Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

ERC, CiU, Comú de Lleida i CUP expliciten el seu refús frontal a un Ajuntament bilingüe

El Ple aprova les Ordenances Fiscals 2016 amb el vots favorables del PSC, la Crida i C's

Ajuntament de Lleida, La Paeria, Ordenances Fiscals 2016
Aprovació de l'expedient d'Ordenances Fiscals per a l'any 2016. (Foto: Ajuntament de Lleida)
Bilingüisme a la Paeria, preferentment mai i si ha de ser, en el mínim grau al qual ens obligui la llei: aquesta es la postura que els regidors dels grups municipals de Convergència i Unió, ERC-Avancem, la Crida-CUP i Comú de Lleida van escenificar en la sessió plenària d'aquest divendres durant el debat que va generar la moció presentada per tretze entitats (Ateneu Popular de Ponent, Centre Excursionista, Cercle de Belles Arts, Grup Cultural Garrigues, Òmnium Cultural, Bastoners del Pla de l’Aigua, Centre Llatinoamericà, Esbart Arrels, Grup de Recerca de Cultura Popular de Ponent, Sícoris Club, Lo Sotrac i Orfeó Lleidatà) contra la voluntat que tenen C’s i PSC de canviar l’actual reglament d’usos lingüístics. L’encarregat de defensar-la va ser Xavier Quinquillà, director general de la Fundació Orfeó Lleidatà. Per ell, la del bilingüisme efectiu és una “línia roja” que no s’ha de passar. La moció no va prosperar en no rebre el suport dels regidors dels grups municipals del Partit Popular –que també vol canvis– Ciutadans i el Partit Socialista, la qual cosa provoca que, pel que fa a qüestions lingüístiques, tot quedi com fins ara: amb el català com a llengua pràcticament hegemònica però amb la possibilitat que a curt termini se superi aquesta línia roja imaginària traçada per entitats de sensibilitat nacionalista i partits independentistes amb l’ajuda del Comú de Lleida i arribar a una situació d’equiparació pel que fa a possibilitats d’ús entre les dues llengües oficials del territori.


La moció d’ahir és la segona de les seves característiques que arriba al Ple municipal durant el present mandat i després de l’acord de “lleialtat institucional” al qual van arribar el mes de juliol Ciutadans i PSC. Aquell acord polític- les dues parts remarquen que no es tracta d’un acord de govern- fixava el compromís de l’equip de govern socialista que encapçala Àngel Ros de no incorporar la Paeria a l’Associació de Municipis Independentistes, no permetre l'exhibició a l’espai públic de símbols partidistes com ara les estelades i “actualitzar” el reglament d’usos lingüístics en vigor a la Paeria “per tal d’adaptar-lo als principis de cooficialitat”. Ángeles Ribes, portaveu de Ciutadans a la Paeria, dóna per fet que en el Ple Municipal es tornaran a presentar mocions similars a la que es va debatre ahir, però celebra que aquesta no hagi prosperat: “Els drets són de les persones, no de les llengües ni dels territoris. Si per alguns el bilingüisme és una línia roja que no s’ha d’ultrapassar, he de dir que per nosaltres és quelcom desitjable i convenient”, ha indicat.
 
De les tretze entitats promotores de la moció que van donar suport les formacions polítiques citades, set es van afegir a darrera hora i després de desmarcar-se altres dos: Moros i Cristians i Amics de la Seu Vella. El primer en parlar de la moció va ser el propi Xavier Quinquillà, que va dibuixar un escenari en el qual el bilingüisme efectiu no hauria de tenir cabuda a la Paeria perquè, va indicar, “vulneraria l’actual normativa de política lingüística, suposaria un malbaratament de recursos en obligar a duplicar documents i generaria un conflicte social innecessari”. La seva exposició va ser celebrada pels regidors de Convergència i Unió, Comú de Lleida, la Crida-CUP i ERC-Avancem. Tots van coincidir en arguments com ara la “necessitat” que la llengua catalana rebi algun tipus de “discriminació positiva” i la “conveniència” de mantenir a la Paeria un reglament d’usos que hi fixi el caràcter de “preferent” per la llengua de Fabra. Francesc Gabarrell, portaveu de la CUP en el debat d’aquesta moció, va retreure a Ros haver iniciat “de la mà  de Ciutadans” una ruta “molt contestada” per la ciutadania i li va indicar que l’obligació de les administracions és donar suport “ a la llengua dèbil, que aquí és el castellà”, tot i que va corregir ràpidament -va canviar el terme "castellà" per "català"- en el que va semblar un simple lapsus que després aprofitaria amb habilitat Ángeles Ribes.

