Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Noies amb pilotes

La desaparició del primer equip femení del Lleida Esportiu entristeix el món del futbol

Lleida Esportiu,equip femení,noies,futbol
Imatge que no es repetirà, la plantilla del ‘play-off’. (Foto: M.V)
Comença una temporada més en el futbol femení, la 2014-2015, però amb un equip menys. La desaparició del Lleida Esportiu Femení A ha marcat l’estiu a les terres de Ponent. Els diversos posicionaments entre les jugadores i la junta directiva del que havia estat el primer equip femení van derivar en la desaparició d’un conjunt que la passada campanya es va quedar a les portes de pujar a la màxima categoria nacional després de caure derrotades al play-off. Una situació impossible de solucionar que ha escrit un capítol negre en l’esport lleidatà i que ha provocat que les noies es busquessin el seu futur lluny del club blau.


 “La diferència principal era que la quota per jugar era de 675 euros l’any, amb la roba inclosa, i l’anterior va ser de 415 euros sense roba. Vam dir que era car i que cada any no ens podíem permetre canviar d’equipació”, explica la ja exjugadora del conjunt blau Mery Vàzquez, que ara està al CF Pardinyes. A més, recorda que “vam buscar patrocinadors, però segons el club, no hi havia res per al nostre equip”.

Per aquesta raó, les integrants es van reunir amb el president del Lleida, Albert Esteve, tal com recorda la Mery, “i ens va comunicar que no hi havia res a negociar i que podíem marxar del club si ho crèiem oportú”. De fet, assegura que “el club apostava per l’equip femení, però no es podia negociar res. Ens va dir que ho podíem pagar en diverses fases, però vam considerar que ens prenia el pèl”. Així, la reunió es va acabar amb les dues parts enfrontades i les jugadores “plorant”. “Només demanàvem una quota raonable, d’uns 200 euros l’any, i més tenint en compte que el primer equip masculí cobra. Però no ens ho van concedir. Vam sortir d’aquella reunió plorant, perquè portàvem tota una vida al club”, es lamenta la jugadora lleidatana.

Per la seva banda, la coordinadora d’àrees del Lleida Esportiu, Montse Balaguer, argumenta que “no es va arribar a un acord, perquè si volien jugar, havien de pagar les quotes establertes. De fet, el club asumeix una part molt important del cost de l’equip, ja que amb el que paguen només es cobreixen uns 8.000 euros, i fins als 40.000 euros ho assumeix l’entitat”. També apunta que “ho van plantejar malament, perquè van reinvidicar una cosa que és inviable. Cal pensar que quan l’actual junta directiva va arribar al club es va trobar amb un forat important, perquè no pagava ningú, i això no és viable. Ha d’haver-hi una sostenibilitat”. A més, Balaguer afirma que “cada any ens trobàvem amb la mateixa situació. Inclús abans del play-off d’ascens ja van plantejar la qüestió, però eren lliures de quedar-se. Cada temporada no ens podíem plantejar la mateixa qüestió. Per dur que sembli, l’equip femení havia de pagar el mateix que el juvenil, per sostenibilitat. Fins i tot els vam dir que si continuaven al Lleida Esportiu no es podien qüestionar aquesta política, ja que cada any costava molt tirar endavant un equip, i era un repte important per a nosaltres tenir un equip a la categoria nacional”.

La indignació de les noies va anar en augment. “Ens van arribar a dir que si haguéssim pujat, hi ha jugadores que haurien cobrat i d’altres que no. Tenim la sensació que al Lleida Esportiu només li interessa el primer equip dels nois. És una pena que haguem acabat així, sobretot després d’haver jugat un play-off per pujar a la Primera Divisió Femenina i havent demostrat la nostra implicació màxima durant els anys que vam estar al club blau”, diu la Mery, en concordança amb les seves companyes. També Balaguer apunta que “ens hagués agradat que el primer equip femení fos com el primer equip masculí, però la realitat ara mateix és que no es poden comparar. Per exemple, no mouen la mateixa massa social. Molt poques jugadores viuen del futbol, per la qual cosa moltes noies ho acaben deixant. És dur dir-ho, però el futbol femení és un esport minoritari, encara que el club hi va apostar en el seu moment perquè ho creia oportú, però amb unes condicions. Més que el Lleida Esportiu no pateix ningún per haver perdut el que era el seu primer equip de futbol femení, reconeixent la gran implicació que tenien les jugadores, de la mateixa manera que la tenen les que pertanyen a l’equip femení que en aquests moments milita a Primera Catalana”.

Però el futbol no s’acaba al Lleida Esportiu. La majoria d’elles segueixen jugant i han fitxat per equips de Lleida com el CF Pardinyes, l’AEM SE i el Soses CF Femení.
 
