Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

El Projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones

Un nou atac als drets més bàsics

L’anomenada “tercera via” de Toni Blair suposà de facto la conversió de determinades esquerres al ‘sòcioliberalisme’ i al marc general a nivell planetari del neoliberalisme impulsat per Thather i Reagan que es va traduir en la major onada d’externalitzacions i privatitzacions de la UE en tota la seva història. La Llei d’Educació de Catalunya de 2009 és un claríssim exemple d’aquest autèntic canvi de paradigma en les polítiques de gestió dels serveis públics. Una concepció en què s’assimilen els models de gestió de l’empresa privada i en què els serveis públics perden la seva condició de drets fonamentals que cal preservar de la lògica depredadora del mercat. Contràriament, el nou marc ideològic entén que l’obligació de les administracions és anar posant de mica en mica els recursos públics en mans de la iniciativa privada, de manera que el paper de l’administració esdevé així el d’un simple supervisor i distribuïdor dels recursos de totes.

És en aquest context on cal situar el Projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones, coneguda ja com a Llei Aragonès, i que deixa entreveure l’itinerari que s’ obre al seu davant als serveis públics a Catalunya si prospera. Es tracta de consagrar per llei allò que ja s’ha anat configurant aquests darrers anys, institucionalitzant-ho de manera global ara, amb l’excusa de que s’està donant resposta a una directiva europea. Ras i curt, però, creiem que d’allò que es tracta és d’afavorir l’externalització dels serveis bàsics per anar aprimant el que resta de l’escanyolit estat del benestar que patim. Un intent de mercantilització dels drets fonamentals de la ciutadania, especialment aquells que es refereixen a salut, educació i serveis socials. Tots aquests serveis, prestats directa o indirectament per l’Administració Pública fins ara serien susceptibles de ser prestats per diferents empreses privades, escapant així del control parlamentari. S’aposta per la contractació de mercat, defugint les figures contractuals vigents,  els convenis i els concerts. Entenem que si no s’atura aquest projecte de llei caiem de ple en una mercantilització sense fre dels drets fonamentals. Experiències prèvies d’externalitzacions realitzades han donat com a resultat serveis més cars i de pitjor qualitat.

Cal una gestió pública directa i democràtica dels serveis públics, perquè són un dret inalienable de la ciutadania. El contrari -la llei Aragonès- suposaria un autèntic cop de porta a qualsevol mínima idea de sobirania social. Per tot això, cridem a la mobilització de les persones treballadores i usuàries dels serveis essencials davant d’aquest atac als drets més bàsics de la població i dels empleats i empleades públics.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

La ciutat òrfena de model comercial

Se7opinions

Publicitat
Publicitat