Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Amb la vista posada en la Seu Vella

La demarcació de Lleida confia el seu atractiu turístic al patrimoni, l’esquí i els esports d’aventura

Seu Vella,fortificació,
El conjunt monumental de la Seu Vella aspira a convertir-se en Patrimoni Mundial de la Unesco i, de retruc, incrementar la incidència turística de Lleida. (Foto: Arxiu)
“Gastronomia i patrimoni, sobretot patrimoni, i sobretot la Seu Vella”, destaca el regidor de Turisme de l’Ajuntament de Lleida, Rafel Peris, quan li demanem pels principals pols d’atracció turística de la ciutat. No hi ha dubte que els caragols atreuen cada any centenars de turistes àvids de tastar-los, principalment a la llauna, l’especialitat lleidatana, fins al punt que l’Aplec del Caragol s’ha convertit en un autèntic fenomen de masses que genera una activitat econòmica molt superior a festes gastronòmiques d’índole similar. Ara bé, que els ingressos per taxa turística a la ciutat de Lleida s’hagin duplicat durant el 2018 no es deu a una acceleració en la ingesta d’aquests banyuts gastròpodes, sinó a l’aposta per la seva riquesa patrimonial, tal com explica Peris.

“Si l’ADN de Lleida és la neu -tal com recorda el lema del Patronat de Turisme de la Diputació-, l’ADN de la ciutat de Lleida és la Seu Vella, la Catedral Nova, el castell de Gardeny, l’església de Sant Llorenç, la Cuirassa...”, enumera el regidor de Turisme, que confia en l’èxit de la candidatura del conjunt monumental per antonomàsia de la ciutat de Lleida a Patrimoni Mundial de la Unesco per elevar-hi la incidència turística “fins a quotes similars al conjunt romànic de la Vall de Boí”, que juntament amb l’art rupestre de l’arc mediterrani i les falles del Pirineu esdevenen les mostres culturals reconegudes actualment amb un valor universal excepcional per a la humanitat.

De fet, la candidatura de la Seu Vella de Lleida presentarà la primavera del 2019 la documentació definitiva amb un gir temàtic. Tal com ens explica Joan Ramon González, president dels Amics de la Seu Vella, es recuperaran els orígens i destacaran el “valor històric i artístic del monument” i no tant el de paisatge cultural, com s’havia fet fins ara. González també fixa en la primavera vinent el moment en què poden començar les obres pendents, “després que l’Estat hagi recuperat la partida prevista”, en paraules del director del Consorci del Turó, Joan Baigol. En aquest sentit, el subdelegat del govern espanyol a Lleida, José Crespín, ens assegura -interessadament- que l’aprovació dels pressupostos generals comportarà, entre d'altres inversions, noves actuacions de millora a la Seu Vella per poder reforçar aquesta candidatura. En canvi, per a Fèlix Larrosa, l’alcalde de Lleida, el que potenciarà la candidatura és que “avanci amb la complicitat de la ciutadania i reculli aquest sentiment col·lectiu i emocional”.

Temps de neu

Però no només de la Seu Vella viu Lleida, o almenys no més enllà de la plana, ja que la temporada hivernal desemboca en quatre mesos d’activitat frenètica al Pirineu lleidatà. D’una banda, la inversió de 10 milions d’euros en el sector de l’esquí reverteixen directament i indirectament en 400 milions d’euros al territori. De l’altra, el sector de l’esquí genera 2.500 llocs de treball directes, de la mateixa manera que al llarg de l’hivern fins a 7.500 persones treballaran en els diferents serveis d’hoteleria i restauració que ofereix el Pirineu, unes dades que eleven l’esquí a l’altura d’un Goliat modern.

I l’altre gegant del turisme lleidatà l’hauríem de buscar en els esports d’aventura, que cada primavera i bona part de l’estiu mantenen les xifres de pernoctacions al Pallars. Tot i això, si comparem les dues disciplines, lligades una a la neu i l’altra majoritàriament a l’aigua, els esports d’aventura esdevindrien un David -això sí, amb ínfules de Goliat-, atès que l’any passat els esports d’aventura van generar 90 milions d’euros, lluny encara dels números que es mouen a l’hivern.

La joia de la corona

Així l’anomena el director del Patronat de Turisme de Lleida, Juli Alegre, i és que el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que rebia aquesta distinció el 21 d’octubre del 1955, resulta exemplar per a Alegre pel que fa a actiu turístic del Pirineu lleidatà. L’any 2017 va rebre un total de 560.000 visitants, una xifra que representa per a l’entorn del parc un impacte econòmic de gairebé 17 milions d’euros.

A més, recentment ha rebut la certificació com a reserva i destinació turística Starlight, un reconeixement que s’atorga a zones amb nivells de qualitat excepcionals que també disposen d’infraestructures per impulsar el turisme astronòmic. Es tracta del primer parc català que rep aquesta distinció i un dels primers de l’Estat. I tot això, sense poder-s’hi menjar caragols.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Admirat Josep

Se7opinions

Publicitat
Publicitat