Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Ros es "reconcilia" amb un alcalde franquista el dia de l'aniversari del bombardeig al Liceu

La Paeria inclourà una placa a l'avinguda de Blondel per commemorar aquesta data històrica i "transmetre el valor de la pau"

Liceu Escolar,bombardeig,ofrena floral
El paer en cap, acompanyat pel representant dels exalumnes, Josep Piró, va dipositar una ofrena floral a l'escultura que commemora l'atac al Liceu Escolar. (Foto: Ares Valdés)
Ja fa setanta-set anys que el Liceu Escolar de Lleida va ser bombardejat pels italians en el context de la Guerra Civil Espanyola. Era una tarda del 2 de novembre, com la d'ahir, en què es van homenatjar els supervivents de la tragèdia i els més de quaranta-vuit nens i professors que hi van morir. L'acte, però, va quedar esquitxat per la polèmica esquela publicada per l'Ajuntament i la Diputació amb motiu de la mort de l'alcalde franquista Víctor Hellín. Ros, davant de les crítiques de la CUP i ICV, es va remuntar a l'època en què la seva família, que "va lluitar al bàndol republicà", va acabar en "presons, camps de concentració i a l'exili", per concloure que d'ells havia après el valor de la reconciliació. Segons Ros, aquest valor ha estat tramès "commemorant l'atac al Liceu Escolar i posant una esquela quan mor un alcalde de Lleida". Molest amb el rebombori causat per aquest fet, Ros va lamentar que l'agenda política de Lleida estigui marcada per la CUP, ICV i els ciutadans a través de les xarxes socials, en relació amb les crítiques d'ambdues formacions, que no compten amb representació al consistori, i l'allau de comentaris negatius rebuts a través de Facebook i Twitter pels seus conciutadans.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat pels membres de la corporació municipal, va presidir l’acte institucional i l’ofrena floral que es va fer davant de l’escultura Memòria, Dignitat i Vida que la Paeria va ubicar a l’avinguda de Blondel, davant d’on estava situat el Liceu, per recordar aquesta institució educativa, que va ser la primera escola lleidatana que es va inscriure en el moviment de l’Escola Nova. Josep Piró Bergés, exalumne i representant dels supervivents, va recordar als assistents que els seus companys van ser “massacrats per avions estrangers” i que l’armada italiana va condecorar fa uns anys aquests aviadors i que el Govern espanyol els va donar suport, però que ells “mai no ho podran fer”.

Les bombes dels avions van caure en nombrosos punts del nucli urbà de la ciutat, especialment als voltants del Pont Vell, el carrer Major, el Mercat de Sant Lluís, la seu local del Banc d’Espanya i el Liceu Escolar, convertint Lleida en un infern. Es diu que les sirenes antiaèries no van sonar aquella tarda del 2 de novembre de 1937 i que l’objectiu dels italians Savoia S-79 era un pont que hi havia sobre el riu Segre.

Després de les paraules en memòria dels difunts, els guanyadors del Premi Liceu Escolar de Plàstica, que enguany arriba a la divuitena edició, van llegir uns poemes amb l’objectiu de promoure la pau, el civisme, la convivència i la solidaritat. “M’agradaria que l’educació es trobés en la natura, perquè així seria accessible per a tots”, llegia una alumna de l’Escola Espiga de Lleida.

Per recordar i transmetre els valors de pau del Liceu, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va anunciar que inclourà una placa a l’avinguda de Blondel com a resposta a la petició que va fer el grup d’exalumnes del Liceu. “Canviar el nom a una plaça o a un carrer és complicat, però sí que podem posar una placa”, va acordar l’alcalde. Els mateixos exalumnes seran els que escriuran el text que volen que aparegui a la placa.

L’acte d’homenatge va cloure amb l’actuació musical de la violoncel·lista Laia Terré, alumna del Conservatori Municipal de Lleida, que va interpretar "El cant dels ocells".

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fem escola

Se7opinions

Publicitat
Publicitat