Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Comerciants de la rambla de Ferran crearan una associació per dinamitzar-la

La rambla de Lleida ha caigut en l’oblit de governants, comerciants i ciutadans al llarg dels darrers anys i la carta de presentació de la capital no pot ser pitjor

rambla de Ferran,comerços,
Dels 77 locals a peu de carrer, 23 estan desocupats i 9 es venen o es lloguen. (Foto: Carlos Bonfill)
La història comença quan rebem una carta al director d’una comerciant de la rambla de Ferran sobre la progressiva degradació de la zona en els últims temps. Sota el títol “La Rambla oblidada...”, l’Anna Costa, propietària de Cromm perruqueria, mostrava la seva “impotència” en veure “com s’està deixant morir la rambla” i transmetia la seva sensació d’estar “en un poble perdut i sense vida, mancat d’activitat”. A més, es preguntava: “Per què no interessa dinamitzar la rambla?”. Qüestió, per cert, que hem intentat traslladar a Rafel Peris, tinent d’alcalde i regidor de Promoció Econòmica, Comerç i Mercats de l’Ajuntament de Lleida, però que ens ha resultat impossible a causa del mutisme de la corporació municipal en resposta a les nostres peticions.


Costa d’entendre per què la majoria de ciutats de Catalunya tenen una rambla que esdevé un passeig viu, una zona comercial lúdica i amb personalitat o un barri històric. En el cas de Lleida, més enllà de la història, la rambla de Ferran viu desintegrada de la ciutat i s’ha convertit en una de les propostes més prescindibles per als pocs turistes que trepitgen la capital del Segrià. “Em fa vergonya pensar que poden arribar en AVE a una estació remodelada i emblemàtica com és l’estació de Lleida Pirineus i que la primera impressió que s’emporten de la ciutat és un carrer gran sense dinamitzar”, argumenta l’Anna.

Davant de la inoperància de l’Ajuntament de Lleida, “que opta per destinar tots els recursos econòmics de la Regidoria de Comerç a maquillar el Centre Històric”, tal com afirma el Ramon, un històric florista de la rambla, l’Anna, la Mariona i la Ruth, entre d’altres comerciants de la zona, han endegat les gestions necessàries per formalitzar una associació de comerciants del barri. L’objectiu és dinamitzar la rambla de Ferran i els carrers contigus i que la unió els doni la força que necessiten per fer-se escoltar per la Paeria. “L’alcalde Siurana ja ens deia que nosaltres no representàvem prou vots i que per això no farien res per nosaltres”, recorda la propietària d’un conegut restaurant ubicat en un d’aquests carrers contigus. “Per molt que muntem una associació, som massa pocs i continuaran sense fer-nos cas”, conclou. De fet, aquesta és una de les barreres principals amb les quals s’està trobant l’Anna a l’hora de tirar endavant l’associació de comerciants, és a dir, la desídia dels mateixos comerciants, que ja han llençat la tovallola. “Vam intentar-ho fa nou o deu anys, per posar llums de Nadal, però els bancs no volien pagar i ho vam deixar estar”, recorda el Ramon.
 
En aquest sentit, cal remarcar que les entitats bancàries instal·lades a la zona són vistes com un dels principals esculls per revitalitzar la rambla de Ferran. I és que entre cinquanta i seixanta anys enrere va començar una instal·lació massiva per part de caixes i bancs de les seves respectives oficines en aquesta artèria lleidatana que va provocar un increment desproporcionat del preu en el cas del locals i les oficines en venda i lloguer, inabastable per a la majoria de comerços que pretenien traslladar-s’hi o, fins i tot, mantenir-s’hi. Des d’aleshores, els preus dels establiments no han deixat de créixer, fins i tot en l’actual tessitura de crisi econòmica i, consegüentment, immobiliària, la qual cosa ha degradat la imatge d’un barri en què els cartells de venda i lloguer es multipliquen any rere any. Tanmateix, les entitats bancàries disminueixen a causa de les fusions que han tingut lloc darrerament, fet que ha deslluït encara més el paisatge urbanístic de la rambla.
 
