Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Festa Major de Lleida 2016: art conceptual, ‘outlet’ musical i la Sirollada

La Festa Major ens deixa amb un sabor agredolç i força humit

Festa Major, cartell
Cartell oficial de la Festa Major 2016, obra de l’artista lleidatà Àngel Jové, representant històric de l’art conceptual.
És dimecres, l’únic dia de vacances d’aquesta darrera diada de Festa Major. El temps passa, la pluja no para, les "birres" s’acaben i segueixo observant el cartell oficial de la mateixa manera que ho feia el primer cop amb cara d’impàvid. Però aquesta vegada m’agrada més. M’hi sento identificat. Per crec conèixer el significat de l’obra pictòrica més famosa de la península des de les cares de Bélmez. Exacte: el cartell és fidel al miratge que qualsevol de nosaltres podria intuir a les 06:30 tornant dels Camps Elisis i havent passat tota la nit bebent a les carpes de la Sirollada. Lleida, i al fons, la Seu Vella. Majestuosa, inamovible, erecta i, sobretot, borrosa. Tèrvola i sagnant però, per fi, retratada tal com es mereix. Àngel Jové és un visionari i la imatge de Lleida des dels ulls d’un ressacós a punt de vomitar tot creuant la passarel·la finalment es converteix en l’autèntica insígnia de la ciutat. No ens enganyem: la Festa Major és festa i el posterior Aplec del Caragol: el botellón legal més gran celebrat en tot l’any a Ponent. Ens agrada la marxa. Ens agrada tant que enguany, tot i haver reduït el pressupost -per a festes considerablement: suprimir un dels escenaris, posar-ne un més de pagament i tirar d’outlet musical per als caps de cartell (Lorena, Manel Fuentes i la seva banda de versions, més bandes de versions, Deltonos, discjòqueis variats de l’època de les clasques, etc-)- hem sobreviscut. Vaja, crec que hem sobreviscut... o no, més ben pensat, no ho hem fet. Però no siguem negatius! Ja sofrim prou amb la política i les passades d’ous de David Trivín. La Festa Major ens ha deixat "bandasses" del nivell de Guadalupe Plata on
els pocs agosarats que ens hi vam plantar al·lucinem encara amb el directe que aquests brutals andalusos ens van oferir a base de rock/garage obscur i reverberant amb tocs de surf. Els d’Úbeda presentaven el seu últim àlbum homònim: Guadalupe Plata 2015 (Everlàs- ting Records, 2015) i donaven el tret de sortida inaugural als concerts. Aquests, juntament amb els fantàstics Toasters (la primera banda d’ska d’EUA) i els posteriors i mítics Banda Bassoti esdevenien les sorpreses més destacables del cartell presentat per la Sirollada. Tot i això, el col·lectiu segueix encara apostant exageradament per bandes properes a l’ska/punk i el reggae obviant lamentablement de manera excessiva la pluralitat estílística i musical tant necessària en unes festes majors i que pel seu caràcter “popular” i “alternatiu” els pertocaria al jove col·lectiu. D’altra banda, Xoel López clausurava de manera espectacular i amb un so acuradament buscat el darrer dia de concerts tot presentant el seu últim treball Paramales (Esmerarte, 2015). Un "bolo" on les guitarres infinitament treballades i la posada en escena impecable de la banda ens recordava perquè és un dels artistes més influents de la cançó espanyola. Per finalitzar, cal destacar el pas de diverses bandes lleidatanes: Spring Riot, Lost Art of Murder, The Chronickles, Virgili & the Rivals, Lokito Lopongo, Möndo Loco, Age, Cotés, L’Home Llop, Death or Glory, T.D.R Percussió i Imprudentes. Autèntics salvadors de lo “popular” i “alternatiu”. Recomanació musical pròpia: Part One (Reprise Records, 1967) dels West Coast Pop Art Experimental Band.


Clica aquí per seguir llegint la secció musical del setmanari 7accents per tan sols 0,25 €.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Del local al global

Publicitat
Publicitat