Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Reñé diu que la Diputació de Lleida millorarà en el rànquing de transparència però rebutja retransmetre els Plens en 'streaming'

La CUP i el PP han donat suport a la proposta de C's però CiU i ERC hi han votat en contra i el PSC i Unitat d'Aran s'han abstingut

Diputació de Lleida
Imatge del Ple de la Diputació d'aquest divendres. (Foto: Gerard Cardona)
La Diputació de Lleida, sempre segons declaracions realitzades divendres en acabar el Ple pel seu president, Joan Reñé, millorarà el seu posicionament en el rànquing de transparència de les diputacions que està ultimant Transparency International Spain i que es farà públic el proper mes de novembre. Tot i això, el Ple de la Diputació va refusar en l'última sessió una moció presentada per Ciutadans en la qual se sol·licitava, precisament per guanyar en transparència, que la documentació arribi als diputats també en format electrònic, que les sessions plenàries es retransmetin via streaming i que les gravacions es pengin al web. La moció va rebre només el suport dels diputats de C’s, PP i la CUP. L'equip de govern va justificar la seva negativa tot acusant C’s de voler convertir la Diputació "en un plató de televisió".


La sessió, de poc més d’una hora de duració, es va celebrar seguint un ordre del dia format per nou punts i només en el darrer -el de les mocions- hi va haver debat. A banda de per debatre les mocions presentades per l'oposició, el Ple va permetre tirar endavant una sol·licitud per demanar a l’Estat el fraccionament del reintegrament de saldos deutors (4,7 milions) de la Participació als Ingressos de l’Estat (PIE) 2013 i per modificar els estatuts del Consorci Centre Tecnològic Forestal de Catalunya amb l'objectiu d'adequar-lo s a la Llei de racionalització i  sostenibilitat de l’administració local.
 
A més de la relativa a la transparència, el Ple va servir per sotmetre a discussió dues mocions més: una d’ERC que s’ha aprovat i que instava la Diputació a donar suport al Banc d’ADN que promou la Universitat de Barcelona per tal de facilitar la identificació dels cadàvers dels desapareguts durant la Guerra Civil i una altra presentada pel PSC i Unitat d’Aran que també es s'ha aprovat i que proposava donar suport a una proposició original d’UGT que planteja la creació d’una nova prestació assistencial anomenada Garantia +55 que, de crear-se, beneficiarà els aturats més grans de 55 anys amb quinze anys cotitzats i sense prestació contributiva. La primera moció es va aprovar amb l’abstenció d’un PP que l’ha considerat “oportunista” tot i estar “d’acord” en el seu fons i la segona va tirar endavant amb els vots favorables de tots els grups a excepció de PP i C’s, que es van abstenir. C’s considera que una moció vinculada a prestacions per aturats s’ha de debatre “al Congrés” i el PP creu que per lluitar contra l’atur de llarga durada el que cal és “impulsar mesures per crear feina”. Des de l’equip de govern de la Diputació i els grups del PSC, UA, ERC i CUP es considera “important” que institucions com ara les diputacions es posicionin en relació amb temes com la creació de possibles noves prestacions per a col·lectius especialment colpejats per la crisi com ara els aturats de més de 55 anys.
 
De les tres mocions presentades, una d'elles va ser la relativa a la possibilitat -de moment frustrada- de retransmetre via streaming (en directe i a través d'Internet) les sessions plenàries de la Diputació, una institució sobre la qual existeix des de fa dècades un desconeixement notori. De la Diputació, més enllà de la clàssica i críptica definició “és l’ajuntament dels ajuntaments” que va tornar a emprar ahir Rosa Pujol, la portaveu de Convergència, se’n sap ben poca cosa: n'hi ha una web una mica feixuga, fan Ple ordinari un cop al mes i el seu president ha estat notícia darrerament per participar a Municipàlia, pel sou que cobra, per dir que a Artur Mas se li ha fet un “escarni” i per no voler respondre a unes preguntes que Ciutadans li va fer al setembre sobre unes suposades comissions il·legals que podria haver cobrat d’un seguit de constructores a les quals hi va adjudicar contractes. Si la Diputació de Lleida és transparent o no no som nosaltres ningú per afirmar-ho, però si en fem cas del que ha afirmat Reñé en acabar la sessió plenària sembla ser una mica més transparent que fa dos anys, la data del darrer estudi sobre transparència a les diputacions.
 
