Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Aigua, conselleries i agències de mentida, verges en filera i cànnabis

Ple ordinari del mes de febrer de l'Ajuntament de Lleida

Ajuntament de Lleida, Ramon Piqué, canal de Pinyana
Ramon Piqué, president del canal de Pinyana. (Foto: Ajuntament de Lleida)
Han estat nou hores i han donat per molt. Com mínim, per parlar de qüestions fonamentals per a Lleida com l’aigua, d’assumptes aparentment menors com l’art sacre i els museus diocesans –per això les "verges en filera"–, ficcions voluntaristes com la Conselleria d’Afers Exteriors o l'Agència Tributària Catalana i, fins i tot, del consum de cànnabis. A la Paeria, com tots els darrers divendres de mes, ahir es va celebrar un Ple ordinari


El darrer dels quatre temes que ens han cridat més l’atenció –el cànnabis– ha estat del primer del qual s’ha parlat. El debat generat al voltant de la qüestió ha arribat durant les primeres hores del Ple i tot just després d'aprovar-se sense debat o amb debat mínim qüestions com ara l’acta de la sessió anterior, la data de la propera sessió i la ratificació d’un seguit de decrets amb els quals s’inicien els expedients per reconèixer amb guardons en forma de placa als mèrits d’un bon grapat d’entitats i persones entre els quals figuren clubs com ara el Bàsquet Pardinyes o el Natació Lleida, centres educatius com l’institut Joan Oró, la Xarxa d’Escoles Municipals o l’escola Sant Josep de Calassanç, persones com Lluís Rodríguez o Abel Martínez  i Enric Llaberia –tots dos a títol pòstum–, empreses com la Imprenta Sol o entitats com l’Associació Antisida de Lleida. També, abans de començar a debatre’s al saló de Plens sobre el cànnabis, s’ha aprovat una proposta de conveni amb la Fundació Gran Teatre del Liceu per a dur a terme a Lleida sessions del programa Liceu a la fresca, un seguit de bonificacions a particulars i entitats en l’impost de construccions, instal·lacions i obres i, també, la bonificació en un 50% de l’Impost sobre Béns Immobles per als propietaris d’habitatges cedits per a lloguer social. També s’ha aprovat una sèrie de compatibilitats demanades per personal municipal. Pel que fa al cànnabis, el que es debatia era l’aprovació d’un Pla especial urbanístic amb el qual es pretén ordenar l’activitat cada cop més notòria a Lleida dels clubs i les associacions de consumidors d’aquest estupefaent. A grans trets, el que es planteja és situar aquests establiments a com a mínim 100 metres d’un altre establiment d’aquesta tipologia i, també, i com a mínim, a la mateixa distància de centre educatius, centres de salut o equipaments esportius. El plantejament ha rebut el suport de tots els grups menys del PP –que s’ha abstingut en considerar que, com es va plantejar en origen, calia una distància de 150 metres– i la CUP, que per boca del regidor Pau Juvillà ha indicat que amb el Pla especial es pretenia “estigmatitzar” els consumidors d’aquesta droga tova que és el cànnabis. Fèlix Larrosa, regidor del PSC, ha destacat que amb el que es portava al Ple es donava “resposta” a les demandes dels ciutadans. Els regidors del Comú, tot i donar suport a la proposta de l’equip de govern, han indicat que a Lleida “és més fàcil obrir un prostíbul que un club de cànnabis”.

