Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

10 anys de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC): res a celebrar

El passat dia 20 de juny se celebrà al Parlament de Catalunya un acte commemoratiu de l’aprovació pel Parlament ara farà 10 anys de la LEC, la Llei d’Educació de Catalunya. Una llei d’indubtable aroma neoliberal que no ha contribuït a la millora del sistema educatiu, sinó més aviat tot el contrari. Cal recordar que per primera vegada se situava en pla d’igualtat l’escola pública i l’escola concertada, integrades en el Servei d’Educació de Catalunya. Fins llavors, l’escola concertada era subsidiària de l’ensenyament  públic, és a dir: complia la funció d’arribar allà on no arribava l’educació pública. Aquest fet, entre altres, ha contribuït a agreujar el problema de la segregació escolar. N’és una prova el Pacte contra la Segregació signat recentment davant la magnitud del problema, un dels més grans que té l’educació d’aquest país. Un pacte, d’altra banda, que no compromet a res els signants i que per tant convida a dubtar de la seva eficàcia.

En segon terme, la LEC consagrava el principi de ‘l’autonomia de centre’, que ha desenvolupat un decret  que afavoreix la competició entre les escoles i els instituts amb l’objectiu d’aconseguir captar l’alumnat provinent de les classes mitjanes. D’ aquest principi n’han sorgit les jornades de portes obertes que organitzen els centres educatius, com a aparador dels seus respectius projectes. Ara bé, l’autonomia de centres ha anat aparellada d’una potenciació de les Direccions que ha anat dibuixant la silueta d’una piràmide cada vegada amb un perfil més nítid. Resulta significatiu d’això que diem el fet que més de la meitat de la comissió que escull la direcció d’un centre està formada per qui decideix el Departament. La renovació es fa al cap de quatre anys, amb l’únic requisit del vist i plau de la inspecció i no és fins al final de quatre mandats consecutius (16 anys) que la Direcció té l’obligació de tornar-se a presentar al concurs de selecció. La LEC, doncs, representa una involució en la gestió democràtica dels centres i la pregunta que ens fem és: com podem educar en els valors democràtics si l’àmbit en el que ho fem ho és cada vegada menys? Cal recordar que en l’època on la democràcia gaudia de més bona salut en els centres, la Direcció era escollida pel Claustre i ratificada pel Consell Escolar.

El Decret de Provisió i Perfils, més conegut com decret de plantilles, ha fet possible que ara sigui el centre qui esculli el seu professorat, fins i tot amb mecanismes de tan dubtosa objectivitat com el sistema d’entrevistes, assimilant així els mètodes de contractació de l’empresa privada. Un autèntic despropòsit i una perversió flagrant dels principis que han de regir la contractació a la funció pública: el mèrit, la capacitat, la igualtat, la transparència. Encara falta ara com ara el desplegament del Decret d’avaluació que tal i com prefigura la LEC molt ens temem que tingui un caràcter punitiu, ben poc adreçat a la millora del sistema i que podria estar lligat a les retribucions.

USTEC·STEs (IAC) va presentar en el seu moment 675 esmenes durant el procès de tràmit de la LEC, amb molta menys acollida per part de l’Administració del que hauria estat desitjable si tenim en compte el rebuig que suscità entre el professorat la nova norma, amb un seguit de vagues que es compten entre les que han tingut més seguiment en la darrera dècada.

Entre l’any 2014 i el 2016, USTEC·STEs (IAC) va impulsar una Iniciativa legislativa Popular (ILP) del sistema educatiu que continua avui essent el nostre programa educatiu: una xarxa única de centres públics, gratuïtat de bressol a Universitat, professorat seleccionat de forma objectiva i Direccions escollides de manera democràtica, des dels Claustres. L’única coincidència amb la LEC és justament la que no es compleix: un finançament del 6% del PIB. El darrer pressupost executat va ser de 5.066M€. Segons el PIB català, el pressupost del Departament d’Educació hauria d’estar per damunt dels 15.000M. La diferència entre el que diu la pròpia LEC i la realitat hem de suposar que és una de les raons que va fer que el conseller Bargalló manifestés davant la vaga del passat 16 de maig que les reivindicacions eren “justes i legítimes”, però que “no hi havia diners”. Ens hem de preguntar, òbviament: on són els que genera el creixement econòmic sostingut dels darrers sis anys? A Portugal, sense anar més lluny, el govern ha rebaixat la taxa d’abandonament escolar fins a l’11%, ha desconcertat escoles privades, són gratuïts els llibres de text i la inversió en educació és ara del 5% del PIB. Serà perquè no hi ha una LEC ‘de consens’ com la que regeix a casa nostra?

En definitiva, res de què felicitar-se en l’escaiença dels 10 anys d’aprovació de la LEC, filla predilecta del Pacte Nacional per l’Educació signat uns anys abans. Més aviat tot el contrari: en aquest aniversari, res a celebrar, moltes retallades per revertir i, per postres, uns programes informàtics causants d’un caos colossal en els centres educatius a finals de curs i d’un augment del volum de feina i d’hores de treball del professorat del tot impresentables.
 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

La ciutat òrfena de model comercial

Se7opinions

Publicitat
Publicitat