Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

'Delicatessen' musical a càrrec de Virgili & The Rivals

La nova formació, amb ADN tarragoní i lleidatà, debuta a la Sala Oh Yeah! de Lleida amb l'EP 'Contact' sota el braç

Virgili & The Rivals, Gerard Virgili, Pol Ishanda, concert, música
Gerard Virgili, en primer pla, amb Pol Ishanda al fons. (Foto: Javi Enjuanes)
Uns quants elegits vam poder gaudir del debut musical de Virgili & The Rivals en un curt però intens concert que va abarrotar la Sala Oh Yeah! de Lleida aquest divendres a la nit. La nova banda, formada pel tarragoní Gerard Virgili i pels lleidatans Òscar Chic (baterista de Callejón Canalla) i Pol Ishanda (guitarrista de Foo), va presentar Contact, un EP amb quatre peces musicals que salten desenfrenades del blues al garage rock mentre es passegen, ja més tranquil·lament, pel folk i la psicodèlia. Escassos quaranta minuts que van servir a la banda per foguejar-se davant d'un públic entregat que va corejar i aplaudir cadascuna de les cançons, algunes de les quals compostes pocs dies abans de l'actuació i que formaran part del futur llarga durada de Virgili & The Rivals.


Sens dubte, un dels emblemes del grup és la veu "negra" de Gerard Virgili, unes cordes vocals que enrojolarien el mateix Glenn Hansard i que el jove tarragoní aconsegueix accelerar fins adquirir una velocitat endimoniada que res té a envejar al també jove músic britànic Jake Bugg. Un dispendi vocal portentós al qual s'uneix el líder de Foo, Pol Ishanda, que electrifica cadascuna de les melodies folk de Virgili fins assolir un còctel explosiu entre els Strokes dels primers àlbums i els Sidonie més psicodèlics. Finalment, Òscar Chic, el baterista, marca un ritme trepidant a la banda, que no pateix per seguir-lo però que no pot baixar la guàrdia en cap moment, alhora que mostra una faceta més elegant del seu domini de la bateria del que pot fer amb Callejón Canalla. Fins i tot a Ishanda se'l veia més còmode que amb la seva pròpia banda en alguns trams del concert. En definitiva, tres joves i virtuosos músics als quals tan sols els resta acoblar una mica més els seus talents individuals i disposar d'un gruix de cançons més consistent per tal que els amants de la bona música puguem fruir, per fi, de l'eclosió definitiva d'una banda de genis, d'una banda genial.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Manifest

Publicitat
Publicitat