Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Desconnexions, bombardejos, templers, religió, Sàhara i… cigonyes

El Ple municipal dóna llum verda al Pla de Manteniment, Conservació i Millora de Paviments i la Brigada d’Acció Immediata de l’any 2016 i l’inici de la seva licitació

Ajuntament de Lleida, La Paeria
Aquest divendres s'ha celebrat el Ple de l'Ajuntament de Lleida del mes de novembre. (Foto: Ajuntament de Lleida)
No gaire llarga, amb bastants highlights però sense titular clar. Aquest podria, si fa o no fa, ser el resum de la sessió plenària que es va celebrar ahir a la Paeria. En total, van ser gairebé vuit hores –anem escurçant des de les catorze hores de fa dos mesos– però sense que el vedetisme del qual ens parlava no fa gaire una veterana regidora desaparegui. Durant les gairebé vuit hores de Ple n’hi ha hagut per a tot: l'indefugible –i ara una mica pujat de to– debat sobre la suposada desconnexió, religió, les conseqüències sobre la població sahrauí que encara té la precipitada descolonització que vam protagonitzar l’any 1975, el record del bombardeig del Liceu Escolar el 1937 i, fins i tot, les cigonyes de la Seu Nova. Les pobres han estat presents al Saló de Plens gràcies a un Joan Vàzquez –el president d’Ipcena– que ha posat a prova de nou la paciència d’un Àngel Ros que va camí de superar aquest mandat fins i tot Sant Job.


Tot i la varietat de qüestions tractades –hi havia onze mocions i dinou punts–,  l’interès del Ple s’ha concentrat en les mocions, que s’han obert de la mà de l’Associació de Joves Solidaris en Acció i l’Associació d’Amics del Sàhara. Totes dues entitats, juntament amb la Coordinadora d’ONGD, han presentat un text de suport a Hassanna Aalia, un sahrauí condemnat a cadena perpètua per Marroc després d’haver participat en els disturbis que el 2010 van seguir al desmantellament del campament de Gdeim Izik. Aalia demana asil a Espanya, però la seva sol·licitud no ha estat acceptada tot i que la seva expulsió roman ara paralitzada després d’haver presentat recurs la Comisión Española de Ayuda al Refugiado. La moció relativa a Aalia, de 27 anys i resident ara al País Basc, s’ha aprovat, igual que una altra relativa també a l’antiga colònia espanyola i en la qual es demanava ajuda d’emergència per als camps de refugiats sahrauís a Algèria després de les pluges torrencials d’octubre.
 
El primer highlight del Ple ha arribat després d’aquestes dues mocions i de la mà de Joan Vàzquez, president d’Ipcena i reconegut performer ponentí. En aquesta ocasió, Vàzquez, que presentava una moció demanant la declaració de les cigonyes com a “bé patrimonial ambiental d’interès local”, s’ha personat en el Ple acompanyat d’un individu vestit de cigonya. Mentre Vàzquez feia el seu speech i manifestava la seva oposició a les mesures preses pel Capítol Catedralici en relació amb les cigonyes –s’han enretirat tots els nius–, l’individu s’ha encaminat cap a l’espai del Saló de Plens en el qual seuen els regidors davant de l’estupefacció d’un paer en cap que ha demanat ordre a la sala. L'antropomorfitzada cigonya s'ha assegut als bancs reservats al públic al costat d’un Vàzquez que escoltava un debat després del qual la moció no s’ha aprovat. El president d’Ipcena, això sí, ha volgut dir-hi l'última tot manifestant la seva voluntat de regalar un “calendari d’ocells a tots els regidors” després que aquests indiquessin gairebé en totes les seves intervencions el seu suport als cicònids però també la necessitat de compatibilitzar-lo amb la conservació de la Seu Nova. Tota la qüestió tenia a veure amb una suposada vulneració de la normativa de protecció dels animals que no ha estat tal perquè, a banda d'enretirar els nius de la façana de la Seu Nova i ubicar-hi un sistema elèctric per evitar noves nidificacions, el Capítol Catedralici finança uns nius artificials a la llera del Segre perquè les cigonyes puguin criar. Unes cigonyes, val a dir, que viuen a Lleida tot l’any a banda –sempre segons Vàzquez– d'un nombre indeterminat que vénen des d’Alemanya. “A mi m’és igual si ens les envia la Merkel, per mi són de Lleida totes”, va dir l’intrèpid activista ecologista. L’apartat de mocions de les entitats n'incloïa també una altra de la Marea Groga en la qual es demanaven targetes de bus “per als centres educatius” que no ha prosperat i que s’ha debatut intercalada entre les dels grups municipals per retard dels representants de l’entitat.
 
