Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Ros tira endavant el pressupost per a 2016 amb el suport de C’s i ERC-Avancem

El PSC també troba el suport de Ribes en el pressupost de l'EMU però els republicans hi voten en contra

Ajuntament de Lleida, La Paeria, pressupost, pressupostos
Ciutadans i Esquerra han votat a favor dels pressupostos de l'Ajuntament de Lleida. (Foto: Ajuntament de Lleida)
Si per alguna cosa ha de passar a la història aquest mandat municipal a Lleida serà –a banda de per l'extraordinària i extenuant duració dels Plens ordinaris– pels cada cop més inversemblants companys de gestes amb els quals Ros va estira-i-arronsa demostrant allò de que qui dia passa any empeny. Si el juliol va aconseguir tirar endavant el cartipàs municipal pactant amb C’s i obrint la porta a una Paeria bilingüe i l’octubre va aprovar les taxes aconseguint que els altermundistes de la CUP i C’s votessin plegats que sí, ara ha aconseguit que la Paeria no hagi de prorrogar el pressupost de 2015 tot posant d’acord ERC i C’s. Si res no canvia, Ros va camí de convertir-se en quelcom semblant al dinosaure protagonista del més famós relat d’Augusto Monterroso. Quan tots despertem d’aquest malson que avui és la política catalana, Àngel Ros encara estarà aquí.


Així, i gràcies a l'habilitat del paer en cap i la seva tinent d’alcalde i regidora d’Hisenda Montse Mínguez, Lleida comptarà l’any vinent amb 150 milions d’euros per fer front les necessitats d’inversió de la ciutat, garantir els serveis que la Paeria presta els ciutadans, permetre el funcionament quotidià de la casa gran i satisfer els compromisos d’aquesta amb les entitats bancàries. L’Ajuntament de Lleida manté, i així ho va indicar Mínguez durant el Ple d’ahir, una ràtio d’endeutament del 57,96%. Això significa, perquè el meu fill ho entengui, que per cada 100 euros que la Paeria ingressa via impostos, multes, vendes de terrenys o transferències d’altres administracions en deu 57,96 als bancs. En multes, fet curiós, la Paeria preveu ingressar 4,5 milions d’euros, segons va indicar Joan Vilella, portaveu del PP, i en vendes de solars, uns 6 milions. Enguany, i així ho va recordar també Vilella, només s’han ingressat 140.000 euros gràcies a vendes d’aquest tipus. El ràtio d’endeutament pujaria,  si se sumen els vora 70 milions que deu als bancs l’Empresa Municipal d’Urbanisme, al 103% i seria encara més gran si hi afegíssim el deute que acumula el Parc Científic i Tecnològic de Gardeny, tal com va reconèixer Montse Mínguez. La regidora considera que es un deute “controlat”. L’any 2003 la Paeria va arribar a un ràtio d’endeutament del 133%. “Ara està sota control i és assumible. El deute del PCiTAL no el podem quantificar igual que el de l’EMU perquè el PCiTAL és un consorci i tot el que es deu no correspon a la Paeria”, va assegurar Mínguez. Per Ros, el pressupost aprovat ahir “garanteix els serveis que els ciutadans han de rebre per mantenir l’estat del benestar i les prestacions socials que les classes més febles necessiten en aquest moments”.

Entre la resta va haver-hi opinions per tots els gustos, tot depenent de la quantitat d’esmenes acceptades per l’equip de govern d’entre les que va presentar cada grup. Així, el convergent Postius va decidir abstenir-se després de remarcar que Ros i els seus havien acceptat 15 de les 27 esmenes presentades pel que encara s’anomena aquí grup municipal de Convergència i Unió. “No són els nostres pressupostos i ja li vam dir en el Ple de les ordenances fiscals que el que volem és una rebaixa fiscal per a tothom. A més, la seva previsió d’ingressos és massa optimista, tot i que estem satisfets de veure que aquests de l’any vinent són uns pressupostos participatius”, va dir Postius. Altres que es van abstenir van ser els dos regidors del Partit Popular. Joan Vilella gairebé va lamentar haver-hi de votar en contra: “Nosaltres també ens abstenim. Ho fem perquè no són els pressupostos que nosaltres hauríem presentat i perquè no ens va escoltar en el Ple de les ordenances fiscals. Si ho hagués fet, potser ara el nostre vot seria un altre, tot i que també li dic que ens costen de creure moltes de les seves previsions. Si tot ho fonamentem en això, doncs sí, ens preocupem”.

