Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Les obres al claustre de les Avellanes posen al descobert elements de l'estructura històrica del monestir

La intervenció és la més important des del segle XVIII i està previst que els treballs finalitzin abans de l'estiu

Monestir, Avellanes, Robert Porta, restaurador, claustre,
Pla general del director del Monestir de les Avellanes, Robert Porta acompanyat d'un restaurador, al claustre del monestir. (Foto: ACN)
Les obres que s'estan fent des de finals de gener al claustre del Monestir de les Avellanes, a la Noguera, han posat al descobert una sèrie d'elements de l'estructura antiga del conjunt que amb el pas dels anys havien quedat amagats per les diferents capes de revocats que s'hi havia anat posant al damunt. Segons el director de monestir, Robert Porta, es tracta de valuosa ''informació històrica'' sobre la construcció del claustre, que té més de 800 anys i és la part més antiga del monestir. El que ha vist la llum són antigues porxades i brancals però també les tombes de dos monjos que constaten que aquest espai era lloc d'enterrament per les comunitats passades. La intervenció que s'està fent és la més important des del segle XVIII i està previst que els treballs finalitzin abans de l'estiu.

A mesura que els operaris van anar picant les capes de revocats que hi havia a les parets del claustre del Monestir de les Avellanes va aparèixer al darrera de les parets informació històrica de la pròpia construcció d'aquesta part del conjunt arquitectònic. Així ho relata el director del monestir, Robert Porta, que matisa que es tracta d'elements com proxades gòtiques o brancals que tot i que d'algunes si que se'n tenia ''testimoni documental'' ara, amb la retirada del revocat, s'ha pogut confirmar la seva existència. 

En aquest sentit, Porta explica que a la paret est del claustre, que és on hi havia la Sala Capitular i l'església, ha aparegut la porta on hi havia el dormitori. A la paret nord, la retirada del revocat ha deixat veure l'antiga portada que entrava a l'església romànica i a la paret oest han aparegut pòrtics gòtics on hi havia sepulcres de senyors com els Comptes d'Urgell, que van ser enterrats a les avellanes.

A nivell arqueològic també han aparegut dos monjos enterrats en una de les ales del claustre. Les restes òssies han estat traslladades al laboratori per tal de determinar l'antiguitat dels fèretres però més enllà d'això, Porta destaca que la troballa permet confirmar que el claustre era un lloc d'enterrament per a la mateixa comunitat.

Objectiu de mostrar-ho als visitants com un monument

Aprofitant que les obres de restauració del claustre encara no han acabat, els responsables del Monestir de les Avellanes, que actualment pertany a la comunitat dels Maristes, volen integrar aquests elements recuperats al claustre i poder-los mostrar als visitants fent-los servir de discurs històric de l'evolució del conjunt arquitectònic. Porta remarca que el claustre ha de continuar funcionant com a tal perquè el monestir encara compta amb una comunitat, però com que es tracta d'un monument històric i artístic, declarat patrimoni des de l'any 1931, l'objectiu és que quan es facin visites al monestir la gent pugui entendre com i perquè es va fer el claustre, així com per a què servia.

La descomposició de les pedres del claustre, motiu principal de la restauració

L'arquitecte i director de les obres de restauració del claustre, Joan Albert Adell, explica que el projecte es va iniciar fa 4 anys, quan els Maristes van detectar els problemes de descomposició de les pedres del claustre romànic. Aleshores es va diagnosticar una patologia a la pedra de les columnes que ''simplement es trencava i es desmoronava'' i a partir d'aquí es va fer el projecte que no ha pogut prosperar fins ara per falta de finançament. 

El claustre compta amb dues galeries romàniques i els altres dos són modernes però imitant les originals. Una d'elles era tota de guix llevat de les columnes i això ha acabat generant ''grans problemes de degradació''. Uns problemes traslladats també a l'estructura de la teulada i les voltes, amb humitats i fissures, que després de netejar-se s'ha pogut determinar el motiu. En resum, s'ha tret una ''monocapa sintètica'' que va ser posada fa 30 anys i que en aquella època es considerava ''molt bona'' però a la llarga ha resultat ser ''molt perjudicial'' perquè es tracta d'un tipus de ciment molt ''rígid'' que no és convenient quan ha d'estar en contacte amb la pedra.

Les obres avancen dins el calendari previst amb una durada d'entre 4 i 5 mesos de manera que es calcula que abans de l'estiu estaran enllestides. Finalitzaran amb la feina dels restauradors de pedra que començaran a intervenir durant el mes de maig netejant i polint la pedra antiga del claustre. 

Es tracta de la intervenció més important que es fa en aquest punt del monestir des del segle XVIII, ja que tot i que se n'hi van fer de menors als anys 80 amb revocats a les parets, no se n'havia fet cap de restauració de la pedra. Així mateix, també s'està canviant tot el sistema de recollida d'aigües pluvials ja que l'actual afectava al conjunt patrimonial. L'obra compta amb un pressupost de 492.000 euros el 75% dels quals estan finançats amb l'1% cultural.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

La ciutat òrfena de model comercial

Se7opinions

Publicitat
Publicitat