La baixa, al setembre

Les jugadores han estat a punt de quedar-se sense poder estrenar amb els seus nous equips. I és que les baixes federatives com a jugadores del Lleida Esportiu es van produir fa només una setmana. “Tot aquest procés ha durat uns dos mesos i mig, ja que va ser el passat 17 de setembre quan la Federació va donar a conèixer les baixes. Tenim la sensació que tot s’ha retardat molt. A més, havíem signat per tres anys amb l’equip blau, i ens van dir que no féssim tonteries. I en plena pretemporada amb els nostres respectius equips, ens van amenaçar que podien multar el club en què jugàvem amb 2.000 euros per fer-ho sense consentiment”, denuncia la Mery, relatant el que per a les seves companyes i ella mateixa ha estat un malson. “Ha arribat el moment de fer borrón y cuenta nueva i treure’ns del cap tot el que ens ha passat”, conclou Mery Vàzquez.   
 
Tristesa a la resta de clubs

Equips com el CF Pardinyes, l’AEM SE i el Soses CF Femení s’han reforçat amb jugadores d’un alt nivell per a aquesta campanya 2014-2015. Així, doncs, encara que caldrà lluitar per assolir els objectius establerts, aquests poden ser, fins i tot, més fàcils d’aconseguir gràcies als fitxatges d’unes jugadores que van estar a un petit pas de jugar a la màxima categoria del futbol nacional. Però hi ha una altra cara de la moneda, la lectura que en fan els diferents clubs lleidatans, la de la tristesa per la desaparició del que havia estat el primer equip del Lleida Esportiu, tot un referent.

“Són les dues cares d’una moneda. El Lleida Esportiu era l’equip capdavanter, i a causa del que ha succeït, hem pogut fitxar jugadores que s’havien quedat sense equip. Cal recordar que el CF Pardinyes va ser el pioner a l’hora de tenir un conjunt femení, i volem pujar de categoria”, expressa el coordinador Javi Rubio.

Però, d'altra banda, lamenta la desaparició del conjunt blau: “A ningú no li agrada que s’esmicolin equips femenins. Tots els equips i clubs ens hem de respectar al màxim. De fet, nosaltres respectem molt com a club el Lleida Esportiu, per això considerem que la desaparició del seu primer equip va ser una tragèdia”. I es que “el futbol femení l’hem d’impulsar i potenciar entre tots per tal de beneficiar-nos-en, tant els clubs esportius com la societat en general. Les noies que juguen són autèntiques "futboleres", amb una gran dedicació malgrat no rebre el mateix reconeixement que el futbol masculí, i això diu molt d’elles, perquè s’han de pagar una quota i una equipació, i ho han de combinar amb estudis o feina, i els costa però tenen entrega”.

Per la seva banda, el president de l’AEM, Sergio González, es mostra en la mateixa línia que Rubio en manifestar que “va ser un cop dur, sobretot per a les noies. Va ser una gran desil·lusió, i en ocasiones et planteges com va ser possible que es deixés perdre un equip d’aquelles característiques, que estava en un nivell tan alt”. També parla com Rubio a l’hora de dir que “les noies no estan igual de reconegudes que els equips masculins, i aquest és un problema que també afecta les institucions i les federacions. El cost que han d’assumir les noies és molt alt i, en molts casos, això provoca que desisteixin, perquè no ho poden assumir. Però el seu compromís és absolut i hi dediquen un gran esforç”. I reconeix que, “segons ens han transmès les noies que van jugar al Lleida Esportiu i que ara estan amb nosaltres, es van sentir enganyades perquè no eren un objectiu prioritari per al club, malgrat lluitar per obtenir grans resultats fins a l’últim moment. En definitiva, va ser una situació molt delicada”. Finalment, el coordinador del Soses CF Femení, Nando Montoy, també dóna a conèixer el seu sentiment de tristesa.
 
El Lleida femení, de B a A

Malgrat tota la controvèrsia creada al llarg de l’estiu, el futbol femení continua present en el Lleida Esportiu. El club de la capital del Segrià jugarà a la Primera Catalana Femenina amb el que fins ara era el segon conjunt de l’entitat, que, per tant, passa a ocupar el lloc vacant. “L’equip volia seguir amb les mateixes condiciones. Com a club, sempre hem intentat mantenir l’equip femení”, explica Balaguer. En aquest sentit, expressa que  “lluitarem amb l’objectiu que el nostre conjunt femení assoleixi el seu màxim nivell, però sense canviar la nostra perspectiva de com veiem les coses, intentant que l’entitat continuï sent sostenible”, finalitza.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Manifest

Publicitat
Publicitat