Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Un cop d’Estat amb avions… de paper

Ara que falta poc per a la sentència del judici, deixeu-me que en faci una mica d’anàlisi. Un dels advocats de la defensa del judici al Tribunal Suprem retreia a les acusacions que haguessin gosat posar això a l’informe, es veu que el dia 20 de setembre de 2017 fins i tot van llançar avions de paper contra el vidre de la Conselleria d’Economia. Rebel·lió, sense cap mena de dubte! Sona ridícul, no? No tenen decència ni vergonya? Això passa quan es vol construir un relat a través de la mentida, de l’exageració, des de l’escarment. Un relat orquestrat. Els policies que van estomacar la gent que volia votar, veien cares d’odi pertot arreu, i tots explicaven la mateixa història. No sabia que als quarters de la Guàrdia Civil i a les comissaries de la Policia Nacional a les hores d’esbarjo practiquessin en una aula de teatre. Jo no vaig poder veure cap cara perquè anaven tapats fins a les dents. I ara que em pensava que les veuria al judici, es veu que només eren números. Si no fos perquè la cosa és molt seriosa i hi ha gent a la presó i a l’exili, quan els sentia explicar la seua versió, només em venien ganes de riure... No només això, al judici vam poder veure que els testimonis de l’acusació podien donar la seua opinió subjectiva mentre que als de la defensa se’ls va negar aquesta possibilitat. Tot molt just. Jo em pensava que la justícia servia per escatir la veritat, no per recargolar els fets fins que aconsegueixes bastir la teua versió. La veritat no els interessa. I això és molt greu. No hi ha democràcia sense justícia de veritat. “Violència ambiental”, “període insurreccional”, què és la violència ambiental? O hi ha violència o n’hi ha. Què és un període insurreccional? Com es demostra? Tot plegat parteix de la mentida, però això els és igual, la qüestió és salvar la pàtria, sigui com sigui, al preu que sigui. Pot mantindre’s una democràcia des de la mentida? Jo crec que no. 

Per cert, finalment, es veu que es va aconseguir saber qui era l’agent que va disparar la bola de goma que va fer perdre un ull a una persona el dia 1 d’octubre de 2017. Jo em pensava que als cossos policials hi havia persones íntegres, decents, que en un moment així, serien capaces de donar un pas endavant i admetre el que havien fet, ser conseqüents amb els seus actes. Però no, s’ha hagut de saber a través de la investigació. Si són tan valents de disparar boles de goma contra gent indefensa, també ho haurien de ser per assumir els seus actes, no? 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Del local al global

Publicitat
Publicitat