Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Albirant un nou sistema

La tecnologia que hi ha darrere del ‘bitcoin’ va guanyant pes i Lleida en vol ser pionera

Rigcat
La companyia lleidatana Rigcat aposta per la tecnologia del ‘bitcoin’. (Foto: Arxiu)
Joel Fontbuté és un jove mecànic de Lleida que fa tres anys va adquirir un bitcoin assessorat per un amic informàtic. Sense entendre gaire què és el que estava comprant, va desemborsar poc més de 200 euros en la compra d’una moneda virtual. Avui la seva inversió cotitza al voltant dels 8.000 euros. Assegura que, per ara, no té intenció de vendre’l. Així, en els últims mesos la demanda de bitcoins està en auge, tot i que el gruix de la ciutadania encara no té una imatge fidel i clara sobre aquesta moneda immaterial, la qual cosa suposa que la desconfiança és el sentiment dominant en una primera aproximació a la moneda virtual. Malgrat tot, les cotitzacions en els últims mesos han comportat un augment de la demanda d’informació.

Juanjo Ruiz, Albert Clivillé i Antonio Plana són els socis fundadors de Rigcat, una firma informàtica ubicada al barri de Cappont de Lleida pionera en la implantació de la tecnologia del bitcoin a la Terra Fer- ma. A l’establiment hi ha l’únic caixer que bescanvia bitcoins en euros, i a la inversa, de tota la demarcació. El Juanjo encara està sorprès de la gran quantitat de gent que en els últims mesos ha passat per la botiga per demanar informació i adquirir una unitat o una fracció de bitcoin. Això sí, ell recomana fer tres passos abans d’invertir-hi: “Utilitzar diners que no siguin imprescindibles per al dia a dia, no estar pendent de manera frenètica de la fluctuació del preu de mercat i, sobretot, informar-se per diversos canals de l’origen i el desenvolupament del bitcoin”. L’Albert comenta que ja s’han acostumat als comentaris que auguren una imminent explosió de la bombolla financera virtual, referenciada en el bitcoin, i sentencia que des que es va interessar per la moneda “el bitcoin només ha fet que augmentar progressivament de valor”. Però quin és el secret d’aquest ascens estratosfèric?

Segons els professors de la Universitat de Lleida Josep M. Miret i Josep Argelich, especialitzats en criptografia i ciències de la computació i intel·ligència artificial, el secret de l’èxit recau en l’arquitectura criptoinformàtica que hi ha darrere del bitcoin, que també utilitzen altres monedes virtuals com les d’Ethereum o Monero, que amb petites diferències beuen de la mateixa font que el bitcoin. La clau de tota l’estructura és el sistema blockchain, que permet enllaçar les diferents dades, com la creació i transferència de bitcoins, i socialitzar-les de forma anònima. Així, es crea una espècie de sistema comptable global, fragmentat en diversos blocs, que no controla cap òrgan econòmic estatal ni supraestatal, com podria ser un banc central, sinó que és la mateixa comunitat informàtica al voltant de la qual s’han estructurat les monedes virtuals la que li dona la seguretat, la rapidesa i la legitimitat necessàries, copiant la llista comptable i actualitzant-la en la resta dels ordinadors abans d’escriure un assentament nou. Així, la cadena de blocs es va allargant i, si mai hi ha un atac informàtic o es pretén vulnerar la relació de transferències, tothom pot estirar el fil cap al passat més immediat i decidir de manera comuna quins haurien de ser els pròxims passos a seguir. A més, com que cada individu té un codi particular específic es garanteix que les seves dades personals no siguin públiques, sinó que s’amaguen darrere d'una sèrie numèrica.

Múltiples aplicacions

Així doncs, la primera gran aplicació de la tecnologia blockchain ha estat en l’àmbit econòmic, però les qualitats del sistema (invulnerabilitat, rapidesa i legitimitat compartida) fan que el seu ús pugui extrapolar-se a altres sectors de la nostra societat.

El juliol de l'any passat l’Ajuntament d’Alcoletge es convertia en un consistori pioner a tot el món, ja que va encarregar a RigCat l’organització d’una votació electrònica basada en el blockchain per decidir en què invertia part del pressupost. El projecte, segons expliquen Ruiz i Clivillé, consistia a registrar a la base de dades del poble una moneda virtual, en aquest cas anomenada vot, i a ingressar de forma virtual un vot a cada ciutadà empadronat. El vot servia per poder participar en la consulta ingressant-lo en una urna, també virtual, a través del telèfon mòbil, la tauleta, l’ordinador o, en cas de no disposar d’aparells, a través de dispositius electrònics instal·lats al mateix consistori. Així, es garantia que les votacions tinguessin la màxima seguretat, facilitat i rapidesa possible per al ciutadà.

La tecnologia blockchain sembla que tingui unes possibilitats inescrutables que poden influir decisivament en el nostre dia a dia, ja que ens permet eliminar certs passos en les nostres relacions comunitàries. De moment, l’exemple el trobem en el bitcoin, que no necessita entitats reguladores ni sistemes bancaris particulars per progressar, sinó que es basa en una capacitat d’esforç personal, delegat en un ordinador, i una presa de decisions de manera col·lectiva que només necessita la confiança de la majoria de la societat per imposar-se com una realitat completament nova que pugui eliminar els llastos de les inèrcies especulatives dels intermediaris, que malauradament sempre han acabat suportant sobretot les capes menys afavorides de la nostra societat.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Serveis màxims

Publicitat
Publicitat