L’estona dedicada al debat dels punts de l’ordre del dia s’ha completat amb l’aprovació d’una ordenança reguladora dels procediments d’intervenció administrativa sobre l’ús del sòl, llicències urbanístiques i comunicacions prèvies que l’Ajuntament considera que permetran automatitzar el 85% dels expedients que es tramiten. En el debat, el regidor d’Urbanisme, Félix Larrosa, ha indicat que “neix per fer la vida més fàcil a la gent a l’hora de relacionar-se amb l’administració”. Seguidament, s’ha continuat amb l’aprovació d’un seguit de modificacions menors del Pla general d’ordenació urbana i una addenda al conveni que lliga l’Ajuntament i l’Agència Estatal de Meteorologia per la cessió de dues finques a Ciutat Jardí. Igualment, s’ha aprovat el plec de clàusules administratives del contracte de manteniment i neteja de tots els edificis municipals de la ciutat. Des d’ara, aquests edificis –220– es gestionaran de manera unitària per aconseguir, destaca Larrosa, “un estalvi que encara s’està quantificant” i que serà possible mitjançant la reducció de consums energètics i d’aigua i l’optimització dels sistemes de recollida de residus. Per assolir-ho, s’emprarà un sistema informàtic. Per Larrosa, aquesta iniciativa és “un pas més d’un equip de Govern que fa explícit el compromís de la ciutat en la lluita contra el canvi climàtic”. Malgrat tot, CUP, CiU, ERC i Comú de Lleida no han votat a favor i el plec de condicions s’ha aprovat només gràcies als vots de PSC, PP i C’s. La preocupació per les condicions laborals que hagin d’assumir les vora de 300 persones que ara es dediquen al manteniment i la neteja d’aquests edificis i el desig que el contracte es tregui a licitació “en lots” per tal de facilitar la concurrència a petites i mitjanes empreses han estat algunes de les justificacions emprades pels partits que no han donat suport al plantejament de l’equip de govern. A continuació, i abans del debat de les mocions d’entitats i grups polítics, s’han llegit tres declaracions institucionals: una, amb motiu del Dia Internacional de les Dones (8 de març); una altra, en commemoració del Dia Internacional de la Lluita Contra el Càncer Infantil (15 de febrer), i l'última, en favor de la compra pública ètica i sostenible.
 
Mocions de les entitats

Dins de l’apartat reservat per mocions, se n'han debatut primer tres promogudes per entitats. La primera d’elles, presentada per la Coordinadora d’ONGD, ha permès paralitzar el procés de modificació del Consell de Cooperació i Solidaritat fins a l’aprovació del Reglament de Participació. En el debat, els grups del Comú de Lleida i la CUP han qüestionat el procediment del regidor encarregat de l’assumpte, Joan Gómez, tot acusant-lo d’actuar de manera “unilateral” i de tenir una “voluntat soterrada” d’institucionalitzar” aquesta entitat.  Seguidament, tot aprofitant el proper Dia Internacional de les Dones, Dones amb Iniciativa de les Terres de Lleida ha presentat una moció “en favor d’un treball digne i un salari just” per les dones a la qual tots els grups han donat suport menys C’s. Ángeles Ribes s'ha justificat amb les següents paraules: “Aquestes mocions no serveixen de gaire i, per això, ens abstenim i aconsellem els partits que ara voten "sí" que se sumin a l’acord de govern que hem subscrit Ciudadanos i el PSOE, en el qual hi ha mesures per evitar aquestes circumstàncies”. Ribes ha aconsellat també a tot aquell qui conegui algun tipus de discriminació que la denunciï.
 
De les tres mocions d’entitats, la que ha generat un debat més important ha estat la presentada per la comunitat de regants de Pinyana, que ha permès un intercanvi diàlectic en el qual s'han contrastat els posicionaments dels diferents grups envers els regadius i el seu caràcter de motor de desenvolupament. Així, els mateixos regants que han presentat una moció amb la qual exigien a l’Ajuntament suport per a totes les comunitats de regants; al Govern, l’acompliment del Pla Hidrològic de l’Ebre, i a la Generalitat, implicació amb recursos econòmics en la modernització dels regs de Pinyana, han hagut de sentir per boca del regidor d’ERC Carles Vega que el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre és “dolent per a Catalunya”. Ramon Piqué, ponent de la moció i president del canal, ha reivindicat el caràcter de motor de l’economia lleidatana que tenen els regs de Pinyana i ha assenyalat que el futur del Delta no està en qüestió pels nous regs, sinó que depèn del bastiment de dics de protecció com els que s’han habilitat a la vall del Po. Malgrat tot, des de la CUP s’ha arribat a qualificar els regants de “cacics de l’aigua” i assegurar que el Pla Hidrològic només pretén “privatitzar” els recursos hídrics. Des de C’s s’ha demanat la CUP que no es dirigeixi en aquests termes als regants i des del PP s’ha indicat que, tot i el caràcter estratègic dels regs per a Lleida, “la Generalitat sembla haver triat en aquest assumpte fer costat els veïns de les Terres de l’Ebre”. La qüestió central té a veure, com assenyalava ahir el qui va ser diputat del PP per Lleida al Congrés, José Ignacio Llorens, en la voluntat de mantenir al Delta de L’Ebre, fins i tot durant els anys més secs, un cabal mínim que deixa sense dotació els regants de Lleida i Tarragona. La moció ha estat aprovada i Piqué ha tancat el debat tot lamentant la invisibilitat dels regants a Catalunya: “Ahir vaig estar a Madrid i els presidents d’altres CCAA coneixen els presidents de les comunitats de regants, però aquí no. Aquí fins i tot tenim problemes per ser rebuts per la Generalitat”.

