Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

El Ple de la Paeria debat el model comercial de Lleida sense arribar a un acord ferm

L'equip de govern entoma amb bons ulls el pla director del comerç de la ciutat plantejat pel Partit Popular

Àngel Ros, model comercial, Ajuntament de Lleida, La Paeria
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, durant el Ple extraordinari de l'Ajuntament de Lleida sobre el model comercial de la ciutat. (Foto: ACN)
Davant de l'interès de grans projectes comercials com ara els de Torre Salses, el de Carrefour del costat de l'LL-11 i el de Vallrufea d'implantar-se a la capital del Segrià, la Paeria de Lleida ha escoltat aquest dimarts els diferents posicionaments dels grups polítics municipals sobre quin ha de ser el model comercial de la ciutat per als pròxims anys, en el marc d'un Ple monogràfic celebrat a petició de CiU, ERC-Avancem, la Crida per Lleida-CUP i el Comú de Lleida i en el qual també han tingut veu alguns representants de sectors comercials i econòmics de la ciutat, així com una entitat veïnal.

En representació de la Cambra de Comerç de Lleida, de la FECOM i de Pimec Comerç, Manel Llaràs ha dit que "no ha de fer por encarar el debat" sobre el model comercial i ha demanat que abans de prendre cap decisió en aquest sentit cal "aprendre de l'experiència d'altres ciutats", ja que "decisions equivocades poden marcar el futur de molts lleidatans", en funció del lloc de la ciutat on s'cabessin ubicant els grans projectes comercials que s'estan plantejant. Llaràs ha apostat per la "planificació sense improvisació", per un "model cohesionat" i per un procés de debat amb la participació dels diferents agents implicats. Abans, però, ha reiterat la necessitat de disposar d'un estudi sobre l'impacte econòmic i social que comportarà la implantació de grans centres comercials a la capital del Segrià. 

El més crític amb la implantació de projectes comercials de gran format ha estat Jordi Carulla, de l'Associació de Comerciants del Carrer Carme. Carulla ha defensat que la ciutat "va quinze anys tard i ara ja no és moment per a un gran centre comercial", ja que "l'Eix Comercial s'ha adaptat a un model que l'equip de govern ara vol implantar a fora i aquest model està a dins i ja el té Lleida", ha dit. Així mateix, ha advertit del risc de "desertitzar la ciutat" que podria comportar l'aposta per aquests grans projectes. El president dels comercials de la Zona Alta, Jordi Bellera, ha expressat que "s'han sentit traïts per l'equip de govern" per un estudi comercial "partidista i massa genèric", ja que "no atén a allò que van demanar les associacions de comerciants sobre l'afectació de la implantació de 200.000 metres quadrats de noves grans superfícies". 

Per contra, la presidenta de l'Associació de Veïns de Cappont, Veni Ros, ha dit que aquests nous formats comercials permetran crear ocupació i ha defensat que "Lleida no pot quedar enrere en centres comercials", perquè "la ciutat s'ha d'adaptar als nous temps". Així mateix, ha recordat que el 87% dels veïns enquestats del barri es van mostrar a favor de la implantació dels projectes de Torre Salses i Carrefour i ha criticat que les formacions polítiques no hagin tingut en compte veïns i consumidors a l'hora de definir els seus posicionaments sobre el model comercial. José Maria Rubio, de la Federació d'Hostaleria de Lleida, ha afirmat que "els empresaris s'han d'adaptar a les exigències dels clients" i, per això, s'ha mostrat a favor de l'arribada d'algun gran centre comercial, "per mantenir els compradors i que no marxin a altres ciutats", perquè "si es fa de forma adequada és compatible amb el petit comerç", ha declarat. 

En el torn dels grups polítics, les quatre formacions promotores del Ple extraordinari han tornat a criticar els estudis comercials encarregats per la Paeria en considerar que deixen de banda l'impacte que pot suposar pel comerç tradicional l'arribada a Lleida de projectes comercials de mitjà i gran format, així com altres aspectes com ara la mobilitat, i també han carregat per les "presses" de l'equip de govern amb l'objectiu que aquestes iniciatives acabin sent una realitat. També han rebutjat que la implantació de nous formats comercials es faci a través de modificacions puntuals de l'actual planejament urbanístic i no aprofitant la redacció del nou POUM.

CiU ha acusat l'equip de govern "d'estar fent de promotor immobiliari" i ha reclamat la constitució d'una taula amb la participació dels diferents agents implicats per definir el model comercial. Segons Toni Postius, el grup no s'oposa a la implantació de nous equipaments comercials, però també ha remarcat la importància d'analitzar i consensuar on s'acaben ubicant "per reforçar la capitalitat comercial de Lleida". Durant el Ple, CiU i el PSC s'han intercanviat retrets sobre el projecte fallit d'un parc dels Barrufets a les Basses. 