De tot plegat van parlar àmpliament Rosa Pujol, vicepresidenta segona, el president Joan Reñé, Ángeles Ribes -qui presentava la moció- i la resta de portaveus. D'ells, només dos -Dolors López i Joel Jové- no van trobar cap escull a la proposta de Ciutadans i la van votar a favor. Per l’equip de govern, tot el que té a veure amb la transparència està millorant a la Diputació i tant és així que van donar fins i tot un titular: el dels 51 punts que els atorga l’estudi que Transparency International Spain està elaborant sobre les diputacions provincials i que es farà públic el novembre. L’entitat responsable no ens ha confirmat la dada però sí que ens ha indicat que les diputacions han rebut una primera avaluació. Val a dir també que el propi Reñé va restar valor al guarisme tot recordant que aquest mateix estudi ha posicionat sempre molt bé “ajuntaments com Sabadell o Lleida i hem de recordar què va succeir en el primer i quina situació hi ha ara a Lleida”. En la roda de premsa posterior al Ple, Reñé va negar que amb les seves declaracions, a banda de posar en qüestió la validesa dels estudis independents sobre transparència, volgués qüestionar la transparència de l’Ajuntament de Lleida.
 
L’objectiu de la moció de Ciutadans és aconseguir que “qualsevol lleidatà” pugui d’aquí en endavant visionar els Plens en directe o en diferit, va indicar Ángeles Ribes, tot reclamant a més que l’ens provincial “faciliti als seus diputats la informació i els expedients també en format electrònic”. La moció no va prosperar, entenem que perquè Reñé, Pujol i els seus consideren que amb 51 punts sobre 80 en un rànquing de transparència ja n’hi ha prou per sentir-se ben cofoi. Tot i això, les consideracions -o excuses- van ser unes altres: “La transparència no en depèn de si es graven o s’emeten els Plens, depèn de si la gent i els grups polítics tenen accés a la informació que els cal i això sí que ho fem”, van indicar Pujol i Reñé, no sense abans haver acusat Ángeles Ribes, la portaveu de Ciutadans, d'un suposat “vedetisme” del qual en seria mostra, va dir Reñé, precisament l’interès de la portaveu de Ciutadans per aconseguir que els Plens es retransmetin en directe. Fins i tot la Llei de protecció de dades va ser emprada com a escut circumstancial per la portaveu convergent: “Hem demanat un informe i això podria generar problemes en relació amb la protecció de dades, perquè en les sessions hi ha funcionaris i persones que no estarien d’acord en sortir a les gravacions”, va assenyalar Pujol. Per Ribes, els arguments esgrimits no són suficients: “Són sessions públiques i som càrrecs públics, el que demanem no és res més que allò que els seus companys de partit que formen part del grup de Convergència a la Paeria també demanen allà”, va contestar Ribes. Sigui com sigui, la moció no ha prosperat en trobar la proposta de Ciutadans només el suport de la CUP i el PP. ERC ha votat en contra i el PSC tampoc no hi ha donat suport, però tots dos han manifestat el seu interès en mantenir “més endavant” una reunió “interna” per tal d’avaluar quins desafiaments “tècnics” planteja retransmetre els Plens de l’ens provincial en directe. “Una moció no és la manera de fer aquest debat”, ha indicat Jaume Gilabert, portaveu d’ERC. Sense que serveixi de precedent, val a dir que, de desafiaments “tècnics” ben pocs.... És molt més complicat retransmetre via streaming un partit del Força Lleida que un Ple ordinari d’una diputació. Nosaltres, 7accents, ja és el segon any que retransmetem partits del Força Lleida. I sense sentir-nos gaire desafiats...

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fem escola

Se7opinions

Publicitat
Publicitat