Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

La restauració i els comerços regentats per estrangers, sectors amb menys presència del català a Lleida

Segons l'estudi Ofercat, la llengua catalana és la més usada en la retolació comercial (52,8%) i en l'atenció al públic (79,6%) a la capital del Segrià

Anna Torrijos, Maria Rosa Armengol, Josep Borrell, Marta Xirinachs
La tècnica de Política Lingüística Anna Torrijos; la secretària general de la FECOM, Maria Rosa Armengol; el director dels SSTT de Cultura a Lleida, Josep Borrell, i la subdirectora general de Política Lingüística, Marta Xirinachs. (Foto: ACN)
La restauració i l'hoteleria i els comerços regentats per estrangers són els sectors amb menys presència del català en la retolació i en l'ús de la llengua oral a la ciutat de Lleida segons es desprèn de l'últim estudi Ofercat, elaborat el 2015 per la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística que s'ha presentat aquest divendres. És en aquests sectors on a partir de la tardor es farà un esforç especial per intentar revertir la situació. Per contra, on l'ús del català és més majoritari és en els sectors de l'alimentació, les finances i el de la salut i l'estètica. En el cas de les botigues de roba, la puntuació del català en l'atenció oral és bona, però ha baixat en la retolació a causa de la creixent presència de franquícies dels últims anys. Segons l'estudi, en termes generals la llengua catalana és la més usada en la retolació comercial (52,8%) i en l'atenció al públic (79,6%) a la capital del Segrià.


L'estudi Ofercat sobre els usos lingüístics en en el comerç s'ha fet tres vegades a la ciutat de Lleida, el 2003, el 2010 i el 2015. S'ha observat una mostra de 624 establiments comercials repartits en vuit rutes, tant als principals eixos comercials com als barris.
 
En comparació amb altres ciutats on s'ha fet l'estudi, Lleida és posiciona en una situació intermèdia entre la ciutat amb uns índexs d'oferta de català més alts, Tortosa, i les que tenen els índexs més baixos, Tarragona i Barcelona. La capital del Segrià se situa, amb matisos, en un nivell similar a Girona.
 
Les dades de l'estudi Ofercat 2015 s'han presentat aquest matí a la seu de la Cambra de Comerç de Lleida amb la presència de la subdirectora general de Política Lingüística, Marta Xirinachs.

L'estudi assenyala l'origen de la propietat de l'establiment com una de les variables que més influeixen en els usos lingüístics. En aquest sentit, s'indica que l'increment de la població resident nascuda a l'estranger es dóna sobretot entre els anys 2000 i 2010 i en aquest període també augmenten els comerços regentats per immigrants. "En el cas de Lleida l'any 2000 les persones nascudes a l'estranger representaven poc més d'un 2% i avui representen un 21%, això és lògic que en l'àmbit del comerç és noti", ha dit Xirinachs. En tot cas, l'efecte de la població estrangera no té impacte en els índexs generals de retolació però sí que "es fa notar molt especialment" en la llengua oral. Com a exemple, només en el 14% dels comerços atesos per estrangers utilitzen el català quan el client s'hi adreça en aquesta llengua mentre que el percentatge és del 91% entre els comerços atesos per autòctons.

Pel que fa a la restauració i l'hoteleria, no arriben a la meitat (47%) els establiments que tenen el català com a llengua inicial d'atenció (i el percentatge es queda en el 61% en els casos que s'adequa al català quan el client l'usa), unes xifres que denoten un retrocés de la llengua catalana en els darrers anys en aquest sector. Segons l'estudi, retrocedeix la llengua oral i també la retolació en català (per sota del 70%). Xirinachs ha apuntat que "també en aquest cas s'hauria de veure el pes que tenen els nascuts a l'estranger en aquest sector". 

La subdirectora general de Política Lingüística ha afirmat que a partir de la tardor es visitaran aquests establiments d'una manera "més intensa" per oferir als propietaris i treballadors formació i recursos lingüístics que els permetin millorar les seves competències en català. Serà en el marc del programa Català i empresa, ja estàs al dia?, que té com a objectiu sensibilitzar empreses i comerços perquè utilitzin el català en la relació amb els clients i promoure el coneixement de les disposicions lingüístiques del codi de consum.

Situació "contradictòria" del sector del tèxtil

L'estudi destaca la situació "contradictòria" del sector del tèxtil i derivats amb una pitjor situació en l'oferta pel que fa a la retolació i amb una millor situació en la llengua oral. En concret, aquest sector es el segon més ben situat en l'ús del català com a llengua d'atenció als clients, un 89%, només superat pel sector finances (96%) però en canvi se situa per sota dels 50 punts en retolació. No obstant això, el sector de tèxtil i derivats obté un percentatge d'adequació a la Llei de política lingüística de gairebé el 90%, atès l'ús dels noms de marques en la retolació. Això s'explica, segons ha destacat Xirinachs, per la creixent presència de franquícies.

Dades generals

L'Ofercat indica el català és gairebé l'opció majoritària, 52,8% en la retolació identificativa i 76,1% en la informativa. La segona opció més freqüent són les retolacions identificatives ambivalents (28%). El castellà obté percentatges d’entre el 7,5% i el 10% i l'opció d'altres llengües arriba al 10% en la retolació identificativa. 

Quant a la llengua oral l'ús del català com a llengua d'atenció al públic és clarament l'opció majoritària a Lleida: el 79,6% dels comerciants parla en català en la primera atenció i el 87,3% s'adequa al català quan el client l'usa.

Pel que fa a l'evolució, augmenta l'oferta lingüística en català en la retolació identificativa entre el 2003 i el 2010 (de 69 a 75 punts) i es manté entre el 2010 i el 2015. Es produeix un augment en l'oferta en català en la retolació informativa entre el 2003 i el 2015 i continua la tendència creixent d'oferta en català que ve des de 2003 (65 punts) fins a 2015 (83 punts). L'any 2010 va ser de 74 punts. 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Admirat Josep

Se7opinions

Publicitat
Publicitat