Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

L'Atlético Levante pren dos punts al Lleida en l'últim sospir

L'equip de la Terra Ferma encaixa un gol en la darrera jugada del partit i deixa escapar una important victòria que ja tenia al sac

Lleida Esportiu, Atlético Levante, Camp d'Esports
El visitant Andreu refusa una pilota amb el cap. (Foto: Santi Iglesias)
Amb cara de tontos. Així es com s’han quedat jugadors, tècnics i aficionats del Lleida Esportiu en acabar el matx ajornat contra el filial del Levante. Els deixebles de Gustavo Siviero havien fet ja el més difícil, avançar-se en el marcador malgrat no signar una gran actuació i tot semblava indicar que deixarien la porteria a zero per primera vegada en el que portem de campionat. Tanmateix, quedava encara per arribar una autèntica gerra d’aigua freda, el gol del visitant Son en l’últim minut del descompte que glaçava el Camp d’Esports i prenia dos punts als lleidatans.

El partit començava amb un ambient fred tant pel que fa a la temperatura com a l’animació a les graderies, on novament no assistien les penyes del club, que continuen en vaga. El Lleida Esportiu monopolitzava la possessió de la pilota en els primers compassos tot i que fent gala d’un dels seus principals mals endèmics, la manca de profunditat. Així doncs, malgrat l’aparent domini local, eren els visitants els primers en apropar-se al gol. Als deu minuts de joc, Traver, el jugador més perillós de l’Atlético Levante, protagonitzava una excepcional jugada i deixava Manu Viana sol davant d'Álvaro Campos, però el porter del Lleida protagonitzava una gran intervenció per rebutjar el tret de l’atacant. La primera ocasió dels blaus arribaria poc després en un xut de Doncel que un defensa desviaria a córner. El Lleida tocava i tocava, però no rematava. I en algunes ocasions ho hagués pogut pagar car, com en una pèrdua infantil de Miki Muñoz que deixava dos jugadors del quadre valencià sols en posició franca per marcar el primer. Afortunadament per als de Siviero, queien en fora de joc.

El joc del Lleida milloraria una mica en el tram final de la primera meitat. Jugadors com Christian Alfonso o Carlos Doncel deixarien entreveure la seva qualitat amb accions com una paret entre ells que a punt estava de deixar al segon sol davant del porter llevantinista. Un altre cop, però, faltava fer la rematada final. La millor ocasió del primer temps arribaria en la sortida d’un servei de cantonada. Cristian Gómez impactava amb el cap la pilota amb potència, però aquesta s’estavellava al travesser defensat per Sotres. El rebuig, amb cert suspens, aconseguia allunyar-lo de l’àrea la defensa visitant. I abans del descans, una última ocasió per l’Atlético Levante, tot i que no gaire clara, en una rematada de Manu Viana a la mitja volta.

Ambdós equips tornaven dels vestidors amb la sensació que qualsevol podia endur-se els tres punts en joc. I encara que seria el Lleida qui tornaria a dur les regnes del joc, seria el quadre valencià qui disposaria de les millors ocasions de gol. Traver superava Toño Vázquez per velocitat i es plantava a l’àrea defensada per Campos, però la seva potent rematada se n’anava per damunt del travesser. Per part lleidatana, Doncel ho provava amb una de les seves jugades característiques, desbordant el seu defensor i servint la passada de la mort a un Christian Alfonso que no hi arribava per molt poc. També ho intentava el Turu Flores en un dels múltiples córners executats pel Lleida Esportiu tot i que sense inquietar Dani Sotres, internacional per Espanya en categories inferiors.

Gustavo Siviero, que havia de veure el partit des de la grada per l’expulsió que va patir la setmana passada al camp de l’Hércules, introduïa dos canvis de cop per tal de dotar de més pólvora el seu equip. Entraven Fran Moreno i Cristian Fernández (més tard ho faria Javi Casares) i el quadre blau disposaria de més arribada. Sense anar més lluny, Fran Moreno creava perill en la primera pilota que li arribava a les botes. Ara bé, seria l’Atlético Levante qui gaudiria d’una ocasió immillorable per obrir el marcador. Una pífia del Turu Flores en un rebuig deixava Juan Delgado sol en un mà a mà amb Álvaro Campos. No obstant això, el jugador visitant, que tot just acabava d’entrar al camp, definia malament i salvava el Lleida d’un 0-1 més que cantat. Diuen que qui perdona ho acaba pagant, quelcom que es va complir amb el gol local que arribaria acte seguit. Javi Casares penjava un córner, Toño Vázquez rematava de cap amb paràbola al pal i el rebuig, a plaer, l’empenyia el Turu Flores al fons de la xarxa.

Quedava menys d’un quart d’hora pel xiulet final i els deures semblaven fets. Fins i tot, els del Segrià haguessin pogut augmentar l’avantatge amb un xut mossegat de Guillem Martí que acabava en un nou córner. Tanmateix, el filial granota no es rendia i apurava les seves opcions de rascar almenys un punt del Camp d’Esports. Quan el públic ja demanava l’hora, pràcticament amb el descompte esgotat, arribava el premi pels de Llevant. Son encarava Álvaro Campos i definia a la perfecció per silenciar el feu lleidatà amb el seu gol in extremis. Una gerra d’aigua freda per al Lleida Esportiu, que es quedava, una vegada més, amb cara de tonto.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Manifest

Publicitat
Publicitat