Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Els ecologistes exigeixen restituir el Departament de Medi Ambient a la Generalitat de Catalunya

Consideren que aquesta actuació és imprescindible en el nou Govern "per garantir el futur actual i el de la república"

Ipcena
Els ecologistes, abans de començar la roda de premsa aquest dimarts. (Foto: Imma González)
L'Institució de Ponent per a la Conservació i l‘Estudi de l’Entorn Natural (Ipcena) ha aprofitat aquest dimarts, coincidint amb la celebració del Dia Internacional del Medi Ambient, per denunciar l'inexistencia d'un Departament de Medi Ambient al Govern de la Generalitat.

L'any 1992 es va nomenar per primera vegada a la Generalitat de Catalunya un conseller de Medi Ambient, i fins a l'any 2010, moment en què Artur Mas va eliminar aquesta figura, els avenços en aquesta temàtica van ser nombrosos i molt importants. No en va, el primer conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Albert Vilalta, va proposar i aprovar diverses normatives essencials que avui en dia estan incomplertes, com una nova Llei de residus, que incloïa per primera la recollida selectiva de residus amb contenidors al carrer, o la primera Llei de sanejament, aprovant el primer Pla de depuradores arreu de Catalunya.

A partir de l'any en què aquesta figura va desaparèixer, però, les competències que li corresponien van ser repartides entre el Departament d'Agricultura i el de Territori i Indústria, reduint el pressupost dedicat als aspectes ambientals en més d'un 60%.

Així, doncs, tal com el secretari general d'Ipcena, Joan Vàzquez, remarca, "la política ambiental va quedar fora de servei, fruit de la desídia i de l'abandó absolut de l'acció", reduint-se a una posició merament residual i anecdòtica.

Com a exemple d'aquesta inacció del Govern, Vàzquez ha fet referència al conflicte amb els nius de cigonya de la Catedral Nova de Lleida. "Van utilitzar les seves competències per ser incompetents i van aprovar el 8 de febrer treure per primera vegada a la història tots els nius de cigonya de la Catedral". Recorda que sortosament, gràcies a la insistència dels ecologistes i a una llarga lluita que hauria hagut de ser "innecessària", es va evitar.

3.000 granges de porcs a Lleida, i augmentant

Actualment existeixen a la província de Lleida prop de 3.000 granges, que produeixen a l'any 9.600.000 porcs, una quantitat excessiva que desemboca, de manera irreparable, en una producció massiva de carn de baixa qualitat i, com ha remarcat Vàzquez, "enverinada pels antibiòtics i les hormones que hi ha al pinso que mengen aquests porcs". A més, la construcció i manteniment d'aquestes granges, moltes situades a zones ZEPA (Zones d'Especial Protecció per les Aus), com la granja Garrabou SCP, amb 5.000 porcs a Torrefeta i Florejats, provoquen que hi hagi 140 localitats a la província vulnerables per nitrats i que tots els aqüífers estiguin ja contaminats, desembocant en el fet que la gran majoria dels municipis de la Plana de Lleida no puguin fer ús dels seus propis pous.

És per això que Gemma Danès, que pertany a una plataforma que demana la moratòria de les granges, ha volgut denunciar aquest "descontrol", tot exigint l'aturada immediata de la construcció de qualsevol granja a Catalunya, així com de qualsevol ampliació, remarcant que, en aquest cas, tot i tenir la llicència urbanística caducada, l'Ajuntament "segueix donant-li facilitats".

Una incineradora de residus urbans impulsada pel Departament de Territori i Sostenibilitat

Josep Amigó, de la Plataforma aturem la incineradora a Juneda, Garrigues, Pla d'Urgell i Urgell, considera "incomprensible" que el Departament de Territori hagi donat suport a la incineradora de residus urbans Tracjusa a Juneda (Garrigues). Amigó assegura que, si es comencen a portar residus de fora, es convertiran en un "crematori" i recorda que aquest projecte vulnera una resolució del Parlament en què s'insta el Govern a no impulsar plantes de tractament de purins que vulguin utilitzar la combustió tèrmica, inclosa la gasificació, de residus municipals o industrials o dels combustibles derivats dels residus (CDR).

Dret lucratiu vs. dret ambiental

D'altra banda, els ecologistes també han volgut denunciar que des del Departament de Territori s'hagi autoritzat la col·locació d'un telecadira en una zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes, a l'Alt Pirineu, tot i ser un espai protegit des de 2002. "Ho volen instal·lar dins de la xarxa natura perquè si ho instal·len a fora afecta una pista de Baquèira Beret, així que anteposen els interessos d'una empresa privada als del medi ambient", ha dit Vàzquez.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Els bolets també suen

Publicitat
Publicitat