Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

El Govern augmentarà les exigències per construir macrogranges de porcs a Catalunya davant l'allau de peticions

Ho ha anunciat a Lleida el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, que ha reconegut que estan "molt preocupats" per aquest fenomen que afecta sòl no urbanitzable

macrogranges, porcs, comissió, Agustí Serra
El director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, i la delegada de Territori i Sostenibilitat a Lleida, Dolors Tella, parlant després de la Comissió d'Urbanisme a Lleida. (Foto: ACN)
El Govern augmentarà les exigències per construir macrogranges de porcs a Catalunya davant de l'allau de peticions que s'estan rebent des de fa un any i mig, sobretot al voltant de l'Eix Transversal-A2 (Girona-Catalunya Central i comarques de Ponent). Es tracta d'explotacions noves o que s'amplien i que poden arribar a prop d'1 hectàrea de sostre construït. La nova directriu es publicarà el gener, segons ha anunciat aquest dijous a Lleida el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, que ha reconegut que estan "molt preocupats" davant d'aquest fenomen que afecta sòl no urbanitzable. Precisament, la sessió de la Comissió d'Urbanisme de Lleida ha deixat sobre la taula cinc expedients de granges de grans dimensions que es valoraran quan ja es disposi de la nova normativa.


Els expedients que s'han aparcat plantejaven la construcció de granges d'entre 6.000 i 8.000 metres quadrats de sostre. La resta de projectes d'aquest tipus, fins a una trentena, sí que s'han resolt -favorablement o no- perquè la dimensió de les explotacions era inferior. "Avui n'hem vist una trentena quan fa dos anys potser en vèiem vuit o deu, però l'important no és només la quantitat d'expedients, sinó sobretot que en aquests darrers temps la tipologia de granges tendeix a grans superfícies, que és el que ens preocupa", ha dit Serra. En aquest sentit, ha afegit que "no diem que no es puguin implantar, però evidentment han de tenir un control i un nivell d'exigència diferent a les granges mitjanes o petites". El gran volum d'expedients de granges es concentra a Girona, Catalunya Central i Ponent, però el director general ha especificat que darrerament també n'hi ha cada cop més a la zona de l'Alt Pirineu i Camp de Tarragona.
 
Segons Serra, la nova directriu farà referència a quatre aspectes bàsics. En primer lloc, les grans explotacions hauran de garantir que queden ben integrades al paisatge. També hauran de ser proporcionals a la superfície de la finca i estar ben connectades a les principals xarxes de comunicacions. D'altra banda, quan es plantegi una ampliació també s'haurà de respectar la distància mínima d'un quilòmetre amb els nuclis urbans o entre granges (actualment aquesta limitació només s'aplica quan es fa una explotació nova). També s'haurà de garantir la correcta gestió de les dejeccions.
 
El director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme ha relacionat aquesta allau de peticions per fer macrogranges a les necessitats de les indústries càrnies catalanes, "que sortosament són punteres i estan exportant molt i són molt potents; això està molt bé i, lògicament, necessiten el procés d'engreix, però aquí hi ha una realitat que s'ha d'abordar".
 
Agustí Serra ha remarcat que l'activitat de les granges es desenvolupa en sòl no urbanitzable i a Catalunya en aquesta modalitat de sòl -també coneguda com a espais oberts- ja hi ha mig milió de metres quadrats de sostre entre explotacions ramaderes, coberts o d'altres edificacions. "Aquesta és una quantitat molt important i cada cop estem més preocupats i, sobretot, més atents en la seva regulació", ha dit.
 
El pla per construir 1.300 pisos a Tàrrega no prospera
 
D'altra banda, la Comissió d'Urbanisme de Lleida ha tombat aquest dijous una petició per modificar el POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) de Tàrrega amb l'objectiu de construir 1.300 pisos al sector de Sant Eloi Ixent (a la zona nord de la capital de l'Urgell). El 2008 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va anul·lar el pla parcial en considerar que no era viable econòmicament i ara la Comissió també l'ha valorat desfavorablement amb el mateix argument. Considera que l'estudi econòmic presentat no té en compte l'evolució del mercat immobiliari en un futur. Demana, per tant, que se'n faci un altre de més profund que demostri la viabilitat del projecte.
 
Tampoc ha prosperat el pla parcial urbanístic per desenvolupar els terrenys del vessant nord de la cooperativa de Torres de Segre, 2,2 hectàrees, bàsicament per a ús industrial i, en menor mesura, residencial. S'ha fet una valoració desfavorable perquè es fa una ordenació de la zona en dues rambles que queden "totalment inconnexes" amb la trama urbana consolidada, segons ha explicat Serra.
 
Aprovat el POUM de Cubells
 
El que sí que ha tirat endavant de manera definitiva és el Pla d'Ordenació Urbanística (POUM) de Cubells, que preveu la potencial construcció de fins a 110 habitatges en els pròxims quinze anys. Actualment té 395 habitants. Segons Agustí Serra, el POUM aprovat "resol molt satisfactòriament la complexitat d'aquest municipi i el creixement desendreçat que s'ha fet fins ara". Encara a la Noguera, la Comissió d'Urbanisme s'ha pronunciat favorablement respecte al global del catàleg que recull les 110 masies i cases rurals de la Baronia de Rialb, tot i que algunes de les edificacions hauran de fer alguns retocs per obtenir el vist-i-plau definitiu.
 
El director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme ha destacat dos punts que s'han aprovat en relació amb la ciutat de Lleida. D'una banda, un informe d'avaluació ambiental per modernitzar i actualitzar els usos del Centre de Fauna de Vallcalent i, de l'altra, un pla especial impulsat per la Paeria que reconeix com a sòl públic les 1,7 hectàrees de l'equipament esportiu de l'AEM, ubicat a la partida la Cort, molt a prop del Secà de Sant Pere. Aquest equipament té quatre propietaris, tres particulars i l'Ajuntament. Amb el pas aprovat aquest dijous, la Paeria ja podrà procedir a expropiar la part privada (dues terceres parts aproximadament) i que acabarà sent pública.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Publicitat
Publicitat