Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

La tornada al col·le... amb els deures fets? (I)

Els nostres alumnes més avantatjats emprenen un nou curs (polític) amb els deures pendents després d’un llarg estiu sense obrir cap llibre (alguns, sortosament, ni la Constitució)

Àngel Ros
Ros, talment com un dandi. (Foto: Dani Martínez)
Àngel Ros (PSC)
Massa acostumat a les majories absolutes i, sobretot, a governar sense comptar amb l’oposició, la figura d’Àngel Ros, afeblida per les acusacions de corrupció formulades per l’extinent d’alcalde Marta Camps, trontolla arran dels mals resultats electorals obtinguts en els darrers comicis municipals. Tot i això, l’alcalde s’ha assegurat la seva supervivència política –i la del seu gendre i cap de gabinet, José Crespín– gràcies a un “pacte de govern encobert” amb Ciutadans, tal com el titlla l’oposició, que ha tibat la vida política de la ciutat fins a límits insospitats. A canvi, Ros, el líder del sector més catalanista del PSC tot just dos anys enrere, ha hagut d’encapçalar la modificació de la normativa lingüística de la Paeria per adaptar-la a la cooficialitat del català i el castellà després de dècades d’ús gairebé exclusiu del català.

Toni Postius (CiU)
L’endemà d’unes eleccions municipals en què el Partit Socialista ja no sumava, l’oposició, liderada per Convergència (i Unió), tenia opcions de governar. De fet, els nacionalistes van arribar a cridar la resta de partits per negociar un acord, però el mutisme del PP i la negativa de C’s, que signava un acord amb el PSC per aprovar el cartipàs municipal, avortaven l’operació. Malgrat tot, la progressiva castellanització de l’Ajuntament de Lleida ha consolidat una oposició sobiranista –CiU, ERC i CUP– en què Toni Postius s’erigeix com a principal flagel·lador del malmès alcalde de Lleida. Tanmateix, l’elecció de Postius com a diputat del Partit Demòcrata Català al Congrés l’ha allunyat en excés del dia a dia de la Paeria, la qual cosa podria esdevenir un greu escull per a la formació convergent al llarg d’aquesta legislatura.

Ángeles Ribes (C's)
Sens dubte, la més aplicada del curs passat. I és que en tan sols uns mesos va aconseguir tot allò que el Partit Popular només havia estat capaç de somiar al llarg de tants anys de representativitat a l’Ajuntament de Lleida. Havent salvat el lloc de treball del gendre de l’alcalde, principal demanda de Ros durant les negociacions tant amb Postius com amb la mateixa Ribes, la líder de Ciutadans ha fet realitat la majoria de les seves promeses electorals, com ara l’enviament de notificacions municipals en català i castellà, la col·locació de cartells bilingües, la prohibició de símbols catalanistes com l’estelada en espais públics o la negativa a formar part de l’Associació de Municipis Independentistes, entre d’altres. A més, Ribes adverteix que “en les properes eleccions ens presentarem amb un objectiu clar: aconseguir l’alcaldia de la ciutat”.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Manifest

Publicitat
Publicitat