ERC-Avancem ha també advertit de la "desertització i marginació" que pot comportar per al centre de la ciutat l'arribada de grans superfícies a la perifèria i ha reiterat l'aposta del grup pel comerç de proximitat, tot i deixar clar que la formació no s'oposa a debatre la implantació de grans projectes comercials, "sempre que es compatibilitzi amb el petit comerç". En aquest sentit, els republicans han plantejat la instal·lació de mitjanes i grans superfícies a l'interior de la ciutat en zones com ara l'entorn de l'estació d'autobusos o de l'estació de trens. 

La Crida per Lleida-CUP també ha defensat la seva aposta per un model de comerç de proximitat "que ajuda a donar vida als barris" i ha assegurat que la implantació de grans superfícies suposa un canvi de facto en el model comercial de la ciutat, "perquè conformen una gran operació immobiliària", segons ha dit Pau Juvillà. La formació de l'Esquerra Independentista ha insistit en demanar més diàleg i, per això, ha proposat la creació d'un consell de comerç amb la participació de "totes les sensibilitats". També ha demanat que s'aturi la modificació puntual de l'actual planejament urbanístic "per aprofundir en processos participatius en el marc del nou POUM".

El Comú de Lleida ha qualificat de "bombolla" el projecte immobiliari vinculat a Torre Salses, que preveu 1.431 nous habitatges, terme que ha estat rebutjat pel tinent d'alcalde i regidor de Comerç, Rafel Peris. Carlos González també ha demanat a l'equip de govern socialista un consens més ampli per definir el model comercial i "més planificació" per tal "d'utilitzar el comerç com a eina d'integració dels diferents formats comercials". Tot i expressar que el Comú no s'oposa a l'arribada de grans superfícies, el grup municipal rebutja que "una nova zona d'expansió allunyada perjudiqui el comerç tradicional". Sergi Talamonte ha acusat el PSC de "posar els interessos d'uns pocs per davant dels de la majoria". 

Per la seva banda, Rafel Peris, ha remarcat que l'estudi d'oferta i demanda comercial encarregat a la UdL mostra que cada any es produeix una fuita de 496,5 milions d'euros amb compres que realitzen els residents de Lleida i els de la seva àrea d'influència en altres ciutats, especialment Barcelona, Saragossa i Andorra –tot i que d'altres estudis rebaixen aquesta xifra. Peris ha repassat els ajuts concedits per l'Ajuntament de Lleida en els darrers anys al comerç de la ciutat i ha criticat que alguns dels grups municipals promotors només busquessin obtenir un "rèdit polític en clau electoral" amb la celebració del Ple monogràfic sobre comerç. El tinent d'alcalde també ha lamentat la "por a tot el que sigui novetat o millora" per part del comerç tradicional, aspecte en el qual també ha incidit l'alcalde de Lleida, Àngel Ros 

Peris també ha denunciat que la Generalitat "ha privat de manera sistemàtica la implantació a Lleida de nous models comercials mentre ho ha permès en altres ciutats". Així mateix, ha deixat clar que la Paeria ha de tramitar i no es pot oposar a la instal·lació de projectes que s'ajustin a la llei i s'ha mostrat contrari a "deixar passar oportunitats". El PSC també ha fet les seves aportacions i, entre aquestes, ha plantejat la creació de la marca "Lleida", que englobi temes comercials i turístics; posar l'Institut Municipal d'Ocupació a disposició del sector comercial de la ciutat en temes d'assessorament laboral i formació, i posar en valor l'estudi de mesures necessàries per a una mobilitat sostenible a les zones comercials de Lleida. 

El PP ha defensat la "llibertat d'elecció dels consumidors" i ha exposat la seva aposta per un model que possibiliti la "compatibilitat i coexistència", ja que "les grans superfícies enfortiran el teixit comercial i el petit comerç també pot sortir beneficiat del pol d'atracció que suposarien aquestes grans superfícies" en una àrea d'influència de prop de 500.000 persones, segons ha defensat Dolors Lopez. Els populars han plantejat la redacció d'un pla director del comerç de Lleida, proposta que ha estat ben rebuda per l'equip de govern. 

Finalment, Ángeles Ribes, de Ciutadans, ha qüestionat la necessitat d'un Ple extraordinari sobre el model comercial per debatre un tema del qual –ha dit– els diferents grups ja s'han posicionat en anteriors sessions plenàries i, sobretot, perquè no ha servit per arribar a unes conclusions ni a cap acord en ferm. Per això, la formació ha decidit renunciar a les dietes que pertocaria als seus regidors per haver participat en el Ple. Ribes també ha criticat els grups promotors del Ple extraordinari i ha dit que "el debat es podria haver fet en un altre format i lloc" que no fos un Ple per donar veu a més agents implicats en el desenvolupament comercial de Lleida com, per exemple, a les organitzacions sindicals, entre d'altres.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fem escola

Se7opinions

Publicitat
Publicitat