Mocions dels grups

Dins de l’apartat de mocions presentades pels grups municipals, se'n van debatre un total de dotze i, d’acuestes dures relatives tambo al Pla Hidrològic de l’Ebre que s’han debatut de manera conjunta. La primera, presentada pel PP i en defensa dels regadius de Lleida, ha estat aprovada i l'altra, de la CUP i en favor dels interessos de la Plataforma en Defensa de l’ Ebre, també. Una Més, també de la CUP i aquesta en contra del Pla Hidrològic, ha tirat endavant només parcialment. Les que sí que han estat aprovades de manera íntegra –i per unanimitat– han estat una moció originalment d’ERC que planteja la necessitat de crear a Lleida un Conservatori Superior de Música i altra original de C’s per tal de crear un protocol educatiu contra la transfòbia i l’assetjament escolar per raó de gènere. Igualment, han tirat endavant dues mocions relatives a tributs. En la primera d’elles, el PP proposava instar el Govern espanyol a modificar l’article 107 relatiu a l’increment de valors dels terrenys urbans i una del PSC sobre el mateix impost. No ha prosperat una moció del Comú de Lleida en la qual es demanava suspendre la cessió de dades de caràcter personal a tercers per part de l’administració i una altra de la CUP amb la qual es pretenia fixar el que aquesta formació denomina un “mínim vital d’aigua”. Per últim, s’han aprovat una moció de rebuig a la suspensió de la Conselleria d’Afers Exteriors per part del TC, unaaltra relativa a l’aplicació de la Llei de patrimoni català en relació amb l’art sacre aragonès objecte de litigi i una darrera en favor de l’alliberament de l’AP-2 entre Lleida i Montblanc. La que no s'ha aprovat ha estat la moció presentada per ERC, CiU i CUP, en la qual es proposava que la Paeria ingressés d’ara en endavant els tributs a l’anomenada Agència Tributària Catalana, un ens que la regidora Montse Mínguez ha qualificat com el que és: una simple entitat de gestió que recull els impostos d’un seguit de particulars, empreses o entitats amb determinada ideologia i que, lluny de gestionar res, només els tramet després a la Agencia Tributaria per evitar que a sobre dels qui han fet aquesta particular tria no hi recaiguin sancions. “De fet, no és res més que una mena de gestor que obliga a ingressar els diners abans de la data en què ho demana l'Agencia Tributaria”, ha dit. El que no s’acaba d’entendre és que hagi tirat endavant la moció –si s’entén, ha estat gràcies a l’abstenció d’un PSC, que s’entesta en jugar a tot– relativa al rebuig a la suspensió per part del TC de la Conselleria d’Afers Exteriors, un ens d’atribucions tan fictícies com ara l'Agència Tributària Catalana... De tota manera, i deliris –cànnabics o no– a banda, el que si que s’ha vist del tot clar en el Ple d’avui és quins grups es preocupen per les terres de Lleida i les persones que hi treballen i quins posen els seus prejudicis ideològics per davant d’un motor de riquesa com és el regadiu. En relació amb l’art sacre i si s’ha de tornar o no a l’Aragó o s’ha d’aplicar en relació amb aquest la Llei de patrimoni català –sorprèn veure a cada sessió com se li omple la boca de goig al regidor Gabarrell cada vegada que qualifica amb aquest terme algun substantiu–, us remeto a un article publicat en aquest mateix digital. La propera sessió de Ple ordinari, a finals de març i, potser, amb un nou president del Govern. O no.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Publicitat
Publicitat