Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Una comissió d'experts estudiarà el nomenclàtor de Lleida per proposar eventuals canvis

PSC, C's i PP rebutgen, però, que la modificació dels noms es pugui engegar només amb el suport majoritari del Ple municipal

Ajuntament de Lleida, La Paeria, Crida per Lleida, Esther Sancho, franquisme
Alguns dels presents en el Ple de la Paeria han mostrat cartells reclamant la retirada dels noms de carrers de la ciutat dedicats a persones amb vinculació al franquisme. (Foto: ACN)
A Lleida hi ha diversos temes informatius intemporals. Un és el de l'art sacre, sobre el qual escrivia un article la setmana passada, i l'altre, no tan antic però capaç de despertar també sentiments oposats, és el nomenclàtor lleidatà. Per uns, està bé com és ara, ja que, tal com ha afirmat aquest matí en la sessió plenària Àngel Ros, la primera corporació municipal democràtica va eliminar noms de persones vinculades directament a la Guerra Civil i la posterior repressió franquista, però per uns altres encara cal fer més canvis. Així s'ha mostrat avui durant el debat d'un seguit de mocions sobre aquest tema en el Ple ordinari. A sobre de la taula, un cop més, –i portem així des de fa més de deu anys– hi ha els noms d'un grapat de carrers i avingudes dedicades a persones com ara Lluís Besa, Carmelo Fenech, Joan Recasens, Casimir Sangenís, Miquel Montanya o Ramon Areny, que van exercir càrrecs públics a la ciutat entre 1936 i 1978 i que, malgrat la seva vinculació al règim franquista o al bàndol revoltat contra la II República el 1936, no van tenir responsabilitat directa ni en els crims comesos durant la Guerra Civil ni en la repressió posterior. Pel moment, si hi ha canvis o no, ho decidirà una comissió d'experts historiadors que haurà de bastir-se en les prosperes setmanes.



Sigui com sigui, i després que l'organització independentista vinculada a la CUP Arran protagonitzés a principis del passat mes de desembre la retirada ilegal de les plaques dels carrers citats argumentant que es tracta de “símbols franquistes” i que la seva presència “vulnera la Llei de memòria històrica”, la polémica ha arribat al Ple aquest divendres 29. A l'acció citada se li va afegir el mateix Dia de la Constitució una altra de similar perpetrada per la mateixa organització i realitzada en aquest cas contra les plaques que identifiquen la plaça dedicada a Lleida a la Carta Magna. En aquest cas, els membres d'Arran van ubicar sobre la placa original un adhesiu que identificava l'espai urbà citat com a plaça del Clot de les Granotes, que va ser retirada també el mateix dia 6 per les Joventuts del Partit Popular. Les plaques dels altres carrers van ser penjades de nou per la Paeria en setmanes posteriors sense que se sancionés els autors de l'acte vandàlic tal com proposava el grup municipal del PP. Montse Parra, tinent d'alcalde responsable de Cultura, va argumentar la decisió assenyalant que, amb ella, l'Ajuntament pretenia “no donar major protagonisme” als responsables. Després, i en la sessió de la Comissió de Carrers celebrada el dia 21, el grup municipal de la Crida-CUP va sol·licitar canvis en els noms dels carrers en les quals la seva organització juvenil havia retirat les plaques i, segons el relat de la citada formació, l'equip de govern es va negar a fer-ho “justificant-se en problemes tècnics”. Després de la decisió, la formació que té com a representants en el Ple Pau Juvillà i Francesc Gabarrell va anunciar que “seguiria treballant” per canviar els noms d'aquestes vies.