Dins de l’apartat de mocions dels grups polítics, n’hi ha hagut un total de set. D’elles, quatre les presentava la Crida-CUP. En la primera, Juvillà i Gabarrell demanaven l'eliminació dels “privilegis” en matèria de pagament d’IBI dels quals gaudeix, han destacat ells, “l’Església catòlica”. En el debat generat s’ha recordat que d’aquests “privilegis” en gaudeixen també d’altres congregacions religioses i, també, sindicats i fundacions de partits polítics.  El debat ha derivat cap al territori de l’independentisme en assegurar-se des d’ERC i la CUP que, en una eventual República Catalana, l’IBI el pagaria tothom. Joan Vilella, del PP, els ha recordat que, malgrat tot, “ara això és el Reino de España i aquí la llei diu que les entitats locals, els serveis educatius, l’Església catòlica, d'altres confessions i la Creu Roja no paguen IBI”. Vilella ha aprofitat la intervenció per preguntar a Carles Vega si en una República Catalana “entitats com ara la Fundació Josep Irla” pagarien IBI. Vega ha dit que sí i ha recordat que a Itàlia l’Església sí que paga aquest impost “per iniciativa del catòlic i tecnòcrata Mario Monti”. Tot i l’interessant debat, la moció no ha prosperat i tampoc no ho ha fet de manera íntegra una altra en la qual demanaven “l’acompliment del dret de les dones a eliminar per sempre al violència masclista”. En el text els regidors de la CUP qüestionaven que l’atenció primera a les dones víctimes de violència de gènere la prestin a Lleida entitats sense ànim de lucre de caire confessional i el grup municipal del PP ha lamentat el que ha considerat “una utilització política d’un assumpte tan seriós com la violència de gènere per part d’un grup que evidencia els seus prejudicis contra l’Església i qualsevol entitat de caire confessional”. L’apreciació de Dolors López l’ha compartit el PSC per boca de Sara Mestres i  Sergi Talamonte, del Comú de Lleida, ha demanat “especial cura” amb un tema que, considera, “s’hauria de debatre a comissió i a porta tancada, perquè al cap i a la fi estem donant dades que poden afectar persones en perill de mort”. Ángeles Ribes, de C’s, s’ha mostrat “completament d’acord amb Talamonte”. Val a dir que el Ple va incloure també la lectura d’un manifest institucional contra la violència masclista al qual s’han afegit tots els grups municipals.

De les quatre mocions de la CUP, només n'han prosperat dos: una consensuada per tal de realitzar un “pla de participació per la ciutat de Lleida” i una altra referida a la condemna de l'homenatge que a principis de mes va dispensar el consolat italià a Madrid als combatents italians que van participar en la Guerra Civil al bàndol franquista. El bombardeig de Lleida el 2 de novembre de 1937 va ser realitzat per combatents italians. L’apartat de mocions es completava amb tres més: una del PP que proposava implantar “comissaries externes de proximitat” als centres cívics que no ha prosperat, una altra presentada pels grups municipals de CiU, ERC-Avancem i la Crida-CUP en la qual es demanava “suport” per a l’anomenada “resolució de desconnexió” aprovada pel Parlament de Catalunya i una darrera presentada per CiU i vinculada a la conservació del patrimoni vultural de Lleida, que es debatrà en un altre Ple.

La moció relativa a l'anomenada “resolució de desconnexió” del Parlament no ha prosperat  en rebre només el suport dels grups que la proposaven i el Comú de Lleida, però ha generat un debat intens. Pel PP, la moció era “inacceptable” i la resolució a la qual es referia “un veritable despropòsit que podríem titular 'Salvar al Soldado Mas'”, ha dit Dolors López, i per C’s, un text que “mai no hauria d’haver-se presentat”, ha dit Ribes. La portaveu de C’s ha recordat als regidors dels grups que li han donat suport que, com a regidors, tots ells “són poders de l’Estat”, per la qual cosa “es del tot incomprensible que vostès mateixos plantegin un text que xoca frontalment amb la constitució i vulnera els límits legals que regulen el seu exercici com a regidors”. Sense estat de dret, ha dit Ribes, “no hi ha de democràcia”. ERC i CiU han replicat acusant respectivament Ribes d’exercir “violència verbal” i de realitzar “amenaces”. Postius, portaveu de CiU, ha esgrimit els escons (72) que sumen al Parlament CUP i CiU i Ribes ha respòs acusant Vega de “confondre argumentació jurídica i amenaça”. El debat l’ha tancat Ros tot indicant que una majoria del 48% dels vots “faculta per canviar lleis, però no por canviar el marc institucional”.