Actualment, Lleida té, segons la darrera dada oficial de l’Instituto Nacional de Estadística, 133.185 habitants i el passat mes de juliol unes 3.000 (2,2% del cens, aproximadament) persones, segons els organitzadors –ANC i Òmnium, entre d’altres– van escenificar a la plaça de la Paeria aquesta “contestació ciutadana” envers l’acord de PSC i Ciutadans de la qual parlava ahir un Gabarrell que no estava sol en la seva aferrissada vituperació del bilingüisme. Carles Vega, d’ERC-Avancem, va secundar-lo convidant Àngel Ros a donar suport a la moció, tot i que el paer en cap havia fet públic en una carta tramesa als diaris el posicionament contrari a la moció del seu grup. Per Vega, qüestions com ara la superior presència del castellà als mitjans de comunicació privats justifiquen el refús del bilingüisme efectiu. Al portaveu d’ERC i professor de literatura catalana li va respondre la portaveu de Ciutadans, Ángeles Ribes, i ho va fer recordant-li que la televisió autonòmica emet “exclusivament en català” i que les empreses privades tenen “tot el dret” a triar en quina llengua es dirigeixen als seus públics: “Aquí en tenim una televisió local privada i només emet en català també”, va indicar una portaveu de Ciutadans que va aprofitar el lapsus de Gabarrell per defensar un bilingüisme que Ciutadans i el PP consideraven convenient: “Imagino que li ha traït el subconscient, senyor Gabarrell, però vostè mateix ho ha dit: aquí, a l’Ajuntament de Lleida, la llengua minoritzada és el castellà”.

A continuació, Ribes va interpel·lar Quinquillà, el ponent de la moció: “Vostès ens van venir a veure preocupats per la manera com el català podia veure’s perjudicat per la nostra voluntat de canviar el reglament d’usos i jo els vaig convidar a visitar qualsevol espai o departament d’aquest ajuntament i comprovar quina és la llengua d’ús habitual. M’agradaria saber si ho han fet”. Quinquillà no va saber què respondre, però si que va voler puntualitzar després que –tot i que ho sembli a primera vista– ell i les persones que ahir representava no estaven, així ho va dir, “en contra del castellà”. Ho va fer després que Dolors López, la portaveu del Partit Popular, li preguntés per què demanaven als lleidatans que renunciessin a una de les dues llengües oficials al territori: “Ja els ho dic jo si prefereixen no contestar-me: ho fan perquè la llengua és una eina més de les que utilitzen els qui promouen el procés de secessió”. López va advertir als promotors de la moció i als regidors dels partits que li van donar suport perquè allò que demanen és “jurídicament impossible, perquè el terme preferent quan es refereix a una llengua és inconstitucional”. Per Dolors López, “cal que la convivència hi sigui també a l’administració”. En el debat, Vega va retreure al Partit Popular que no faci a nivell nacional la reivindicació d’un idioma (el català) que s’ha de considerar “un patrimoni encara viu, tot i que en aquest Estat no es valora gaire”. Gabarrell, de la CUP, va emprar també aquest símil tot referint-se al català com un “tresor a preservar” i el portaveu del grup municipal de CiU, Toni Postius, va acusar l’alcalde d’“utilitzar” el català com a “moneda de canvi” i li va recordar un seguit de mocions recolzades en el seu dia pel PSC a les quals s’hi demanava que el català tingués consideració de “llengua preferent” pel que fa a l’ús quotidià a la Paeria i el tracte de la institució amb els ciutadans. Ros va limitar-se a indicar que era precisament aquest terme –preferent– el que impossibilitava el PSC per donar suport a la moció i va indicar que, tot i el vot contrari, el PSC  “vetllarà” perquè l’ús del català a la Paeria (s’entén que sense prejudici que el castellà s’hi pugui igualar) segueixi sent “com fins ara”. Ángeles Ribes va recordar que, de moment, no n’hi ha hagut cap mena de canvi en el reglament d’usos lingüístics de la Paeria: “Només hem dit que el volem modificar i sí, es cert que vostès tenen el suport d’una part de la ciutadania, però jo actuo també per mandat de les més de 6.000 persones que em van votar tot donar suport a un programa en el qual em comprometia a lluitar per aquest bilingüisme real que vostès refusen”.
 