A la banda del sí, juntament amb el PSC, hi van seure en aquesta ocasió ERC i C’s. Els primers, que van voler recordar la polèmica de l’estelada enretirada ganxívolament tot col·locant dintre d’un got una esteladeta petitona, els comptes aprovats ahir són “un primer pas” per construir “una ciutat més amable i més humana” que ha d’arribar via mesures encaminades a millorar la mobilitat i, també, mitjançant remunicipalitzacions de serveis: “De moment, tornem a gestionar directament el Teatre de La Llotja, la zona blava i el servei de grua”. “Potser alguns pateixen ara una mena d'ataque de cuernos perquè pensen que els únics que parlen de remunicipalitzar són ells”, va concloure Vega tot mirant cap els regidors de la CUP. Aquests, després, demostrarien que tenia raó obrint un estèril debat en el qual Vega va demostrar que aquí, a Lleida, la CUP és encara políticament un might be. Per la seva banda, Ángeles Ribes va defensar el sí dels quatre regidors del seu grup destacant que es tracta, va dir, “d'un sí de responsabilitat per garantir que Lleida continua funcionant”. La portaveu de C’s va agrair la feina del personal municipal i va recordar que ella mateixa i els seus regidors continuarien “demanant tota la informació que considerem necessària perquè, tot i ser nous, no en som de novells i perquè la nostra tasca és fiscalitzar l’equip de govern”. Ribes va advertir que el seu grup serà “especialment escrupolós” amb l’acompliment del pressupost i les factures que es presentin. “Nosaltres som aquí per treballar dia rere dia i una de les coses que cal fer és pedagogia amb els ciutadans perquè n’entenguin què hi fem aquí. Quan s’és insistent des de l’oposició, a la oposició se l’atén, i crec que això beneficia més els ciutadans que les actituds de nen malcriat d’altres regidors”.

Els vots negatius, quatre en total, van arribar des dels grups municipals de la Crida-CUP i el Comú de Lleida. Per Sergi Talamonte, portaveu del Comú, Lleida necessita un canvi de model que asseguri que ningú pateixi pobresa energètica, tothom gaudeixi d’un habitatge digne i tots els nens que ho necessitin tinguin una beca de menjador. Les raons que la CUP va esgrimir per justificar el seu no als pressupostos van ser més pintoresques i van incloure fins i tot paraules de moda entre la progressia més moderna com ara "empoderament". Així, Francesc Gabarrell va indicar que el seu “objectiu” és “transformar la ciutat en benefici de les classes populars” i va indicar també que, tot i ser la Paeria “una institució pública”, s’ha “emprat durant anys per evitar l’'empoderament'” d’aquestes classes “populars” que són, segons va dir, el seu “objectiu”. Cal destacar també que, després de la polèmica lingüística del darrer Ple, Carlos González (Comú de Lleida), va usar en bona part de les seves intervencions el castellà, idioma en el qual es defensa molt millor que en la llengua de Fabra.

Junta general de l’EMU

Abans del Ple extraordinari, l’Ajuntament va celebrar la Junta general de l’Empresa Municipal d’Urbanisme, un ens que, segons va indicar la regidora Montse Mínguez, “és necessari perquè ha adjudicat 134 habitatges a persones amb dificultats econòmiques i actua com a registre de sol·licitants d’habitatges de protecció oficial”. El pressupost de l’ens per l’any vinent va ser aprovat amb els vots a favor de PSC i C’S i les abstencions de CiU i PP. ERC, Comú i Crida-CUP van votar-hi en contra. Pel PP, l’EMU és “un malson i un malalt al qual hem aportat més de 22 milions d’euros en cinc anys i que potser s’hauria de substituir per l'Oficina Municipal d’Habitatge” i, per CiU, “una institució que cal replantejar perquè hi és principalment per rebre transferències i pagar interessos“. Ciutadans va justificar el seu vot favorable tot indicant que, en cas de dissoldre's l’EMU, els 70 milions d’euros de deute que actualment pesen sobre seu haurien de ser assumits per la Paeria: “Potser sí que és veritat que l’EMU és un malalt, però no sé si s’hauria d’encomanar la seva malaltia a un altre i les seves tasques també”. ERC, Comú de Lleida i CUP van justificar el seu vot negatiu indicant que consideren que aquesta entitat no funciona com a una eina per garantir l’accés a l’habitatge de tots els lleidatans.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Admirat Josep

Se7opinions

Publicitat
Publicitat