Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Els deutes, les privatitzacions i l'opacitat, els grans problemes de l'Ajuntament de Lleida

Eleccions municipals o com sobreviure a un huracà

Carles Vega,Ruben Gavilà,Eduard Baches,Albert Reyes,Antoni Postius,La Paeria,Ajuntament de Lleida
Alguns dels alcaldables a l'Ajuntament de Lleida. (Foto: EMME fotografia)
Lleida és un “municipi amb veu pròpia al conjunt de Catalunya i una ciutat que vol respondre les necessitats dels lleidatans i lleidatanes en matèria de benestar i d’oportunitats de progrés”; així ha definit la ciutat el seu alcalde, Àngel Ros, que, tot i que ens explica que encara no ha ideat la campanya per a les properes eleccions, el 2015, i que la seva feina és pensar en el dia a dia dels ciutadans, ja fa temps que actua i pren decisions pensant en el  dia de demà.

Si Àngel Ros guanyés les properes eleccions, començaria la seva quarta legislatura, o la tercera i mitja si comptem d’ençà que va substituir Antoni Siurana al capdavant de la Paeria, el 2003, quan Siurana va canviar l’alcaldia per la conselleria d’Agricultura.

Als comicis municipals de 2007 i de 2011, Àngel Ros va  revalidar l’alcaldia amb  majoria absoluta, resultats que han estat molt criticats, sobretot els de l’última  legislatura, perquè dels 95.000 lleidatans només van votar l’actual alcalde 18.000 persones, mentre 46.000 es van abstenir, per la qual cosa es podria dir que el nostre alcalde va  guanyar l’alcaldia gràcies a l’abstenció. Aquesta realitat és la que denuncien la cúpula de partits polítics, que veuen en les properes eleccions municipals una escletxa per accedir a la Paeria i canviar “aquesta majoria absoluta que els ciutadans d’avui en dia no volen”, com explica  el portaveu de la plataforma del Comú de Lleida, Alfred Sesma.
 
Acabar amb la majoria absoluta de Ros

El 9-N serà decisiu per a l’Ajuntament. La majoria auguren que serà l’escenari idoni perquè la majoria absoluta d’Àngel Ros s’acabi i els partits d’esquerra com ICV, ERC, la CUP o el Comú de Lleida puguin entrar a formar part del consistori, perquè “ja és hora que es decideixi des de les persones i no des de l’alcaldia”, conclou el candidat per a les eleccions d’Iniciativa per Catalunya Verds de Lleida (ICV), Eduard Baches. Amb el lema “Ara és demà”, ICV crea una assemblea el pròxim 4 d’octubre per decidir la Lleida que volen. La participació ciutadana serà la base d’aquest programa electoral encara per fer. Com Eduard Baches, l’alcaldable de CiU, Antoni Postius, també recorrerà a la participació ciutadana amb una campanya de proximitat per “parlar amb els lleidatans i saber què és el que funciona i el que cal canviar, perquè són les noves generacions les que decidiran el demà”. Titllat de jove i “desconegut”, Antoni Postius intenta convertir-se en la cara renovada de Convergència i Unió després que Joan Ramon Zaballos no aconseguís un bon resultat a les anteriors eleccions. Però molts auguren que no ho tindrà gens fàcil si l’actual conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, vol encapçalar finalment la llista d’Unió.

El Comú de Lleida, amb només 2 anys d’història, és una plataforma que es presentarà a les eleccions, però ho farà com una candidatura unitària d’esquerra amb un programa transformador que apostarà pel bé comú com a raó de ser de la gestió d’un municipi. Per a ells, la tasca principal ha de ser dialogar. “Volem crear un entorn factible i recuperar la idea que la ciutat és dels ciutadans i que els governants són servidors de la comunitat i no líders”, explica un dels representats del Comú, Alfred Sesma. A la mateixa grada, molt a prop del Comú de Lleida, es troba Podem, que amb 4 mesos de vida ha crescut amb peus de gegant. El que és encara una organització a Lleida que va començar amb 3 afiliats, ara ja en són 39, i compta amb 760 seguidors a Facebook. Són un grup sense candidat, sense programa electoral i sense seu, però estan molt orgullosos de fins on han arribat. “Allò que importa no és arribar a l’alcaldia, sinó decidir què fer-hi”, explica Manel Cónsola, portaveu de Podem Lleida. Amb el cap centrat a fer política, les línies d’actuació aniran en contra de les privatitzacions i del deute, a revisar tots els contractes de les concessions i a millorar la qualitat de vida dels barris i els serveis socials. Unes línies que no es diferencien massa de la resta de partits polítics  de la ciutat.

