Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Mai no és tard per posar-s’hi

L’almacellenc Armando Vidal forma part als seus 61 anys de l’elit de ciclistes màsters de muntanya del món

Armando Vidal
Vidal, al podi acompanyat de la seva filla petita. (Foto: Huesca Bike)
A cavall d’una motocicleta de 49 centímetres cúbics, un jove de 16 anys corria pels camins de pedra i fang de la Franja de Ponent. La mili, però, va fer que aquell noi deixés el motocròs i un cop tornat al seu Almacelles natal es posés a treballar de valent a casa, com a agricultor i ramader. Uns quaranta anys després aquell noi ja no era tan jove, però això no representava cap impediment per al que havia de venir. Armando Vidal, ben entrats els 2000, va deixar el negoci de les vaques de llet, una feina que l’ocupava moltes hores diàries: “Vaig pensar que m’avorriria, que havia de cremar calories, i se’m va acudir comprar-me una bicicleta. Des dels 16 anys que no n’havia tocat cap”. El que primer era una rutina de diumenge va convertir-se a poc a poc en una afició en què tenia la mà trencada, i amb 55 anys ja va participar en el primer Campionat d’Espanya.

“Mai no he begut ni fumat, i sempre m’he mantingut en forma”, explica. Aquesta salut de ferro, combinada amb la tècnica d’anar sobre dues rodes que mantenia del motocròs, van ser un còctel exitós que no ha deixat de donar resultats fins avui. Amb 61 anys, l’Armando és considerat un dels millors ciclistes de trial sènior del món en la seva categoria. El 30 de juny es va proclamar campió a la ultramarató europea Pedals de Foc, celebrada al Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i dues setmanes més tard va donar la sorpresa imposant-se al campionat del món BTT Rally en categoria màster 60 celebrat a l’estació andorrana de Pal-Arinsal. Això, malgrat haver patit una caiguda tot just dos dies abans de la competició, que el va fer començar últim a la graella. “Encara no sé com m’ho vaig fer -admet-, però quan em vaig posar a pedalar se me’n va anar el mal d’esquena i vaig acabar deixant el segon, un corredor suís, uns 400 metres enrere”. Només cinc dies després de guanyar el Campionat del Món, Vidal va revalidar el Campionat d’Espanya de circuit tancat disputat a Madrid, un títol que s’apunta per segon any seguit.

L’almacellenc assegura que la competició li aporta “una satisfacció i uns ànims terribles”: “M’ho passo molt bé competint”. Però també reconeix que no ha sigut fàcil arribar fins aquí: “Surto a entrenar-me un mínim de dues hores diàries i, encara et diré més, la majoria dels professionals no s’alimenten tan bé com jo”. De fet, aquest campió de la bicicleta de muntanya afirma que la seva condició física millora cada dia i vol seguir demostrant al món que l’edat avançada i l’esport són ben compatibles: “Els reptes són tornar a repetir tot el que he fet enguany, sempre amb el permís de la família, que m’ha donat molt suport”. Atribueix part de l’èxit a la seva filla petita, que li fa “de xofer i de mànager” i l’acompanya als campionats, ja siguin a la Península o per Europa. També l’acompanyen la duresa mental, la vida sana i la pràctica; per aquest motiu, afirma ben fort i clar: “No tinc cap intenció de retirar-me, la bicicleta em dona vida”.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Llarga vida a l'art

Publicitat
Publicitat