Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

La història interminable de Torre Salses

El projecte posa en evidència la falta de model comercial i urbanístic de la ciutat de Lleida

Torre Salses
Al fons, la zona de Torre Salses, urbanitzada inicialment per acollir cases adossades. (Foto: Santi Iglesias)
El model comercial i, en concret, el parc comercial de Torre Salses marcaven el debat de candidats a la Paeria organitzat per l’ARA i, també, els de la resta de mitjans de comunicació. Però, què és Torre Salses? I per què tanta polèmica? Haurem de retrocedir fins al regnat d’Àngel Ros per saber el què, qui, com, on, quan i per què d’aquesta hipotètica infraestructura de 60.000 metres quadrats que hauria de marcar el futur comercial de la ciutat de Lleida i la seva àrea d’influència.

Però anem a pams: just abans de la crisi econòmica de finals de la dècada del 2000 una sèrie de promotors impulsaven la reconversió d’un espai urbanitzable de la ciutat en una zona residencial que urbanísticament es passaria a conèixer com a SUR 42. La parcel·lació de la zona, amb la consegüent pavimentació dels carrers, la prolongació del clavegueram i la instal·lació de l’enllumenat, entre d’altres obres, aplanaven el terreny a l’imminent inici de la construcció. Però res més lluny de la realitat, ja que l’esclat de la crisi paralitzava sine die el projecte d’una promotora que, de retruc, es declarava en fallida. SUR 42 es convertia així en una mena de ciutat fantasma.

Anys després, i ja amb els terrenys en mans de la Sareb, que els comercialitzava a 75 euros el metre quadrat, Eurofund presentava a l’aleshores regidor d’Urbanisme, Fèlix Larrosa, un projecte de parc comercial de superfícies mitjanes i grans que dinamitzaria el sector SUR 42. “Marxaven gairebé 500 milions d’euros anuals en compres fora de Lleida”, argumenta Larrosa per justificar-ne la implantació, unes xifres amb què no combrega la presidenta de Fecom Lleida, Rosa Eritja: “Mai no ens vam creure aquest estudi de la Paeria, sobretot quan un any després la Generalitat en presentava un altre que desmentia categòricament la fuga d’aquests 500 milions a l’any”.

Ara bé, per facilitar la implantació de Torre Salses, nom amb què s’havia batejat la zona, calia modificar els usos de SUR 42, fins aleshores residencials. Finalment, el nou pla urbanístic es va aprovar per a usos mixtos, és a dir, comercials i residencials. “Vam exigir la incorporació d’habitatges plurifamiliars i de protecció pública”, destaca Larrosa. “El pla parcial de SUR 42 preveia un 95% d’àrea residencial i un 5% de comercial, però la proporció ha acabat sent del 50-50”, matisa l’actual regidor d’Urbanisme, Toni Postius, anteriorment a l’oposició.

Conveni amb Eurofund

Amb el canvi d’usos, el valor dels terrenys augmentava fins als 750 euros el metre quadrat, però Eurofund els va comprar a la Sareb pel preu anterior, 75 euros. Finalment, un conveni entre la Paeria i Eurofund segellava l’acord per desenvolupar el sector comercial de Torre Salses i construir el vial de Víctor Torres, una estructura viària bàsica per a la zona pressupostada en 2,7 milions d’euros, dels quals 1,2 els assumiria Eurofund. L’equip de govern municipal actual, però, xifra el cost de les obres al voltant dels 5 milions d’euros.

En aquest sentit, Manel Llaràs, president de Pimec Comerç Lleida i vicepresident primer de la Cambra de Comerç de Lleida, es refereix al projecte de Torre Salses com a pelotazo urbanístic: “No és un tema comercial, sinó un negoci immobiliari que compta amb el vistiplau de l’Ajuntament. Si no, com s’entén que se signi un conveni amb una empresa [Eurofund] que disposa d’un capital social de només 3.000 euros i sense demanar cap garantia”.

