Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

La Lleida post-Ros debat el model de ciutat

El nou alcalde s’estrenarà coincidint amb la campanya de la fruita i l’arribada dels temporers


Qui esdevingui alcalde de Lleida després de les eleccions municipals del 26 de maig afrontarà el primer gran repte de la nova legislatura tot just agafar la vara: la campanya de la fruita, amb el consegüent problema d’allotjar tots els temporers que arriben a la ciutat. La manera d’evitar les polèmiques imatges d’anys anteriors, que mostraven treballadors del camp dormint al ras, es va convertir en un dels temes del debat organitzat per l’ARA a la Llotja de Lleida, que va comptar amb la participació de l’actual alcalde, el socialista Fèlix Larrosa; el cap de l’oposició, Toni Postius (Junts per Lleida); Ángeles Ribes (Ciutadans), aliada principal de l’actual govern socialista; el republicà Miquel Pueyo; Xavi Palau (PP), i el representant del Comú de Lleida, Sergi Talamonte. Només s’hi va absentar Rosa Peñafiel, de la CUP, al·legant incompatibilitats laborals.

Els periodistes Antoni Bassas i Gerard Martínez van moderar el debat, un format que l’ARA va portar a Tarragona el dia 13 i que repetirà a Girona el 22. L’acte es va estructurar en tres blocs: el model de ciutat i el creixement urbanístic, les polítiques per a les persones i, finalment, els pactes, en una ciutat en què el PSC i C's han mantingut un govern d’estabilitat els últims quatre anys.

L’oposició va carregar durament contra la gestió del PSC respecte a una polèmica que es repeteix cada estiu. “El que jo li asseguro és que aquest any hi tornarà a haver persones dormint al carrer”, apuntava Pueyo, unes paraules que també va subscriure Postius: “Cada estiu tornem a la casella de sortida”. Fins i tot Ribes exigia a Larrosa una solució immediata, “la construcció de dos allotjaments temporals únicament per a la campanya de la fruita”, mentre que Palau i Talamonte coincidien en la necessitat de disposar d’un alberg municipal. “Sí que el tenim, el gestiona la Fundació Jericó, perquè és d’acció indirecta a través d’un conveni”, replicava Larrosa, que es va referir a l’acció conjunta entre la Generalitat i la Paeria en el marc de la campanya de la fruita. “El problema és que la persona que ve a Lleida ha de tenir unes garanties, i malauradament no tothom en té”, va lamentar el socialista.

La Lleida del futur

La primera part del debat va evidenciar que actualment Lleida ha esdevingut una ciutat a la recerca del seu model. I és que la marxa de l’anterior paer en cap, Àngel Ros, ha deixat la ciutat òrfena d’un líder polític clar que posi les bases de la ciutat per als pròxims anys. “Una funció important que tindrà el futur alcalde serà acordar el nou POUM, que ha de definir les línies estratègiques de la ciutat”, apuntava Talamonte (Comú). Un POUM paralitzat després de la seva aprovació inicial per la falta de consens polític i que resulta necessari per dissenyar el futur d’una ciutat que es debat entre el projecte de Torre Salses -un parc comercial de grans superfícies- i la zona de petits comerços que preveu el Pla de l’Estació. “Encara que s’hagi venut que hi aniran grans superfícies, la nostra aposta va adreçada a les mitjanes”, s’afanyava a remarcar Ribes (C's), que va assegurar que els veïns de Magraners “estan molt contents amb la instal·lació de Torre Salses al seu barri”. “No només Magraners, la Bordeta també l’està esperant”, l’interrompia Larrosa (PSC).

Al bàndol contrari, Postius (JxCat) es decantava pel Pla de l’Estació: “Fins que no es resolgui no hem de permetre que s’ubiquin més superfícies en altres zones”. Ara bé, tal com va apuntar el candidat popular, l’endeutament de la Paeria hauria paralitzat el projecte: “Fa quatre anys Ros ens va dir que havien comprat la Meta per desenvolupar-hi el Pla de l’Estació, i ara ens assabentem que no ho va fer”. Per això Postius va optar pel suport privat a l’hora d’impulsar un projecte que, segons Larrosa, no xoca amb Torre Salses.

La falta d’un model comercial, l’augment del preu del lloguer i les poques oportunitats laborals es van erigir en els principals arguments de Postius i Pueyo (ERC) per explicar l’èxode de població de la capital del Segrià, un problema que el republicà pretén pal·liar amb el concepte de ciutat universitària: “La universitat és un motor de desenvolupament i ens esmerçarem per formar els nostres joves més i millor”. “Els joves ja surten formats, el problema és que han de marxar per la falta d’oportunitats”, puntualitzava Postius.

El capítol de pactes va tancar el debat. D’una banda, Postius es postulava per liderar el canvi en col·laboració amb Pueyo que, al seu torn, ho feia en el mateix sentit però sense descartar la possibilitat d’aliar-se amb un partit no independentista. De l’altra, Larrosa marcava perfil propi respecte a Ciutadans i es mostrava disposat a parlar amb tothom. Finalment, el PP i Comú hauran de completar el trencaclosques polític d’una ciutat que afronta l’era post-Ros en estat d’hibernació.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

La ciutat òrfena de model comercial

Se7opinions

Publicitat
Publicitat