Malgrat que l’Ajuntament de Lleida no ens ha volgut facilitar les dades sobre l’ocupació comercial de la rambla de Ferran i del seu entorn, només cal fer-hi un tomb per extreure unes xifres bastant concloents de la situació actual: dels 77 establiments a peu de carrer que s’estenen al llarg de la rambla de Ferran, 26 estan tancats, i d’aquests, 8 tenen penjat el cartell d’“Es ven” o “Es lloga”. Una altra dada palpable a simple vista, tan sols aixecant-la una mica del terra: hi ha 22 oficines en venda o lloguer, això només basant-nos en els cartells visibles. Definitiu i definitori.
 
“A les nits fa por, quasi no hi ha llum, no es veu ni una ànima...”, es queixa la propietària de Cromm. “Falta llum, i això no s’arregla posant més watts, sinó amb la il·luminació de les botigues, dels bars... Mentre el comerç no torni, el barri està mort”, rebat el Ramon, de la Floristeria Arrufat. El propietari i les propietàries de dos bars de la mateixa rambla reconeixen que obrir a la nit no els surt a compte: “Aquí només hi ha bancs i oficines d’advocats i de notaris. Per això, fem menús competitius per al migdia, ja que la majoria de treballadors dinen per la zona, però a la nit ja no queda ningú”, comenten elles. 
 
Una situació que es fa evident quan la foscor inunda la rambla de Ferran, sobretot des que va tenir lloc el canvi de l’enllumenat a bona part de la ciutat. Un grup de companys de feina que estan a la ciutat per assistir a Fira Natura surten d’un dels hotels de la zona a la recerca de sopar quelcom ràpid i prendre una copa abans de posar-se al llit. “El director (de l’hotel) ens ha dit que anem pujant fins que trobem una avinguda llarga que creua el carrer i que aleshores girem a l’esquerra”, diu el Jan. “Aquesta ciutat està morta!”, exclama el que sembla el més jove del grup. Bars i restaurants tancats. Ni un sol local de copes. Al carrer, ningú més enllà d’una colla de jove que s’escridassen mig de broma mig de debò. Finalment, pugen a un dels taxis aparcats a vora de l’estació i “fugen” en direcció a Ricard Vinyes. 
 
Alguns comerciants clamen per la remodelació de la rambla, que estava prevista per al 2015 amb un cost de 2 milions d’euros però que el bloqueig del finançament dels Plans de Barris per part de la Generalitat de Catalunya l’ha  ajornat indefinidament. L’objectiu era prioritzar els vianants, crear voreres molt més amples i reduir el trànsit, però en paralitzar-se les obres, almenys de moment, la rambla no podrà recuperar l’esperit de passeig que hauria de tenir qualsevol rambla urbana. 
 
La Cavalcada dels Reis Mags, la Rua de Carnaval, la Processó de Setmana Santa o la Batalla de les Flors són alguns dels reclams puntuals de la rambla, tot i que algunes d’aquestes activitats s’estan traslladant a d’altres indrets. És el cas del Mercat d’Antiguitats, que el mateix Toni Postius, candidat de CiU a l’alcaldia, va reconèixer en un dinar amb empresàries i emprenedores de Lleida que la Paeria s’està plantejant traslladar-lo al Centre Històric, la qual cosa deixaria el barri una mica més orfe.
 
Així mateix, cal tenir en compte que la Rambla de Ferran alberga diversos i valuosos edificis modernistes i algunes de les principals edificacions de la ciutat que van sobreviure a la riuada de 1982, visible encara a les parets de la Subdelegació del Govern. A més, acull les restes visitables de les adoberies medievals, la futura seu del Museu Morera, la Diputació de Lleida, el CAP de Rambla de Ferran i la seu de Correus a Lleida, a més de l’estació de Lleida Pirineus. Així, doncs, tota una història, la de la ciutat, i tot un patrimoni, pertanyent a la mateixa ciutat, concentrats en un llarg passeig des del Pont Vell fins a Renfe que esperen amb anhel el retorn d’allò que va ser quan les antigues fàbriques i els petits tallers van protagonitzar la transformació de la Lleida del segle XIX. A principis del segle XX va ser el torn dels professionals liberals i les caixes d’estalvis. La crisi ha provocat l’últim canvi a la rambla, deixant-la dessolada, deshabitada i desintegrada. Què li depara a la rambla de Lleida del segle XXI? Per ara, ningú no en té la resposta. I precisament aquest és el gran problema...

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fem escola

Se7opinions

Publicitat
Publicitat