Segons fonts pròximes a la Cambra de Comerç, la bel·ligerància de Llaràs xocaria amb la postura del seu president, Jaume Saltó, menys contrari a Torre Salses. “La Cambra no s’oposa a l’arribada de nova oferta comercial en format de mitjana empresa, però tot fa preveure que Torre Salses s’acabarà convertint en un centre comercial de petites superfícies, la qual cosa xoca amb el model actual de Lleida, encapçalat per l’Eix Comercial”, matisa Llaràs.

I aquest no seria l’únic conflicte entre entitats de professionals. En el si de Foment, integrat per Fecom i Coell, també existiria disparitat d’opinions sobre Torre Salses, i és que la confederació que representa tots els sectors d’instal·ladors de les comarques de Lleida no veuria amb mals ulls la construcció de Torre Salses per l’ingent quantitat d’hores de treball que suposaria.

Més de 600 al·legacions

“Torre Salses serà un parc comercial de mitjanes empreses o no serà”, exclamava Fèlix Larrosa en la campanya electoral, sentència que sembla contradir les paraules de Llaràs. Ara bé, per a Postius, el president de Pimec Comerç no va tan desencaminat: “Des del punt de vista de regulació urbanística, Torre Salses pot ser un gran parc territorial o un centre comercial de petites superfícies. L’anterior govern es va negar a acotar-ho dins del conveni”.

Això explicaria l’opinió d’alguns propietaris de l’Eix Comercial, que temen la progressiva desertització de la zona. “Hem vist plànols de Torre Salses que mostren botigues de fins a 100 metres quadrats. Això mataria el petit comerç de Lleida”, apunta Postius, que, tot i això, assegura que encara no s’ha fet cap tràmit ni s’ha entrat cap projecte per a Torre Salses. “I a hores d’ara els terrenys no s’han acabat de pagar”, afegeix Llaràs.

D’altra banda, la nova distribució de SUR 42 ha propiciat un nou projecte d’urbanització i reparcel·lació en què s’han agafat els principals detractors de Torre Salses, entre ells Carrefour, per presentar més de 600 al·legacions que paralitzaran el projecte fins a la resolució dels tècnics municipals.

El Pla de l’Estació

“Hem d’afavorir el comerç dins la ciutat, no destruir-lo. Des de la Federació de Comerciants considerem que el Pla de l’Estació s’adequa millor al model comercial”, afirma Rosa Eritja, de la mateixa opinió que Toni Postius, que ja a l’oposició apostava per aquest centre comercial: “Tant pel dimensionament de la ciutat com pel seu potencial d’atracció, Lleida dona per al que dona, i l’objectiu principal de la Paeria és que el Pla de l’Estació sigui el nostre gran projecte comercial”. Larrosa, més contundent, puntualitza que “són dos models diferents” i que “tots dos hi tenen cabuda”.

I a Torre Salses i el Pla de l’Estació s’hi afegeixen l’àrea de Vallrufea, amb llicència per a un centre comercial però encara sense urbanitzar; Copa d’Or, zona eminentment residencial que s’ha anat adaptant per acollir equipaments comercials tot i els greus problemes de mobilitat que pateix per la seva idiosincràsia, allunyada dels fins comercials, i els terrenys de què disposa Carrefour al costat de l’LL-11 des del 2000 i que fins ara el consistori s’ha negat a tramitar per reconvertir en ARE (àrea residencial estratègica), fet que explicaria la posició de la multinacional francesa respecte a l’Ajuntament de Lleida en el que consideren un tracte de favor amb el projecte de Torre Salses.

En definitiva, quatre possibles àrees comercials per a una ciutat sense model comercial ni POUM, paralitzat a l’espera d’un consens més gran. Mentrestant, els promotors de Torre Salses ja han anunciat un multicine amb sales de luxe i servei gastronòmic directe a la butaca. Per llepar-se’n els dits, vaja.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Del local al global

Publicitat
Publicitat