Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

“Mare, aquest no és el rei negre de veritat!”

Viella, el Pont de Suert, Sort, Mollerussa i Tàrrega van pintar els seus respectius Baltasars

Reis Mags, Baltasar, rei negre, Tàrrega
Tàrrega va apostar per pintar de color negre el seu rei Baltasar en el marc de la cavalcada d’aquest any. (Foto: Ajuntament de Tàrrega)
“Mare, aquest no és el rei negre de veritat!”, crida la Mekdes a l’Anabel durant la festa de Cap d’Any organitzada pel Club Banyetes. Amb només un any de vida, la Mekdes viatjava d’Etiòpia a Lleida acompanyada dels seus pares adoptius, el Jordi i l’Anabel, que recorden com vuit anys després havien d’afrontar la gran pregunta: “Per què han pintat el rei Baltasar de color negre?”. “No ho sé, s’han equivocat, està molt mal fet”, contestaven, dubitatius, gairebé a l’uníson. La Nora, la seva altra filla, quatre anys més petita, tampoc no entenia per què el rei negre no s’assemblava gens a la seva germana. “La màgia dels Reis Mags no és una mentida, però s’hi transforma quan algú decideix pintar el rei negre”, sosté l’Anabel, cansada del racisme que, segons la seva parella i ella mateixa, impera en la societat actual.

Tot i això, una de les novetats més destacades en el marc de les cavalcades d’aquest any és que tres de cada quatre capitals de comarca han tingut un rei Baltasar de pell negra, la qual cosa es tradueix en 32 capitals de 43, vuit més que el 2017. Segons un informe de l’organització Casa Nostra Casa Vostra, Reus, Girona, Valls, Cervera, Solsona, Tremp, Móra d’Ebre i Moià són les capitals que aquest any han passat de tenir un Baltasar pintat a tenir-ne un de pell negra. La demarcació de Lleida, però, es manté a la cua, ja que tan sols el 58,3% de les capitals han disposat d’un rei Baltasar autèntic. De fet, Viella, el Pont de Suert, Sort, Mollerussa i Tàrrega han apostat per acolorir els seus respectius Baltasars.

“Qui conegui una mica la realitat de Lleida sabrà perfectament que de negres, aquí, no en falten pas”, afirma la Nogay amb contundència. Nascuda a la capital del Segrià, de mare lleidatana i pare senegalès, la Nogay, ja incorporada a l’edat adulta, recorda quan li preguntava al seu pare per què el rei negre no era negre de veritat. “Em responia que no el podien portar perquè venia de massa lluny i que per això el substituïen per un emissari del rei Baltasar que visqués més a prop”, ens explica la jove lleidatana, actualment molt crítica amb aquest assumpte: “No és que el rei negre no sigui negre, el problema és que resulta massa negre, literalment negre, no del color de la pell d’una persona negra, sinó com les meves botes, perquè els pinten la cara amb cera de color negre i els llavis amb un vermell estrident i molt grossos. No és res més que una caricatura colonialista de l’època de l’esclavitud, i que aquesta sigui la imatge que es perpetuï des de l’administració em sembla una barbaritat”. 

Racisme o tradició?

L’Esther no ha pogut oblidar la mala experiència que va viure al costat de la seva filla, l’Helena, natural de Mali, ara fa dos anys a Montblanc, i és que entre el rei Baltasar i els patges reials devien esgotar l’existència de pintura negra de la Conca de Barberà. “Hi havia una família africana a la meva vora que s’ho mirava amb una mitja rialla barreja de sorpresa i indignació. Però quan vaig veure aquesta mateixa expressió a la cara de la meva filla, se’m va trencar el cor”, relata l’Esther, que just en aquell moment va veure com una nit tan màgica per a tots els infants s’esbocinava per a la seva filla. Per aquest motiu, l’Esther té clar que, a mesura que l’Helena es faci gran, li explicarà “d’on ve la tradició de pintar la gent de negre”. “No s’hi val només amb les bones intencions. Hi ha qui diu que pintar el rei Baltasar i els patges forma part de la tradició, i entenc els que defensen que això no està fet amb mala intenció, però el primer que haurien de saber, i és el que li explicaré a la meva filla quan sigui gran, és que les cares pintades de negre són fruit d’estereotips i prejudicis racials”, argumenta l’Esther.

En canvi, la Safi, procedent de Mali, no s’ha trobat mai amb una cavalcada en què el rei Baltasar i els patges reials no tinguin el seu mateix color de pell. La seva mare, la Sílvia, rememora així la primera trobada entre els Reis Mags d’Orient i la Safi: “Recordo molt bé el moment de veure el rei, amb tots els seus vestits. Ella sentia admiració perquè hi hagués una persona negra guarnida amb tants luxes que pugés a dalt d’una carrossa. Aquesta admiració no hi era en el cas del Melcior i del Gaspar”. Tanmateix, segons la Sílvia, l’ordre en què s’enumeren els Reis Mags -Melcior, Gaspar i Baltasar- ja és indicatiu del racisme d’aquesta tradició -i de moltes altres, assegura-, per això li explica a la seva filla que es tracta d’un error i que arribarà un dia en què el rei Baltasar canviï el tercer lloc pel primer. En aquest sentit, la Sílvia fa la següent reflexió: “L’ordre dels factors no hauria d’alterar el resultat, oi?” És a dir, ni blanc ni negre, sinó tot el contrari.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

On neix (i creix) la música

Publicitat
Publicitat