Rebaixa en l’IBI només pel 15% dels contribuents

A banda de debatre sobre qüestions lingüístiques, les prop de deu hores del Ple municipal d'aquest divendres van servir per aprovar les Ordenances Fiscals 2016. La proposta presentada ahir al saló de sessions va rebre el suport de Ciutadans i la CUP –El Mundo es feia ressò ahir de l’habilitat de Ros per travar aquest acord-–i fixa bonificacions i ajudes per les famílies propietàries d’habitatges amb un valor cadastral inferior a 29.000 euros. Així, els propietaris d’immobles taxats en menys de 20.000 euros rebran, explica la regidora d’Hisenda, Montse Mínguez, “una ajuda social de 100 euros i a partir d’aquí es pot arribar a un escalat fins als valors inferiors als 29.000 euros”. A Lleida n’hi ha 63.670 habitatges que tributen IBI i les mesures aprovades beneficien els propietaris de 9.766. PP, CiU, ERC-Avancem i Comú de Lleida no van donar suport a la proposta i vam demanar una rebaixa lineal del 2% que beneficiés tothom. “De vegades, sembla que vostès pensen que els lleidatans no ens adonem de les coses, però si comparem xifres resulta que un propietari d’un pis de la Zona Alta paga ara més d’un 70% més d’IBI que fa uns deu anys. El que fan ens sembla insuficient. Siguin sensibles: la gent està cansada de viure a la ciutat d’Espanya on es paguen més impostos “, va explicar Joan Vilella, portaveu del PP al Ple.

L’expedient d’Ordenances Fiscals aprovat ahir estableix també una rebaixa del 18% a la plusvàlua com a conseqüència de la reducció del 18% dels valors cadastrals i bonificacions específiques (10%) per habitatges part d’una explotació agrícola. Igualment, en la sessió es va a aprovar una modificació de crèdit per valor d’uns 3 milions d’euros que permetrà abonar factures endarrerides de proveïdors. El Comú de Lleida va proposar que es fes una tria d’entre totes les factures per abonar només les de petites empreses i autònoms i deixar sense pagar les de corporacions com ara “Gas Natural o Endesa”, va dir el seu portaveu Carlos González. La proposta va ser rebuda amb estupefacció per la resta de grups municipals, menys en el cas de la Crida-CUP. La sessió plenària va ser també escenari d’un particular debat en el qual, a propòsit de la ratificació d’un seguit de convenis entre centres de secundària de la ciutat i la Paeria, la Crida-CUP i Comú de Lleida van envidenciar els seus prejudicis ideològics pel que fa a l’escola concertada. La pretensió de tots dos grups era no ratificar cap conveni amb un centre privat. Ni ERC, ni PSC, ni Ciutadans, ni CiU ni PP van donar suport al plantejament dels dos grups i els convenis, referits a cicles formatius de grau superior, van tirar endavant.
 
Finalment, el Ple va permetre aprovar una moció presentada per UGT mitjançant la qual es demanava suport per a la creació d’una prestació exclusiva per aturats més grans de 55 anys, una altra de l’AMPA de l’escola de Pinyana instant el Parlament de Catalunya a encetar la construcció de l’edifici d’un centre en el qual a hores d’ara i des de fa anys les classes s’imparteixen en mòduls prefabricats, una altra en contra de l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió i una darrera sobre la necessitat de mantenir la qualitat del Servei d’Emergències Mèdiques. Totes aquestes mocions van ser presentades per entitats. El Ple va aprovar també mocions en favor de la dinamització del Centre Històric en defensa de la candidatura de la Seu Vella a Patrimoni Mundial (PP), la no judicialització de la política a Catalunya (PSC), la independència del poder judicial (PP) i en favor de Mas, Rigau i Ortega després d’haver estat tots tres imputats per l’organització del 9-N. 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

La ciutat òrfena de model comercial

Se7opinions

Publicitat
Publicitat