Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

El setè de cavalleria

El cartell de la cantada per la llibertat dels presos polítics i el lliure retorn de les exiliades del passat dia 23 de setembre duia aquest subtítol: “Amenacen cada dia que vindrà si no estem quiets el 7 de cavalleria”. És a dir, el 155 una altra vegada, si és que mai va marxar del tot, perquè les finances de la Generalitat continuen estant intervingudes. Això del “7 de cavalleria” ho deia La Trinca l’any 1981, aviat farà 40 anys. I com en d’altres cançons que hem anat rescatant durant aquests mesos, aquesta expressió no pot ser més actual. Com és prou sabut l’extrema dreta, la dreta extrema i els que comparen els CDR’s amb ETA en seu parlamentària assolint uns nivells de misèria moral nauseabunds ja el voldrien de bell nou aplicat. El President en funcions del govern de l’Estat, Sánchez Castejón, a qui no li treuen el son els desnonaments diaris, ni les violències masclistes, ni la venda d’armes a l’Aràbia Saudí, ni la vigència de la llei mordassa, de la LOMCE o de la reforma laboral; sí, aquest que dorm tranquil mentre el seu govern renova els ducats franquistes i una seva ministra lloa la Legió en el seu 99è aniversari; aquest President en funcions, a qui li queda poc més d’un més per complir amb les resolucions del grup de treball de l’ONU perquè alliberi els presos polítics catalans, ha apujat el to en relació a aquesta qüestió perquè sap que així, brandant l’amenaça d’un nou 155, potser podrà esgarrapar alguns vots en les eleccions del 10N a les dretes que no tenen manies de pactar amb els neofeixistes i a qui suplicava fa ben poc que el deixessin manar. Tanmateix, en una entrevista a la TV, qui semblava oposar-se a l’aplicació del 155 fins ara, el màxim dirigent de Podemos, ha dit que d’estar en el govern de Sánchez donarien suport a la política respecte Catalunya que impulsés el PSOE, és a dir, a un eventual nou 155. És cert que en un piulet posterior ho ha volgut matisar però l’enrenou que han suscitat aquestes declaracions ha fet intervenir fins i tot el diputat Jaume Asens en un intent de reconduir-les. Això no obstant, Pablo Iglesias ha dit el que ha dit en aquesta entrevista. Només cal anar a l’hemeroteca. En definitiva, que l’enviament “del 7 de cavalleria” és compartit d’alguna manera per tots els partits d’àmbit estatal “si no estem quiets”. Doncs l’hauran d’enviar, perquè no n’estarem. Perquè davant d’una llei injusta, en aquest cas una sentència, és un deure rebel.lar-se. Com més repressió, més ferma ha de ser la resposta en forma de no violència activa. Entre més, perquè aquest mètode de lluita és el que desconcerta l’Estat i el posa en evidència.  I és que del judici-farsa del Suprem només se’n pot esperar, malauradament, una condemna  que cercarà l’escarment i que resulti exemplaritzant.

Per tot això aquell dilluns vam cantar Com el Far-West no hi ha res, dedicant-la al club dels partidaris del 155, tots aquests que tenen al cap només la repressió i cap altra proposta per resoldre el conflicte polític que es viu entre Catalunya i l’Estat espanyol i que aquest va judicialitzar en el seu dia per obra i gràcia d’un tal M.Rajoy i que pretén resoldre com si d’una qüestió d’ordre públic es tractés. 

Va essent hora que Europa parli d’una vegada davant la vulneració de drets fonamentals que l’Estat espanyol perpetra, dia sí dia també, ara amb la detenció i l’empresonament preventiu d’activistes dels CDR, acusats de terrorisme. Unes pràctiques violentes que només existeixen en la imaginació dels acusadors, que han de fer mans i mànigues per imposar el relat de la violència per estigmatitzar un moviment pacífic i democràtic i que justifiqui encara més repressió en forma de presó, exili o 155. Fins que no en quedi res d’aquella democràcia exemplar que l’España Global del ministre del desinfectant va venent per tot arreu a compte dels contribuents. Per llavors, ves que finalment la UE no ho pugui suportar més i apliqui a aquest Estat decrèpit i autoritari el seu article 7.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Del local al global

Publicitat
Publicitat