Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Una seu definitiva per al Museu d’Art de Lleida un segle després

La rehabilitació del nou equipament finalitzarà l’any 2021

Jaume Terés, José Guirao, Laura Borràs, Teresa Cunillera, Fèlix Larrosa, Museu d'Art Jaume Morera
L’arquitecte municipal, Jaume Terés, explicant el projecte a l’alcalde de Lleida, el ministre i la consellera de Cultura i la delegada del govern espanyol a Catalunya. (Foto: Santi Iglesias)
Després de més de cent anys d’història, una de les pinacoteques d’art modern i contemporani més antigues del país disposarà per fi d’una seu definitiva. Un acte institucional amb la presència de la consellera i el ministre de Cultura, José Guirao i Laura Borràs, respectivament; la subdelegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera; la presidenta de la Diputació, Rosa Maria Perelló, i el paer en cap, Fèlix Larrosa, donava el tret de sortida a unes obres que finalitzaran el 2021.

L’antic edifici de l’Audiència Provincial de la rambla de Ferran, doncs, és l’espai escollit per al nou Museu d’Art de Lleida, després de salvar prèviament diversos esculls, com ara l’oposició d’ERC a l’elecció de l’emplaçament i la formalització del canvi d’usos de l’antiga Audiència per part de la Paeria i l’Estat perquè pogués acollir la pinacoteca.

D’aquesta manera, el Museu d’Art de Lleida podrà deixar enrere un llarg període de provisionalitat, que ve des de la seva creació, el 1917, a partir d’una donació d’obra del paisatgista lleidatà Jaume Morera, que va ser-ne, a més, un dels primers impulsors. I és que al llarg dels seus més de cent anys d’història, l’anteriorment conegut com a Museu Morera ha ocupat diverses seus, entre les quals la segona planta de l’antic Hospital de Santa Maria, el convent del Roser i l’edifici del Casino, on és actualment.

“El Museu serà un gran contenidor d’art, un espai de divulgació cultural. És un projecte de qualitat, elaborat per un equip encapçalat per l’arquitecte municipal, Jaume Terés, i pel director del Museu Morera, Jesús Navarro, amb l’assessorament museogràfic de l’empresa Croquis, i un exemple de col·laboració institucional”, assenyala Larrosa. De fet, es tracta de l’únic projecte de la ciutat de Lleida dels últims anys en què hi ha un finançament conjunt entre cinc administracions: les obres tenen un pressupost total de 4.470.950 euros finançats per l’Ajuntament de Lleida, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, la Unió Europea i el Ministeri de Foment (1,5% cultural). 

El projecte

El futur Museu d’Art de Lleida tindrà una museografia flexible, modular, neutra i accessible. Totes les sales d’exposicions comparteixen el mateix disseny i es podran reconfigurar permanentment.

La planta baixa, pensada com a plaça pública enllaçada amb la rambla de Ferran, incorporarà la zona de recepció per als visitants, la botiga i espais d’interpretació dels continguts del museu. L’última planta de l’edifici, la cinquena, acollirà una sala d’actes polivalent i una aula didàctica. Disposarà, també, d’una terrassa-mirador amb vistes a la Seu Vella.

Bona part de les reserves del Museu, que s’ubicaran a la quarta planta, seran visitables. Es tracta d’una innovació museogràfica que vol superar els límits dels espais físics dels museus. 

L’art

La col·lecció de l’actual Museu d’Art Jaume Morera inclou prop de 4.500 obres i està especialitzada en art modern i contemporani, amb un pes important dels creadors lleidatans. En aquest sentit, disposa de la col·lecció més important a escala internacional de Xavier Gosé (289 dibuixos, pintures, il·lustracions i altres). 

Així mateix, cal destacar el fons de Leandre Cristòfol, un dels escultors més rellevants de l’art espanyol del segle XX (més de 190 escultures, relleus i altres), juntament amb obres dels seus companys de l’avantguarda dels anys trenta a Lleida: Lamolla, Viola i Crous.

El Museu Morera també posseeix pintures dels grans noms de la plàstica lleidatana del primer terç del segle XX (Morera, Gili i Roig, Viladrich, Samarra), dels artistes vinculats amb la irrupció de l’abstracció pictòrica a Lleida a la dècada dels cinquanta, dels autors vinculats a la Petite Galerie de l’Aliança Francesa i, finalment, dels nous valors de la plàstica lleidatana dels anys vuitanta i noranta.

D’altra banda, l’exposició més visitada de la seva història és la mostra de fotografies d’Agustí Centelles sobre el bombardeig de Lleida, que va rebre 9.000 visitants.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Vacaciones Santillana

Publicitat
Publicitat