El següent pas en el citat treball no ha estat un altre que l'elaboració d'una moció elaborada pels grups municipals de la Crida-CUP i ERC-Avancem en la qual es plantejava l'eliminació dels noms citats del nomenclàtor lleidatà i la seva substitució per uns altres de persones “lleidatanes i catalanes il·llustres preferentment”, prèvia consulta als veïns dels barris. Aquesta moció s'ha debatut en la sessió de Ple ordinari celebrada aquest divendres al costat d'una altra, presentada en aquest cas pel grup municipal de CiU, en què es proposava crear un comitè d'experts que analitzés el nomenclàtor lleidatà i decidís sobre eventuals canvis a partir dels principis de la Llei de memòria històrica però després d'un debat previ. De les dues mocions, només ha prosperat la presentada per CiU, que ha tirat endavant amb l'abstenció del PP i els vots favorables de tots els grups a excepció de la Crida per Lleida-CUP i ERC-Avancem. La moció presentada per aquestes dues formacions –que proposava eliminar els noms dels carrers les plaques dels quals va arrencar Arran– va aconseguir només els suports dels grups que van proposar la moció i dels edils del Comú de Lleida. Durant el debat de la moció, Àngel Ros va recordar que la Guerra Civil “va acabar fa 77 anys” i que la labor d'eliminar del nomenclàtor noms vinculats a la Guerra Civil i la repressió posterior la va realitzar la primera corporació democràtica: “En acabar la guerra, la meva família es va repartir entre la presó, el camp de concentració i l'exili i cap dels que avui estem aquí som més demòcrates que Antoni Siurana, Jaume Magre, Magda Ballester, Jaume Vilella, Albert Vives o Josep Antoni Duran i Lleida. Aquí es va fer un treball i la democràcia, l'hi recordo a alguns edils, no va començar el maig de 2015”, va indicar Ros, que també va defensar el valor de la moció aprovada: “Aquí els deures s'han fet i existeix una comissió encarregada dels noms dels carrers. Ara, i a proposta de CiU, s'amplia aquest marc de debat i s'estructura amb una comissió d'experts”. Abans, els grups que havien proposat el text van argumentar que “no té cap sentit" honrar persones vinculades al bàndol vencedor de la Guerra Civil i la dictadura. Pau Juvillà (CUP) –fill de Magda Ballester, una de les regidores de la primera corporació democràtica que va citar Ros– va centrar la seva argumentació en la figura de Ramon Areny, alcalde de Lleida de 1939 a 1941: “Durant el mandat d’ Areny a Lleida hi havia tres camps de concentració i una presó i es va afusellar 558 persones, 148 sense judici, i 169 van morir a la presó”, va dir. Les dades sobre Areny indicades per Juvillà en el Ple són les mateixes que figuren a la biografia que apareix d'ell a la Viquipèdia. L'edil de la CUP va assenyalar també en el seu al·legat que “Lleida no es mereix tenir als seus carrers els noms de feixistes i no ens val que es digui que només els va tocar ocupar els seis càrrecs, perquè eren persones que legitimaven el règim”. Des del PP, Joan Vilella va qualificar el plantejament de Juvillà de “caça de bruixes” i va recordar l'exemple de Lluís Besa, regidor carlista i empleat de banca afusellat l'any 36: “I després són vostès els que parlen de repressió i aquí estan, vinga a remoure coses. Lluís Besa era un regidor que treballava en un banc i el van afusellar per ser monàrquic. Sap què fan? Eliminar del nomenclàtor tot el que no els agrada. Si tots anéssim com vostès, no acabaríem mai”. Des de C’s, i després que ERC es preguntés “per què no es van eliminar els carrers avui objecte de debat “als vuitanta”, es va acusar els republicans de no haver abordat el tema per falta d'interès: “Vostès van governar no fa molt i dirigien l'àrea de cultura. No ho van fer perquè no els convenia. I aquí volen fer veure que ens enfronten els noms dels carrers i no és així: ens enfronta el mal ús que fan de les comissions, perquè allí va quedar tot consensuat i ara vostès vénen aquí amb això. El més curiós de tot és que la seva moció no plantegen el debat abans. No pregunten als veïns si volen canviar el nom dels carrers: plantegen canviar-los i després pregunten pel nou nom. Jo, que no sóc historiadora, prefereixo una comissió d'historiadors ", va dir Ángeles Ribes.

Amb tot, cal dir que sobre l'assumpte, fa uns deu anys, ja es van pronunciar reconeguts historiadors lleidatans com Jaume Barrull i van plantejar la necessitat de valorar un element que els regidors d'ERC i la Crida CUP no van tenir en compte en el Ple: la labor que més enllà de la seva filiació política van desenvolupar en favor de Lleida les persones la presència en el nomenclàtor de les quals és objecte de discussió. Ramon Areny, a qui Juvillà negava en el Ple el pa i la sal equiparant-ho amb  una mena de criminal de guerra va ser, a més d'alcalde de Lleida entre 1939 i 1941, un notable bibliòfil i responsable de la planificació de les labors de reconstrucció de Lleida després de la Guerra Civil. Que Juvillà, el seu company Gabarrell i els regidors d'ERC considerin que no és correcte retre-li homenatge és, com tota opinió, quelcom respectable, però potser caldria preguntar-se com pot Pau Juvillà ser tan dràstic amb figures com la de Ramon Areny i tan comprensiu amb les d'uns altres com Carles Sastre, terrorista de l'Exèrcit Popular Català i Terra Lliure i assassí confés de Josep Maria Bultó. Juvillà i d'altres membres de la CUP li van retre homenatge a Lleida el 2014. Preguntat ahir en sortir del Ple per aquest tema en particular, Juvillà va despatxar el tema amb un “tinc molta feina” i “Sastre és president d’un sindicat”.

Més enllà del punt relatiu al nomenclàtor, la sessió plenària d'ahir va servir perquè Toni Baró –president de la FAVLL– presentés una moció que no va prosperar i amb la qual pretenia que el Ple es retractés d'allò acordat en una moció aprovada el setembre en la qual s'instava a la FAVLL a establir un règim d'incompatibilitats per evitar que segueixi sent una entitat polititzada –el mateix Toni Baró era un dels integrants de la llista amb la qual el PSOE es va presentar a les municipals l'any passat–, l'aprovació d'un conveni amb Ibercaja que permetrà a l'entitat financera desenvolupar un programa d'activitats musicals per a escolars i famílies i del text d'una addenda al conveni que mantenen l'Associació de Col·laboradors de Protecció Civil de Lleida i l'Ajuntament perquè l'entitat pugui usar un local al turó de Gardeny i una modificació del Pla especial urbanístic per instal·lar una línia aèria i subterrània de mitja tensió a la partida Bou a petició de Vall Companys. Es va aprovar també una moció presentada per CIU en relació amb els pressupostos participatius de 2017 –actualment hi ha diversos tallers de participació en marxa sobre aquesta qüestió– i va ser rebutjada una altra presentada per la Crida-CUP en la qual s'instava que els actes religiosos no figuressin en l'agenda oficial i els alcaldes i regidors no assisteixin com a tals a actes religiosos. Amb això, van indicar els edils de la Crida-CUP, “s'afavoreix el laïcisme”. La moció només va tenir el suport dels grups de la Crida-CUP, ERC i Comú de Lleida. Igualment, s’ha aprovat crear un Consell de Patrimoni “que tindrà com a missió assessorar sobre els criteris generals que han de regir en matèria de patrimoni la ciutat de Lleida, tant des del punt de vista municipal com també en les actuacions d’altes administracions, així com particulars”.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Del local al global

Publicitat
Publicitat