Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Clam per salvar un territori

Com a regant expectant del Segarra-Garrigues agraeixo l’oportunitat de poder fer aquestapetició a tot el territori de les Garrigues, de l’Urgell i del Segrià, doncs crec que el respecte cap al nostre territori, apart d’exigir-lo als nostres governants, ha de partir de nosaltres mateixos.



El representant del poble més directe són les alcaldies, i com properament a tots els nostres municipis es portaran a terme les presentacions de les candidatures per presidir aquestes alcaldies i els que no les presidiran tindran el paper de l’oposició, voldria demanar que comencés els respecte al nostre territori i exigir-los que tots, tan els que governaran com elsde l’oposició, contemplin al seu programa la supressió del càstig pel territori que suposaexigir-nos el 60% d’afiliació al reg per portar a terme les obres de xarxa secundària delSegarra-Garrigues.

Per què? Perquè és un clar indici de la falta de respecte cap a nosaltres, doncs apareix aquesta normativa quan les obres es troben al nostre territori: secà de l’Urgell, les Garrigues i secà del Segrià; incomprensiblement tenim el canal construït, les basses de reg construïdes (quèja estan entrant en deteriorament) i als nostres municipis se’ns instaura la normativa del 60%, la qual cosa impedeix de tenir la competitivitat necessària agrícolament i afecta la modernització i creixement dels nostres municipis com a tal. Vull recordar que mantenim el territori.

És una norma que s’ha imposat, claríssimament, per no invertir ni un cèntim, perquè ja sabenque no ho podem complir en, pràcticament, el 70 % dels municipis. Els hi és més car fer el manteniment per culpa de no utilitzar les instal·lacions i mantenir aus que compartirien espaiigualment (com sempre ha sigut), que fer xarxa secundària. Per tant, és d’imperiosa necessitat que els que en un futur presidiran i treballaran a les nostres alcaldies tinguin elvalor d’exigir la dignitat que ens mereixem, i a tots els municipis afectats per aquestanormativa tinguem claríssim que és una lluita molt important i els l’han de portar a terme.

No hem de tenir por de lluitar pel que ens pertoca, perquè se’ns diu que és culpa del territorique no assolim aquest topall; la Generalitat ja sabia que era molt difícil aconseguir-lo, per tant, zero inversió al territori.

Perquè no tot el traçat del canal te la mateixa condicionalitat, i aquesta exigència apareix on més necessitat hi ha per les explotacions agrícoles i pel salvament dels nostre municipis?

El canal arriba tard i amb envelliment de la població, estem en un punt clau; el que s’hauriade fer és premiar els que quedem i volem regar, perquè som conscients que ens endeutarem per tota la vida, però ens estimem el territori i hem format la nostra vida aquí. Ja és una travadescomunal el preu que se’ns demana per hectàrea per portar a terme la xarxa secundària, suposa un esforç gairebé impossible; tot i així, molts apostaríem pel reg i en lloc de premiar- nos cada vegada és més difícil poder assolir el reg.

De quina manera veuen el nostre territori? Si només volen ocells i deserts que parlin clar; ésuna equivocació, hem d’exigir els que ens toca i tot ha de començar per les nostres alcaldies.Els nostres municipis encara són vius i cal lluitar perquè ho siguin eternament. Així ens ho exigirien els que ens van precedir i ara és feina nostra.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

On neix (i creix) la música

Publicitat
Publicitat