Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Present i futur de la sanitat pública al món rural

Sílvia Romero

El sector sanitari es veu condicionat avui dia en gran mesura per la manca de professionals sanitaris –especialment metges i infermers, tant a nivell hospitalari com en l’atenció primària– i per l’atractiu que exerceixen els grans hospitals urbans per a la vida professional dels especialistes. Aquesta realitat posa en una situació difícil el model hospitalari rural actual i, en conseqüència, tot el sistema sanitari no urbà.

El manteniment dels serveis sanitaris de proximitat, caracteritzats per una atenció de qualitat, és fonamental per a les zones rurals, en molts casos aïllades i amb població dispersa, envellida i sobreenvellida. La sanitat a les àrees rurals i de muntanya és una qüestió de vida o mort, mai millor dit. La proximitat a l’hospital i al centre de salut és un valor afegit: sense una sanitat de qualitat ide proximitat les dificultats de viure en àrees de muntanya com el Pallars, seran, senzillament, insalvables per a molts ciutadans. És per això que és necessari posar el model sanitari català en àrees rurals en la primera línia del debat polític, és una qüestió de supervivència per evitar el despoblament. 

Una vegada hem mig salvat la crisi econòmica i el deteriorament dels serveis públics per la desinversió patida en els últims temps, una de les millors mesures que poden ajudar al tan socorregut concepte de reequilibri territorial és disposar d’una sanitat pública que, juntament amb l’educació, contribueixin a fixar població als nostres territoris. La prestació de serveis públics a les zones de muntanya sempre ha comportat majors dificultats per les comunicacions, per la climatologia o per la llunyania, que desincentiven els prestadors de serveis. La falta de metges i especialistes es veu agreujada per la gran demanda de professionals del sector de la salut a Catalunya i a l’Estat com hem comentat a l’inici.  

A començaments d’aquest any, els directors dels hospitals del Pirineu van fer públiques les dificultats que tenen per cobrir places de metges especialistes d’hospitals i atenció primària, alhora que demanaven solucions per aquesta situació. Alguns hospitals de muntanya i centres de salut col·laboren amb hospitals de referència i centres de salut de Lleida i de Barcelona per comptar amb especialistes d’aquests centres, però, tot i que satisfactòries, resulten insuficients. 

Al març d’enguany Compromís per Tremp vam impulsar un acord a l’Ajuntament de Tremp per instar la Generalitat a aplicar mesures que milloressin la capacitat de contractació dels hospitals públics de les zones de muntanya, preveient, per exemple, el pagament de complements de ruralitat als professionals. A data d’avui, no s’han aplicat mesures a nivell hospitalari i la situació continua deteriorant-se. 
 
Cal un canvi de model sanitari rural? Hem de parlar clar i posar sobre la taula que no s’ha sabut retenir i captar professionals que vulguin treballar al món rural, que no s’ha incentivat l’exercici de la medicina, que no s’ha invertit en tecnologia que atansi els centres sanitaris rurals als centres sanitaris de referència i que en aquests territoris no s’ha apostat per la formació, la recerca i la docència. Ha faltat previsió i capacitat de reacció. Cal afrontar aquesta situació de manera urgent, sense tacticisme polític, tingui qui tingui la responsabilitat de la gestió sanitària, per la salut del territori i de la nostra gent.

Entenem que, actualment i a nivell general, el nostre sistema sanitari es veu condicionat per factors molt potents com l’envelliment de la població, la cronificació de moltes malalties o els grans increments de costos que comporta la millora en els tractaments i en els equipaments i en les infraestructures sanitàries. Això no pot conduir a reduir a la mínima expressió els hospitals de segon nivell com els de Tremp, la Seu o Vielha. Altres territoris rurals comencen a implementar nous models de gestió com a l’Ebre, amb integració dels centres hospitalaris i assistencials hospitals en una única figura gestió, que basa la seva acció en bona part amb tenint cura i incentivant els professionals sanitari. Demanem que l’administració sanitària actuï, és molt urgent prendre mesures.

Compromís per Tremp estem treballant perquè tots els grups polítics i les administracions locals prenguem un acord per l’equitat d’accés als serveis sanitaris, per la salvaguarda dels drets dels nostres ciutadans. Estem liderant un grup de treball format per professionals i associacions de pacients del territori que permeti proposar mesures concretes a curt i a mitja termini. 

Paral·lelament, tornem a reclamar una representació directa i específica del Departament de Salut a l’Alt Pirineu, l’única vegueria que, havent-ne disposat abans de les retallades, no ha recuperat i, per tant, no compta amb Delegació de Salut ni Gerència del CatSalut. Cal actuar.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Fruita amb injustícia social

Se7opinions

Publicitat
Publicitat