Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Parlar i escoltar per salvar vides

Els actes del Dia Mundial de la Salut Mental 2019 se centraran en la prevenció de la mort per suïcidi

suïcidi
Dades oficials apunten que el 90% de les persones que se suïciden presenten una afectació de la salut mental prèvia, però també hi ha professionals que pensen que no sempre és així, especialment en l'adolescència. (Foto: Arxiu)
“Cal parlar-ne als mitjans, però evitant sensacionalismes i informant-ne amb rigor. I s’haurien d’oferir testimonis de recuperació, perquè hi ha persones que es recuperen. Oferir una informació responsable és fonamental per prevenir-ho”. Parla Eva Barta, presidenta de l’Associació Salut Mental Ponent, amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que se centra en la prevenció del suïcidi. “Parlar i escoltar salva vides” és el lema de la celebració internacional d’una jornada que, tot i fer-se el 10 d’octubre, a Catalunya tindrà lloc el dissabte 12 d’octubre, a Sort, on afectats i familiars, professionals i entitats de l’àmbit de la salut mental d’arreu del territori es trobaran per fer visible aquest tema.

El suïcidi s’ha convertit en la causa de mort prematura que ha augmentat més a Catalunya en els últims anys i, de fet, va ser la primera causa de mort el 2017 entre els 16 i els 35 anys, amb un total de 495 víctimes. Unes xifres que, per a Barta, alerten de la urgència de treballar en la seva prevenció. “Hi ha gairebé més morts per suïcidis que per accidents de trànsit, però mentre que es dediquen molts recursos als segons, per als primers no es fa gairebé res des de l’administració. Es tracta d’una mort invisibilitzada, tant per l’estigma que arrossega com per la por a un possible efecte crida, però amb el temps s’ha demostrat que silenciar-ho no és la solució. Per això ara parlem i escoltem, per salvar vides”. 

Casos de recuperació

Eva Barta ens demana que n’informem amb rigor, i res millor que dades objectives i testimonis de recuperació per fer-ho. Com el de l’Eva, el Xavi, i el Cesc, tres casos amb nom propi que lluiten dia rere dia per sortir d’una situació que abans els superava amb escreix. Ara, diuen, ja no: saben que recuperar-se és possible amb el suport adequat, parlant-ne i sentint-se escoltats.

L’Eva, amb trastorn límit de la personalitat (TLP), va intentar posar fi a la seva vida després que un cúmul de conflictes que s’havien amuntegat al seu entorn al llarg dels anys la sumissin en una profunda -i silenciosa- desesperació. “Visc en un poble. A la mínima que hagués explicat el que em passava m’haurien etiquetat de tot”, explica l’Eva, que va fer un segon intent en ple procés de recuperació. “Llavors el meu pare va deixar de pagar-me la teràpia”, recorda. Sola i amb un tractament “a base de pastilles” en el marc de la sanitat pública, va recórrer a la teràpia dialèctica conductual. “No hi ha píndoles màgiques, sinó eines que t’ajuden a compensar-te quan estàs pitjor. Avui dia no seria aquí si no hagués seguit aquest tractament”, confessa. Ara el seu pare l’ajuda a pagar-se el carnet de conduir. 

Al Xavi, d’edat similar a l’Eva, el van recollir de terra els seus pares després que intentés treure’s la vida. El van dur a l’hospital i, després del rentat d’estómac pertinent, el van traslladar a Sant Joan de Déu, on està ingressat des del gener. “Fa mesos que no veig els meus pares, no m’ho han perdonat”, lamenta. La seva família, assegura, no l’entén: “Sempre em deien que m’aixequés i sortís a caminar, que la depressió es curava així. Però la depressió no és un estat d’ànim, és una malaltia mental”. Abans pesava 157 quilos, tenia problemes a la feina, a casa, ho acabava de deixar amb la xicota... “Quan la psicòloga em va preguntar per què ho havia fet, li vaig contestar que l’únic que volia era ser normal”, relata. Ara el Xavi ha perdut 50 quilos, està a punt de sortir del centre i ajuda la seva actual parella, una noia amb un extens historial d’abusos i autolesions: “Sense el suport dels que et rodegen és molt difícil sortir-se’n. Jo no cometré el mateix error que van fer amb mi”. 

El suport a l’entorn 

“Vaig arribar a temps d’agafar-lo del braç, però pesava massa i no em va quedar més remei que deixar-lo anar. Vaig baixar les escales pensant que s’havia mort”, explica el Cesc. Han passat 30 anys, però el record de l’intent de suïcidi del seu germà està intacte. “La seva dona el va abandonar, eren altres temps i existien més tabús. Nosaltres no ho vam amagar mai, crèiem que l’única manera d’afrontar-ho era parlant del que havia passat”, explica, i afegeix que va tornar a casa dels seus pares per cuidar d’ell. “Es veu que portava uns dies una mica moix”, apunta el Cesc, que pren ansiolítics des d’aleshores. Amb un diagnòstic d’esquizofrènia, i amb l’atenció de psiquiatres, psicòlegs i assistents socials, el seu germà ha aconseguit fer una vida normal, senzilla i tranquil·la. 

Informació responsable

Eva Barta també demana que se n’informi responsablement, i per a això calen professionals de la salut mental. Com Anna Salazar, psicòloga d’Orum Center, que se solidaritza amb el Cesc: “A les famílies que conviuen amb aquest succés hi ha molt sentiment de culpa, que han de saber gestionar i que nosaltres hem d’ajudar a normalitzar”. Abans cal estar molt atents als senyals d’alarma. “Més aïllament, canvis d’hàbits i de l’estat d’ànim o, fins i tot, un excés d’eufòria fruit d’haver pres la decisió de fer-ho”, enumera Ares Marín, psicòloga del CSM Terres de Lleida. 

Al contrari del que pot opinar la gent, “suïcidar-se no és de covards, ni de valents, estan cansats i no tenen cap altra eina per resoldre els seus problemes”, argumenta Salazar. “No disposen de més recursos per comunicar-ho”, puntualitza Marín. “La nostra feina és donar-los aquestes eines i, sobretot, ajudar-los a construir una vida que valgui la pena viure fins al final”, afegeix. 

Perquè sucidar-se no és el final del patiment: segons l’OMS, per cada suïcidi consumat, sis persones de l’entorn pateixen un trastorn mental. Per no haver parlat o no haver escoltat. Perquè senten que no han pogut salvar una vida.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Del local al global

Publicitat
Publicitat