Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Tot va sobre rodes?

La Universitat de Lleida està treballant perquè persones com l’Arnau no tinguin cap impediment a l’hora de realitzar els seus estudis universitaris

Arnau Fontanet,Facultats de Lletres,Universitat de Lleida
L'Arnau Fontanet, al vestíbul de la Facultats de Lletres de la UdL. (Foto: Carlos Bonfill)
Posar-se les sabates. Anar al lavabo a mitjanit. Rentar-se les dents. Vestir-se. Caminar. Mirar la televisió. Preparar-se un cafè de bon matí. Pujar al cim de la Torre Eiffel. Un 15% de la població mundial no pot dur a terme alguna d’aquestes activitats. Més de mil milions de persones no poden gaudir d’una vida independent i somien en sortir algun dia al carrer sense necessitar l’ajuda de ningú. I és que la discapacitat és una realitat que de vegades no es veu però que cada cop està més present. I nosaltres som com aquell cec que no vol veure-hi.


Una discapacitat és una condició que fa que una persona sigui considerada discapacitada. Això vol dir que presenta una diversitat funcional que li impedeix realitzar activitats quotidianes que, per a la resta d’individus, no resulten complicades. Actualment, i després de les reformes normatives sobre el dret de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social, s’està lluitant per superar la perspectiva assistencial de les persones amb discapacitat. Perquè aquest col·lectiu no estigui marginat i pugui gaudir dels mateixos drets humans que qualsevol altra persona. Perquè estudiïn, treballin i visquin com tu i com jo.

A finals de l’any passat, la Universitat de Lleida va aprovar un Pla d’inclusió de les persones amb diversitat funcional. Un nou impuls cap a la responsabilitat social en el qual la UdL vol sistematitzar el programa UdLxTothom, que va iniciar l’any 2007, i promoure la participació i la inclusió de les persones amb discapacitat.

Aquest programa s’adscriu al Servei d’Informació i Atenció Universitària i depèn del vicerectorat amb competències en estudiantat, Xavier Pelegrí. El seu objectiu és gestionar els recursos, rebre les demandes d’atenció, detectar les noves necessitats i dissenyar i desenvolupar les accions en col·laboració amb els diferents centres, unitats estructurals i serveis de la Universitat de Lleida.

Actualment, la Universitat compta amb 57 alumnes amb discapacitat i 18 treballadors del PAS i PDI. En total, unes 75 persones de la UdL tenen més d’un 33% de discapacitat, sigui física o psíquica, i necessiten ajuts específics.

Cada curs, la Universitat aprova una convocatòria d’ajuts per a estudiants amb necessitats especials. Enguany, aquesta convocatòria preveu un pressupost total de 4.000 euros i 12.000 euros subvencionats per una entitat externa. A part d’això, la Universitat també preveu un pressupost per a beques de  col·laboració en assistència personal i per cobrir altres necessitats més específiques. Com, per exemple, una persona que ha de gravar les classes perquè té problemes a l’hora de prendre apunts i necessita gravar-ho tot per no encallar a resta d’alumnes. En aquest cas, la Universitat li facilita els diners per comprar-se la gravadora. L’import d’aquestes ajudes és totalment conjuntural, ja que va en funció de la demanda i les necessitats. En aquest curs, el pressupost previst és de 23.000 euros. A més, se li han de sumar altres subvencions externes que els ofereixen entitats com el Banc Santander o l’ONCE.
 
UdLxTothom

El programa UdLxTothom és un instrument que té la Universitat de Lleida per atendre tots aquells alumnes, treballadors i professors que, a causa de la seva discapacitat, necessiten ajuts específics. “No es tracta de regalar res a ningú, sinó d’eliminar els obstacles que impedeixen l’accés i la participació”, afirma el cap de la unitat, Xavier Pelegrí. Aquest projecte va néixer fa vuit anys però es va oficialitzar en acta del consell el 2014. “Abans ja havíem fet alguna cosa, però ens ha anat bé que una llei obligués a tenir alguna cosa escrita sobre això”, al·lega. El programa té una duració prevista de sis anys, temps en el qual preveuen aconseguir tots els objectius marcats.
 
Beques de col·laboració

UdLxTothom, juntament amb el Servei d’Atenció i Informació Universitària, obre cada any una convocatòria adreçada a tots aquells estudiants que hagin superat els seixanta crèdits per col·laborar com a assistents personals de determinats alumnes. Alumnes que, per exemple, tenen dificultats motores o funcionals i necessiten algú que els acompanyi, que els tregui els llibres, els porti al lavabo o, fins i tot, els tregui la jaqueta. A aquests estudiants se’ls beca i obtenen una petita remuneració econòmica. Enguany, hi ha al voltant de deu alumnes del centre que col·laboren amb aquesta beca.
 
Què s’ha millorat i què s’ha de millorar?

L’objectiu de la Universitat és l’eliminació de les barreres, tant arquitectòniques com d’accés al contingut. S’ha construït una rampa per accedir a la biblioteca de la Facultat de Lletres. S’han automatitzat les portes d’accés als edificis. S’han instaurat lupes de televisió per a les persones amb deficiències de visió. Emissores de freqüència modulada per a les persones amb hipoacúsia. Pissarres interactives portàtils. Programes per al reconeixement de la veu per a persones amb trastorns de la mobilitat. Enregistradores de veu. Tot un seguit d’innovacions tecnològiques que ajuden i faciliten la integració als continguts de la Universitat, com també remodelacions arquitectòniques per facilitar l’accés i la convivència. Però, com diu Pelegrí, encara queda molt per fer. “Hi ha coses que costen més que altres” afirma.

La Universitat fa anys que intenta corregir errors i crear noves millores, però no tot segueix el seu ordre. “Què passa en una evacuació d’emergència quan tens un alumne amb cadira de rodes?”, s’autopregunta el cap de la Unitat. I es respon argumentant que davant d'una situació com aquesta s’ha de crear un protocol especial, ja que no es pot evacuar per l’ascensor o les escales. Comenta que s’hauria de protegir l’alumne en una habitació “més” ignífuga fins que arribessin els Bombers. És a dir, esperar que algú vingui a buscar-lo mentre el foc devasta tot el que té al davant. “Hi ha molt recorregut per fer” perquè tot vagi sobre rodes.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Admirat Josep

Se7opinions

Publicitat
Publicitat