Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Les Borges Blanques, la capital de l'oli

La gastronomia i el comerç, puntals de l’oleïcultura garriguenca

oli, oli d'oliva
A partir del conreu de l’olivera arberquina es produeix l’oli d’oliva arbequina de les Garrigues, excepcional tant pel gust com per la qualitat. (Foto: Santi Iglesias)
La tradició del conreu de l’olivera als camps borgencs es remunta a l’època de la romanització, tot i que es va intensificar segles després amb la dominació àrab. Més endavant, al llarg de la història moderna i contemporània, està documentada la persistència d’aquest conreu, que a partir del segle XVIII ja era una activitat predominant al territori. Es diu també que va ser el duc de Medinaceli, senyor d’Arbeca, qui va optar per introduir l’anomenada olivera arbequina, que és considerada la varietat que dona més bon resultat, tant per la qualitat de l’oli que produeix com pel gust i l’olor. Provinent de Grècia, per explotar-la hauria fet construir un nou trull amb catorze premses. Tanmateix, el 1721 a les Borges només hi havia el molí de la vila, que era de vent, amb dues grans premses de barra per moldre les olives.

La continuïtat i especialització oleícola han acabat formant un paisatge amb una personalitat pròpia. Gràcies a la progressiva especialització dels cultius, la població va anar creixent de manera remarcable durant el segle XVIII i la primera meitat del següent. Així, l’any 1787 les Borges Blanques tenia 1.700 habitants i ja era el primer nucli de la comarca i l’any 1842 superava els 2.000 habitants. L’oli és des d’aleshores el motor i l’orgull dels habitants de les Borges. No és estrany, doncs, que un dels tresors més preuats de la població sigui la seva Fira de l’Oli. 

Marca de referència

La marca Les Borges Blanques, capital de l’oli, dona a conèixer arreu l’excel·lència garriguenca en la producció d’olis d’alta qualitat (olis verge extra i premium ) i en el cultiu secular de l’olivera. 

A més, aquesta importància ancestral s’ha traduït en l’arquitectura i el paisatge i en una gran riquesa de coneixements i hàbits gastronòmics de la regió. 

Gastronomia i comerç

L’oli d’oliva és el protagonista de la cultura gastronòmica borgenca. Al seu voltant s’han desenvolupat altres productes artesans que fixen la personalitat del paisatge singular del Pla d’Urgell, com ara el pa de ronyó, que es posa al forn de llenya, amb petites branques de pi o d’olivera que cremen amb un foc viu, i per al qual l’ajuntament impulsa la denominació d’Indicació Geogràfica Protegida.

Les Borges Blanques disposa d’un total de 250 negocis entre comerços i serveis a les persones, molts dels quals són tradicionals o fins i tot centenaris. La major part del nucli comercial està situat al centre històric de la capital de les Garrigues i consolida, alhora, un nucli gastronòmic interessant de conèixer gràcies a l’esmentat pa de ronyó, els reganyats i els embotits, juntament amb el millor oli del món.


La ruta de l'oli verge extra de les Borges

A part de les Garrigues, coneguda com la comarca de l’oli, la DOP també engloba part del Segrià i de l’Urgell, però les Borges Blanques esdevé el lloc ideal per fer-se una idea de la cultura de l’oli. “A les Garrigues l’oli és en el paisatge, en l’estructura social i econòmica, en el patrimoni i en la gastronomia”, explica Enric Dalmau, president de la DOP Les Garrigues. Ara bé, per veure l’oli en el paisatge us recomanem fer alguna ruta com la que passa per les cabanes de volta, construccions populars de pedra seca lligades al paisatge de l’olivera. Per entendre què és l’oli en l’estructura social i econòmica de les Borges Blanques només cal que visiteu alguna de les cooperatives que produeixen oli i que durant la recollida obren portes per mostrar el procés d’elaboració. I per tastar l’oli no marxeu de la ciutat sense fer un àpat en algun dels seus restaurants. També cal destacar, tot i que està temporalment fora de servei, el Parc Temàtic de l’Oli, una bonica mostra i resum del temps, la cultura i l’economia d’un poble i de tota una comarca. Passejant per l’antiga Masia Salt podem endinsar-nos en el temps i compartir i entendre millor les arrels d’una terra i una gent que de sempre han mantingut una relació d’estreta dependència i respecte.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

No sense la meva llar

Publicitat
Publicitat