A banda de les mocions, l’assumpte de més volada en termes administratius ha estat l’aprovació del plec de clàusules administratives i prescripcions tècniques que regula l’anomenat Pla de manteniment, conservació i millora de paviments i brigada d’acció immediata per a l’any vinent. En total, i segons el que s’ha aprovat, l’Ajuntament reserva una partida de 446.280 euros per assegurar un adequat manteniment de vials i voreres i garantir que s’actua de la manera més ràpida possible en cas de detectar-se desperfectes a qualsevol carrer de la ciutat. El punt ha generat un mínim debat propiciat pels grups de la Crida-CUP i el Comú de Lleida, que han tornat, tal com és habitual, a teoritzar sobre l'oportunitat o no d’externalitzar serveis. L’encarregat de tancar-lo ha estat el regidor socialista Fèlix Larrosa, que ha mostrat després d’escoltar uns i altres la seva sorpresa per no haver sentit en les comissions prèvies al Ple determinades consideracions manifestades pels regidors dels grups citats en els seus discursos. “L’objectiu és que la brigada funcioni les 24 hores i els 365 dies i és un servei inseparable del Pla de manteniment”, ha dit.  A banda d’aquest punt, l’ordre del dia incloïa punts referits a qüestions com ara el telèfon d’atenció ciutadana 010 –s’ha aprovat el plec de clàusules que regularà una contractació que es reserva a centres especials de treball– o un seguit de convenis de col·laboració amb entitats com ara la Banda Municipal, la Unió Musical de Lleida o el Concurs de Piano Ricard Viñes, del qual s’ha aprovat la convocatòria de la XXII edició. També s’ha aprovat un conveni de col·laboració amb la Fundació la Caixa amb motiu de la celebració d'El Musical, un concert participatiu que cada any acull l’Auditori i que patrocina la Fundació. El punt no ha estat recolzat pels grups de la Crida-CUP i Comú de Lleida, els quals han obert un debat sobre la conveniència de subscriure acords amb fundacions vinculades a entitats financeres. “Si la Caixa vol netejar la seva imatge, que no desnoni famílies”, va apuntar Carlos González, del Comú de Lleida. La Caixa no ha estat l'única entitat financera protagonista en el Ple. De fet, el BBVA l’ha acompanyat després que, novament els regidors de Comú de Lleida i la Crida-CUP manifestessin el seu “suport” als “companys de la PAH” tancats avui en una oficina d’aquest banc. “Jo també em solidaritzo amb els companys de la PAH, però em permetran que em solidaritzi igualment amb els treballadors del banc”, va indicar Ros. Carles Vega, d’ERC, s'ha volgut solidaritzar també amb tots. El darrer punt de l’ordre del dia ha servit per ratificar l’acord de dissolució del Consorci de la Ruta del Temple, un ens que agrupa municipis amb monuments d’origen templari que porta anys inactiu. El punt ha servit per escenificar el primer dels enfrontaments del dia entre Carles Vega i Ángeles Ribes, el qual s’ha iniciat en lamentar Vega la dissolució tot i donar-li suport, respondre Ribes dient que els organismes inactius s’han de dissoldre per estalviar recursos i apuntar Vega que la dissolució genera un estalvi de 1.200 euros anuals. Ribes ha tancat assenyalant que, més enllà de l’import, cal eliminar organismes que no generen cap retorn. Per si de cas, el regidor Rafel Peris ha recordat que l’Ajuntament continuarà “desenvolupant accions” per donar a conèixer el llegat templari. Del 24 de juny al 14 de setembre el castell obre tots els dies en horari de matí i tarda menys dilluns, dia en el qual tanca, i diumenge, en el qual obre només al matí, però la resta de l’any es pot visitar només dissabtes, diumenges i festius de 10.00 a 13.00 hores.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Publicitat
Publicitat