora, a la dreta d’Álvaro Campos, i una perillosa centrada de Peris a l’àrea petita que el porter local aconseguia atrapar van ser els primers ensurts ressenyables per al Lleida Esportiu. El més gran, però, arribaria al minut 36 en un mà a mà de Cantalapiedra que Campos rebutjava amb el peu.

Durant aquest primer temps anodí, que finalitzava amb el 0-0 inicial, el més destacat ocorria fora del terreny de joc. El partit havia començat sense les esperades penyes d’animació, que tornaven al camp després de la vaga decretada per discrepàncies amb la directiva. I és que les forces de seguretat del Camp d’Esports no les havien deixat accedir a l’estadi amb bombos, pancartes i banderes. Una decisió estranya que encara afegia més llenya al foc, comportant càntics contra la presidència del club quan aquests aficionats, per fi, van poder accedir al recinte, al voltant del quart d’hora de joc. Un panorama que evidenciava el divorci existent entre els diferents estaments de l’entitat i convertia una possible reconciliació en una autèntica quimera.

La segona meitat va ser més animada. Això sí, va començar amb un gerro d’aigua freda pels del Segrià, que ben aviat encaixaven el 0-1 i es quedaven una jornada més sense mantenir la seva porteria a zero. Carlos López rebia una passada en profunditat i es desfeia fàcilment de la feble defensa blava per plantar-se sol davant de Campos i batre’l per baix. El Lleida Esportiu quedava tocat i el filial groguet disposaria d’ocasions per sentenciar l’encontre. Primer en una rematada de cap de Pau en el servei d’una falta lateral i més tard en un mà a mà de Mario amb Álvaro Campos que el porter valencià del Lleida aconseguia tapar.

Siviero, que havia de veure el matx des de la grada per complir el segon partit de sanció que li pertocava, introduïa Carlos Indiano per intentar dotar el seu equip d’una major clarividència al mig del camp. En una de les primeres pilotes que tocava, el migcampista ho provava amb un xut llunyà que no inquietava Cantero. El Lleida Esportiu, ara sí, es bolcava a l’atac, però abusava de centrades aèries molt fàcils per al porter del Villarreal. Casares, que per primera vegada va disputar els noranta minuts, ho intentava amb un xut ras que anava a parar a les mans del porter. I a un quart d’hora de la conclusió, el gol de l’empat del Lleida Esportiu. Guillem Martí, que havia entrat al camp feia poca estona, rebia una magnífica passada de Cristian Gómez i afusellava Cantero.

El Camp d’Esports creia en la remuntada i el domini seguiria sent blau en els últims compassos del matx tot i alguna acció puntual dels visitants, com una jugada de Mario que Toño Vázquez havia de tallar quan el davanter ja ensumava el gol. L’oportunitat més clara per aconseguir la remuntada la va tenir Javi Casares, però Cantero es va lluir per desbaratar les il·lusions d’un Lleida que es va haver de conformar amb l’empat. Un punt que no permet als de Siviero abandonar la zona baixa de la taula.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Manifest

Publicitat
Publicitat