Els 8 grups municipals amb els quals hem parlat (CiU, PP, ERC, ICV, Podem, Comú de Lleida, Ciutadans i la CUP) afirmen i reafirmen que els deutes, les privatitzacions i l’opacitat que amaga l’Ajuntament de Lleida són els principals problemes que s’han de solucionar. “Segons números del propi equip de govern, l’Ajuntament de Lleida té actualment un deute de 227,8 milions d’euros, que es distribueixen en 113 milions d’euros al propi Ajuntament, 70,6 milions d’euros a l’Empresa Municipal d’Urbanisme, 1,8 milions d’euros que van cap a la Llotja i 42 milions d’euros al Parc Científic de Gardeny”, afirma el portaveu del Partit Popular, Joan Vilella, amb la documentació a la mà que li ha facilitat el mateix equip de govern. I afegeix que “els ciutadans de Lleida haurien de saber que, entre interessos i amortitzacions, cada dia, quan es lleven, l’Ajuntament ja ha de pagar 46.940 euros pel deute que arrossega”. Vilella assegura que la situació de la Paeria és molt delicada i s’aventura a dir que “si l’Ajuntament fos una empresa privada, ja hagués tancat portes”. En la mateixa línia va l’alcaldable de CiU, Antoni Postius, que afirma que “l’endeutament serà el llegat que ens deixarà el nostre alcalde quan marxi”. Per la seva banda, Àngel Ros, defensa l’activitat empresarial amb la qual Lleida ha fet un salt endavant; “en bona mesura, ha estat gràcies al Parc Científic, que ha estat el gran motor de creació d’ocupació i captació d’empreses d’aquests darrers anys a la ciutat”. També ressalta la percepció de capitalitat, de negoci i de centre d’activitat cultural gràcies “al paper que ha jugat el Palau de Congressos de la Llotja”. Tot i els grans avenços, conclou que “encara queda camí per recórrer i per reforçar els aspectes que ens permetin fer més visible el gran potencial de la ciutat i del territori des del punt de vista econòmic i de generació d’oportunitats”. Però, tot i les bones sensacions que transmet l’alcalde de Lleida, són molts els ciutadans que es troben en situació d’atur, exactament 12.000 famílies, segons apunta el candidat d’ICV, Eduard Baches, que denuncia que quan es parla de deute i d’atur, la culpa sempre la dóna a la Generalitat i es ressalten els bons resultats que s’obtenen del Parc Científic.

L’opacitat quant als comptes de l’Ajuntament és un altre dels temes que genera més queixes. “La gent hauria de veure on van adreçats els impostos i hauria de poder votar els pressupostos municipals”, reitera el candidat d’Esquerra Republicana Catalana (ERC), Carles Vega. Parlant de comptes, les privatitzacions de l’enllumenat, de l’aigua i dels radars que s’han efectuat en els últims anys han portat a creure que Ros posa en mans d’amics, familiars i coneguts tot el que toca. “S’ha de destapar la corrupció, no pot ser que el clan de l’Ajuntament estigui ple de familiars i amics”, explica Albert Reyes, representant de Ciutadans Lleida, que parla de “destapar la corrupció existent a la Paeria”. De fet, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) referma aquesta idea, i Carles Vega, candidat dels republicans a l’alcaldia, afegeix que hi ha massa ”casta” o “crosta política” a l’Ajuntament que ha adoptat aquest modus vivendi.

Construccions faraòniques

Conegut com l’alcalde de les construccions faraòniques, Àngel Ros s’enfronta a uns rivals que ho tenen tot estudiat i que faran el que calgui per poder formar part de la cúpula de regidors. En aquest sentit, la CUP titlla la Paeria de caduca i proposa canvis des de l’Esquerra Independentista a través de pactes i millores socials, territorials, culturals, urbanístiques, econòmiques i de participació. Per la seva banda, ERC ataca el pla d’ordenació urbana, on hi ha “massa totxo i 3.000 pisos lliures per ocupar”. Carles Vega denuncia també el dèficit que comporta la nova xarxa d’autobusos, que  defineix com un “caos”. CiU, amb Antoni Postius al capdavant, apunta que la nova xarxa d’autobusos ha perdut 900.000 viatgers respecte de l’any passat. CiU també insta a reforçar la seguretat als barris més “deixats”, com ara el Centre Històric o la Mariola, on explica que un comerciant estava content perquè feia 4 mesos que no el robaven.

A l’altra banda es troben el Partit Popular i Ciutadans, els dos grups de dretes que encara no tenen candidat. Amb una postura contrària a l’alcalde, Ciutadans creu que Ros ha donat suport a la independència quan no era correcte. Coincideixen amb l’alcalde i amb CiU en què s’ha de promocionar més la ciutat perquè la gent vingui a fer turisme. En aquest cas, Ros ressalta la idea de reforçar l’AVE per estar millor comunicats. Mentrestant, el PP aposta per rivatilitzar el Centre Històric, “no només el Mercat del Pla, que l’empresa contractada va deixar buit a l’estiu perquè  feia molta calor”, i solucionar el problema de les Basses d’Alpicat. “Gastar-se 30 milions d’euros per construir una zona d’oci és desmesurat. Nosaltres amb 6 milions ja en tenim suficient per fer un parc familiar”, explica Vilella.

Un gran huracà s’apropa, i cada partit polític lluitarà per aconseguir una cadira o una regidoria sencera. Com a bons espectadors, doncs, ara només ens queda seure còmodament i veure qui de tots plegats “assalta” primer la Paeria.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Del local al global

Publicitat
Publicitat