Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

La tornada al col·le... amb els deures fets? (i II)

La qüestió lingüística, el pacte PSC-C’s i el nomenclàtor dels carrers, entre les assignatures que hauran d’afrontar aquest any

Comú de Lleida, Ajuntament de Lleida, La Paeria
El Comú de Lleida, "assaltant" la Paeria. (Foto: Dani Martínez)
Carles Vega (ERC)
ERC tornava a l’Ajuntament de Lleida per la porta gran, amb tres regidors i formant un sòlid bloc sobiranista juntament amb CiU i la CUP. Dels tres, Carles Vega és qui ha atacat amb major vehemència el poc angelical pacte Àngel-Ángeles. També al costat de Convergència i la Crida, el republicà va lliurar els correus electrònics bilingües emesos per la Paeria al Síndic de Greuges, Rafel Ribó, que va donar la raó a l’oposició i va demanar a la Paeria que s’adrecés en català als ciutadans. D’altra banda, Vega, Ros i Ribes van protagonitzar una de les polèmiques més divertides de la legislatura quan el primer va acusar el segon de cedir a les pressions de la tercera en discòrdia i d’entrar al seu despatx sense permís per retirar l’estelada de la finestra.

Pau Juvillà (Crida)
En el bàndol de la Crida per Lleida, Juvillà i Gabarrell han compartit protagonisme durant la legislatura, com quan, coincidint amb el Dia Internacional per l’Alliberament Lèsbic, Gai, Bisexual i Transsexual, van penjar la bandera de l’arc de Sant Martí a la façana de la Paeria desobeint Ros, que s’havia negat a hissar-la. Però no només de banderes ha viscut aquesta primera etapa de la legislatura, ja que la CUP també ha encapçalat una altra causa perduda, la retirada dels noms franquistes dels carrers de la ciutat, la qual cosa és analitzada per una comissió d’experts. Per últim, Gabarrell va tensar encara més la política per la llengua a la capital del Segrià quan va denunciar que a Lleida no s’havien produït mai problemes lingüístics fins a la submissió del PSC a C’s.

Dolors López (PP)
Perjudicat per una portaveu amb tanta poca oratòria com retòrica, el Partit Popular ha esdevingut el grup municipal més castigat per la irrupció de Ciutadans, que s’ha apropiat sense concessions de les polítiques de dretes i espanyolistes que havien correspost als populars fins a les acaballes de l’anterior legislatura. Qüestions com la llengua o l’exhibició de símbols catalanistes, per exemple, s’han convertit en potestat dels taronges, que en mesos han aconseguit més avenços en matèria anticatalanista que els blaus en anys. En definitiva, un partit acomodat en excés que necessita, d’una banda, recuperar el nord i, de l’altra, trobar el seu lloc a l’est de la brúixola política municipal. La carismàtica Dolors López serà l’encarregada d’intentar-ho...

Carlos González (Comú)
Talment com la parella de detectius formada per Holmes i Watson, Sergi Talamonte i Carlos González, coprotagonistes de l’única agrupació d’electors de l’Ajuntament de Lleida, han intentat investigar, cadascun a la seva manera, els “crims” perpetrats pel PSC al capdavant del govern municipal. Ja havien denunciat que Arnó-Sice reclamava més de 2 M€ a la Paeria per la mala gestió dels radars i l’incompliment de la concessionària en no invertir en seguretat vial abans de presentar-se a les eleccions, però les seves indagacions han perdut embranzida en topar-se amb la burocràcia d’una institució tan hermètica com la Paeria. D’entre les seves troballes més recents cal destacar la denúncia als promotors de la polèmica discoteca Biloba per haver iniciat les obres sense autorització. El Comú, juntament amb CiU, ERC i CUP, va voler explicitar el seu refús frontal a una Paeria bilingüe en el Ple municipal del mes d’octubre, a pesar que l’agrupació ha optat per mantenir-se al marge de la qüestió lingüística en la majoria d’ocasions.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Se7opinions

Publicitat
Publicitat