Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

El 83% del sòl urbanitzable d'activitat econòmica a l'entorn de l'A-2 està buit

Així ho conclou un estudi de la Universitat de Lleida que demostra que l'oferta està molt per sobre de la demanda

sòl urbanitzable, estudi, Universitat de Lleida, activitat econòmica, A-2
Mapa per colors del sòl urbanitzable destinat a activitat econòmica ocupat i buit a l'entorn de l'A-2, a la demarcació de Lleida. (Foto: Universitat de Lleida)
De les 1.420 hectàrees de sòl urbanitzable d'activitat econòmica dels municipis lleidatans a l'entorn de l'A-2, un 83% estan buides i pendents d'urbanitzar. Així ho posa de manifest l'estudi "Nivell de consolidació del sòl urbanitzable d'activitat econòmica dels municipis de l'eix A-2", realitzat per la Càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Territorial de la Universitat de Lleida. Segons l'estudi, 33 dels 52 municipis situats en un radi de 5 quilòmetres d'aquest eix tenen reservat sòl urbanitzable per a aquesta activitat. 

Tot i que la mitjana de sòl ocupat sigui molt baixa, un 17%, les diferències són significatives segons els municipis. Així, només tres d'ells superen el 50% d'ocupació: Granyanella, amb el 67,6%; Cervera, amb el 57,3% i Torrefarrera, amb el 56,6%. Lleida ciutat i Cervera són els dos municipis amb major nombre absolut d'hectàrees de sòl urbanitzable d'activitat econòmica ocupat, amb 37,3 i 38,7 respectivament, tot i que a Lleida suposen tan sols el 25% del total.
 
D'altra banda, vuit municipis tindrien les reserves d'aquest sòl totalment intactes: Bellpuig, amb 102 ha disponibles; Estaràs, Vilagrassa, Benavent de Segrià, amb 25 ha respectivament, i Alcoletge, Castellnou de Seana, Torres de Segre i Rosselló, per sota. Hi ha municipis que compten amb reserves considerables, com ara Tàrrega, que, amb un 7% en ús, disposa encara de 173 ha per a futures activitats econòmiques.
 
Els autors de l'estudi dirigit pel professor de la UdL Joan Ganau conclouen que l'eix A-2, important centre econòmic i poblacional de les terres de Lleida, es configura com una reserva de sòl important per a futurs desenvolupaments econòmics de Lleida i com un dels eixos amb un considerable potencial de Catalunya. Alerten però, que l'oferta està molt per sobre de la demanda i que cal plantejar-se quin ha de ser el seu ús en un futur, així com la necessitat d'altres actuacions de creació de sòl al territori.
 
Insisteixen en la necessitat d'una major coordinació entre els municipis quant a polítiques de sòl i de desenvolupament econòmic per evitar duplicitats. Tot i que hi ha municipis que podrien necessitar-ne més, en conjunt no caldrien nous desenvolupaments en aquest àmbit, expliquen. És per això que cal planificar des d'una visió conjunta del territori i no només des de l'àmbit municipal.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Del local al global

Publicitat
Publicitat