Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Finalitza la primera edició de l'Emergència, dedicat a la música ‘indie’

El festival es consolida com a mitjà de difusió de l’escena alternativa

Jak, Emergència
Jak és un dels integrants de la jove associació Indies de Ponent, organitzadora de l’Emergència. (Foto: Dani Martínez)
Juny ha impregnat les nostres vides amb una explosió de calor infernal, revolució hormonal, trenes masculines, caspa i ronya electoral. Sincerament, aquesta és una època emocionalment tèrbola en el nostre territori d’ençà de la desaparició del Senglar Rock i el truncament inesperat del romanticisme poderós evocat pel Festinoval. Amb tot, no es pot viure permanentment ancorat al passat. Si bé vam gaudir una animalada amb aquests festivals, és moment d’obrir els ulls, explorar les possibilitats de la nostra ment, abandonar el vell pretèrit com si d’una anècdota etílica es tractés, i sobretot, és moment d’aprendre a satisfer la nostra set musical amb propostes actuals, underground, "rockeres" i independents com la que van presentar el darrer cap de setmana la gent maca d’Indies de Ponent. L’Emergència: tot un senyor festival debutant d’un sol dia amb tres "bandasses" del panorama independent estatal de la talla d’Steven Munar, Gatomidi i Franco, acompanyades de discjòqueis residents i, sobretot, de molt bon karma. Très bien. Em reuneixo aquest cop amb el Jak: conegut nocturn, habitual de La Bomba, fanàtic de l’escena indie i. com era d’esperar, membre de l’associació Indies de Ponent. Inicialment, encetem la tertúlia parlant sobre la pròpia associació, nascuda a partir de la unió del Jak, el Gerri, el Ricard, la Mayra i la Violeta, i de com, tan sols amb un any de vida i la sobrada energia per mantenir-se en l’escena musical al llarg del temps, han aconseguit tirar endavant la primera edició del festival Emergència; i no només això, ja que el col·lectiu funciona regularment com a agenda on line, organitzant esdeveniments variats sempre de caire independent  amb la voluntat essencial de difondre la música emergent i la cultura alternativa a Lleida, la futura ciutat de l’avantguarda catalana. És important que l’indie arribi a la gent jove com a part intrínseca de l’oci nocturn de Ponent i no pas en forma de mogudes esporàdiques de rellevància limitada i caire "pureta". Seria molt plaent que la joventut universitària pogués conviure amb els riffs guitarrers de Los Campesinos! i Delorentos entre cubalibre i cublibre i que la convivència compartida dels garitos de música alternativa i els altres locals nocturns fos més equilibrada, evitant la mort de l’escena independent. Però temps al temps. En relació amb el festival, destaquem amb el Jak a nivell de crònica alguns dels aspectes més importants de les bandes que han passat per l’esdeveniment: en primer lloc, Steven Munar, del qual vam poder gaudir fa un temps en solitari als acústics de la Bomba, va evidenciar de nou el seu talent llaurat al llarg d’una extensa carrera musical iniciada a finals dels 80, bebent originàriament del grunge i el rock, passant per un folk més acústic en la darrera discografia. A continuació, Gatomidi va transcórrer entre el shoegaze i el pop-rock electrònic després d’haver arrasat en alguns dels festivals més importants de la península i, per acabar, Franco liquidava la primera edició del festival a base de frescor, energia, pop-disco, sintetitzadors vintage i guitarres gamberres mesclades amb lletres ubicades entre allò crític i allò surrealista, amb invasió d’escenari inclosa. Conclusió: debut fantàstic. Recomanació musical del Jak: Radiate!, dels Camera.


Clica aquí per seguir llegint la secció musical del setmanari 7accents per tan sols 0,25 €.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Manifest

Publicitat
Publicitat