Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

L'arqueta del segle XV que contenia la relíquia de la Santa Sandàlia de la Mare de Déu ja s'exhibeix al Museu de Lleida

La Generalitat va pagar prop d'11.000 euros per la peça en una subhasta

Museu de Lleida, arqueta, relíquia, Santa Sandàlia, Mare de Déu
L'arqueta del segle XV que des d'aquest dijous s'exposa al Museu de Lleida (Foto: ACN)
L'arqueta del segle XV de fusta policromada que contenia la relíquia de la Santa Sandàlia de la Mare de Déu -una de les més venerades a les terres de Ponent- ja s'exhibeix des d'aquest dijous al Museu de Lleida, on s'ha restaurat durant els últims mesos. L'objecte és originari del monestir de Bellpuig de les Avellanes (Noguera) i va ser adquirit en subhasta per la Generalitat el mes de maig a Barcelona. En concret, el Departament de Cultura en va pagar prop d'11.000 euros (10.994), que era el preu de sortida, segons ha explicat el director general de Patrimoni, Joan Pluma. A l'arqueta se li va perdre la pista durant la Guerra Civil, igual que a la relíquia de la Santa Sandàlia, que encara no ha aparegut. En el procés de subhasta els tècnics del Museu de Lleida la van poder identificar perquè coincidia amb la descripció que n'havia fet el 1761 el canonge del monestir Jaume Caresmar. 

Pluma ha destacat l'esforç del Govern per adquirir una peça que ha deixat de formar part del mercat privat de l'art per formar part del patrimoni públic i, en concret, amplia la col·lecció del Museu de Lleida. L'arqueta, que es pot considerar una mostra rellevant de les arts decoratives a la Catalunya medieval, es podrà veure a l'Espai 0 del Museu fins al 10 de gener.
 
Segons han determinat els tècnics del Museu de Lleida, es tracta d'un treball barceloní de principis del segle XV, al voltant de 1400-1425. L'obra es correspon amb altres executades en aquell temps a Barcelona de les quals se'n conserven una cinquantena a tot el món.
 
Les arquetes s'han associat al treball d'un taller barceloní que les comercialitzava com a arquetes amatòries que el nuvi regalava a la núvia en el moment del casament. En ser objectes preuats, algunes d'aquestes arquetes van ser donades pels seus propietaris a les esglésies, on van ser reaprofitades com a receptacles de relíquies.
 
Segons ha informat el Museu de Lleida, l'arqueta va sortir a subhasta el passat mes de maig i va ser adquirida pel Departament de Cultura. Es tracta d'una peça de fusta de forma rectangular amb la tapa lleugerament bombada. Està decorada amb estuc en baix relleu daurat i amb delicats motius punxonats. La policromia es conserva parcialment. La decoració consisteix en figures humanes, motius vegetals i animals.
 
L'arqueta presenta als cantells del buc planxes de llautó repussades amb decoracions articulades a partir d'inscripcions amb lletra gòtica. L'interior està revestit amb un teixit de lli blau decorat amb estels.
 
El Museu de Lleida conserva entre els seus fons tres arquetes amb aquestes característiques: una procedent de Buira, que es pot veure a l'exposició permanent; una altra procedent de la vila de Sant Adrià, al terme de Gurp de la Conca, avui agregat al municipi de Tremp, i una tercera, sense la qualitat de les anteriors i de la qual es desconeix la procedència. Les dues últimes es troben a la reserva del museu.
 
Les tres arquetes presenten unes característiques comunes que les fan conformar un grup unitari i fàcilment identificable: morfologia gairebé idèntica i amb tapa bombada; un mateix treball de guix, amb recobriment daurat i policromia en determinades zones; unes figures representades que sempre responen als preceptes del gòtic internacional; els motius iconogràfics i decoratius, que normalment són de temàtica profana vinculada a l'amor cortés, o les planxes de llautó per protegir els cantells i la roba de lli blava de l'interior.
 
Aquest tipus de produccions esdevenen un dels episodis més interessants de la història de les arts decoratives a la Catalunya medieval. L'adquisició d'aquesta arqueta i el seu dipòsit al Museu de Lleida té una gran importància, asseguren des de l'equipament, ja que complementa la seva col·lecció d'arts decoratives d'època medieval. També perquè procedeix del monestir de Bellpuig de les Avellanes (un dels centres religiosos més importants de Ponent) i, sobretot, perquè l'arqueta va ser l'embolcall d'una de les relíquies més importants de les terres de Lleida.
 
A partir de la seva presentació pública, l'arqueta quedarà exposada a l’Espai 0 del Museu de Lleida fins al proper 10 de gener de 2016.
 
Procedència
 
Aquesta arqueta és, molt probablement, la mateixa que va descriure el canonge Jaume Caresmar, cap al 1770, al monestir de Bellpuig de les Avellanes. La descripció parlava d'una arqueta de pastillatge que custodiava un dels tresors més preuats del monestir: la relíquia (desapareguda durant la Guerra Civil) de la Santa Sandàlia de la Mare de Déu. Aquesta relíquia va ser durant molts anys una de les més importants venerades en territori lleidatà, juntament amb el Sant Drap, antigament custodiat a la Catedral de Lleida. I en cas de no haver desaparegut estaríem davant d'una de les relíquies marianes més rellevants de Catalunya.
 
La descripció de Caresmar parlava, a més, del detall de les lletres que hi havia a les planxes de llautó dels angles, que el propi canonge va dibuixar i el que permet associar l'arqueta adquirida per la Generalitat amb la descrita. Si no hagués estat pel dibuix d'aquestes lletres efectuat per Caresmar, la identificació no hauria estat possible.
 
Procés de restauració
 
Abans de presentar-se públicament, l'arqueta ha estat sotmesa a un procés de restauració al taller del Museu de Lleida, que ha anat a càrrec de la conservadora-restauradora Núria Gilart. L'objecte ja havia estat restaurat en diferents èpoques i en diverses ocasions, ja que s'hi han trobat intervencions seguint criteris diferents i utilitzant diversos materials per a una mateixa finalitat.
 
El procés ha consistit en l'eliminació d'una part dels materials aliens a l'objecte; en l'aplicació d'un producte desinfectant i, alhora, preventiu; en la consolidació i estabilització del suport; en la fixació i consolidació de les diferents capes de preparació i de la policromia, i en la reintegració cromàtica d'algunes parts amb criteri arqueològic, que consisteix en aplicar tonalitats neutres.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Manifest

Publicitat
Publicitat