Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Una Diada "definitiva", una consulta i la Paeria 2015 a l'horitzó

Catalunya viu una festa nacional que molts asseguren que serà històrica. A Lleida, les agrupacions polítiques celebren la festivitat amb el punt de mira a les eleccions municipals

Joan Reñé, Diputació de Lleida,ofrena floral,Seu Vella,Diada de Catalunya
Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida, va encapçalar l'ofrena floral d'ahir a la tarda a la Seu Vella. (Foto: Diputació de Lleida)
L'Onze de Setembre de 2014, una Diada que molts ja han qualificat com a "definitiva". Part de la població està convençuda que la pressió ciutadana que es palparà durant aquesta Diada esdevindrà suficient per forçar la consulta del proper 9 de novembre. D'altra banda, els que, tot i poder votar en contra de la independència de Catalunya, pretenen imposar el seu criteri i impedir la consulta estan esperançats en què no se celebri. A Lleida, a més, tots els partits polítics tenen l'ull posat a l'horitzó del maig de 2015.


A Barcelona, els actes institucionals tenen com a escenari principal el Fossar de les Moreres. Allà, en un marc plenament independentista, l'ofrena floral serveix d'aperitiu a la Diada.  A les 17.14 hores del dia 11 de setembre, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural dissenyen una "V" arrenglerada per mig milió de persones vestides amb els colors de la senyera. Per què una "V"? Segons els organitzadors, representa "la via per fer-ne explícita la voluntat a través de l'acció de votar". El vèrtex de la "V" se situa a la plaça de les Glòries Catalanes, on es concentra tot el simbolisme.

Tarragona és el punt de trobada dels de l’altre "bàndol". Són els que s’oposen a tot el procés, els anomenats Societat Civil Catalana, que pretenen que no se celebri cap tipus de consulta i que tot quedi tal com està. Amb el lema "Recuperem el seny, recuperem la senyera", han convocat una petita manifestació per la ciutat.

A Lleida, més de 2.000 persones participen a la Marxa de Torxes la vigília de la Diada. Pugen el foc, en renglera, des del Convent del Roser fins a la Seu Vella. L'acte de la Paeria està programat per a l’Onze de Setembre a les onze del matí a la Seu. Altres organitzacions prefereixen fer els lliuraments florals a l'edifici del Roser.

Artur Mas i Duran Lleida no participaran a la mobilització de l'ANC. Sí que ho faran, en canvi, membres de CiU. També ho farà el dirigent d'ERC, Oriol Junqueres, al qual moltes enquestes situen com a futur president de la Generalitat, i els líders d'ICV-EUiA i les CUP. Als socialistes els han donat carta blanca per fer el que considerin més convenient. PP, Ciutadans i Carme Chacón assistiran a l'acte de Tarragona.

Mentrestant, Jordi Pujol es refugiarà en algun dels seus immobles. No és ben rebut enlloc. Ha traït els seus, i els altres s'estan aprofitant d'aquestes irregularitats per carregar contra Mas, Catalunya i el que calgui.

Lleida, amb les municipals al cap

El panorama lleidatà és un món a part. Àngel Ros segueix pletòric al capdavant de l'alcaldia i estrena Diada com a president del PSC. No seria la primera vegada que intenta postular-se com a candidat a la Generalitat, però amagarà les seves aspiracions personals per quan arribi el moment. Serà el candidat a les eleccions municipals, és el líder del partit a Lleida i ocupa el màxim càrrec dins del PSC, una mica simbòlic, per cert. Capeja entre les diferents visions catalanistes d'uns socialistes en hores baixes i es presenta a la Paeria amb la sensació d’haver guanyat la partida. Tot i això, en aquest mandat ha mostrat tenir molt caràcter, fins i tot a l'hora d’apartar aquells membres del seu partit que no li segueixin la "corda". No és cap secret el seu enfrontament amb la que havia estat la seva mà dreta, Marta Camps.

CiU ho tornarà a intentar després que Joan Ramon Zaballos no aconseguís un bon resultat a les anteriors eleccions. I ja que, a Lleida, CiU sembla un partit capaç d'ensopegar amb la mateixa pedra tantes vegades com sigui necessari, ha triat un alcaldable molt proper a la cúpula, però que encara és un autèntic desconegut per a la ciutadania. Toni Postius és un candidat jove que ha sortit a la palestra massa aviat i que, segons auguren alguns, els moviments d'Unió podrien jugar-li una mala passada si finalment encapçala la llista a la Paeria l’actual conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí.

També es va deixar veure massa d’hora el candidat d'ICV-EUiA, Eduard Baches. Una jove promesa que, després d'haver passat per mil i una associacions, va aconseguir una notable visibilitat al capdavant de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca a Lleida. Tot apunta que Baches aconseguirà que els ecosocialistes tornin a tenir veu a la Paeria. Al maig se sabrà quants regidors pot arrossegar i si una possible llista de Podemos o d'altres formacions que comencen a sonar, com ara el Comú de Lleida, poden robar-li vots. De fet, el Comú de Lleida, format per petits grupuscles propers a l'esquerra, com Nova Esquerra Catalana de Pep Mòdol, és una veritable incògnita. A més, hi ha veus que asseguren que no tindran escrúpols a l'hora de pactar amb segons quines forces per tal d'intentar acabar amb el mandat de Ros.

El PP encara no ha triat candidat, però tot apunta que ho serà l'actual portaveu, Joan Vilella. Molt serà si conserva els sis regidors actuals després del desgast del govern de Rajoy, una situació similar a la que pot viure Convergència i Unió.

Esquerra Republicana optarà per un vell conegut, Carles Vega, que de ben segur recuperarà la presència al consistori d'un partit que estava, municipalment parlant, tocat de mort des que al 2007 Xavier Sàez renunciés a la seva acta pels mals resultats.

La CUP i les seves assemblees encara no han decidit qui presentar a la capital del Segrià, on fins ara els ha resultat impossible obtenir representació. I Ciutadans, de moment, està totalment desaparegut.

Els dirigents de Lleida faran cas als seus partits i participaran a les manifestacions de Barcelona o de Tarragona depenent del color polític. L'únic que romandrà a Lleida, a la Paeria, serà l’alcalde Ros. Una Diada, doncs, que serà "definitiva", i el joc només ha fet que començar.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

La ciutat òrfena de model comercial

Se7opinions

Publicitat
Publicitat