Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Les promeses del bàsquet s'han citat un any més a Ponent

Ferran Aril, el president de la representació territorial a Lleida de la FCBQ a Lleida, analitza l’estat del bàsquet a la demarcació després d’acollir el Campionat d’Espanya Cadet per quart any consecutiu

Ferran Aril
Ferran Aril, president de la FCBQ a Lleida, en un dels pavellons on té lloc el Campionat d’Espanya Cadet. (Foto: Sandra Pino)
L’urgellenc Ferran Aril encapçala la representació territorial a Lleida de la Federació Catalana de Bàsquet des de fa 22 anys. Abans d’aquesta etapa més encarada a la gestió esportiva, però, va veure el bàsquet amb ulls de jugador, d’entrenador i de president del l’AE Sedis Bàsquet. Aquesta setmana els 32 millors equips de la categoria cadet s'han citat per quarta vegada consecutiva a la ciutat de Lleida i a Torrefarrera per disputar el Campionat d’Espanya, tot un “reconeixement a la bona feina que porten fent els clubs, els voluntaris i la Federació en els darrers temps”, explica Aril satisfet. En el seu moment van fer la petició perquè consideraven que “aquesta categoria era una prova de foc important” per veure si eren capaços d’afrontar aquest repte a escala organitzativa. Ara com ara, tanmateix, no descarten poder acollir en un futur una categoria més, la júnior, que continua “mantenint l’adjectiu d’estrella” pel fet de contenir jugadors a punt de fer el salt al nivell professional del món del bàsquet.

En els darrers anys la salut del bàsquet lleidatà ha fet un salt tant qualitatiu com quantitatiu, això tenint en compte, segons Aril, un hàndicap important. “Les ciutats de més de 10.000 habitants estan lluny les unes de les altres, i les despeses de desplaçament són importants”, apunta el president a Lleida de la Federació Catalana de Bàsquet. Malgrat aquest fet, actualment “comptem amb la participació de 45 clubs, més de 300 equips entre totes les categories i més de 6.000 llicències federatives”. El bàsquet femení representa a la demarcació gairebé un 40% del total, un percentatge superior a la mitjana catalana i espanyola. Les xifres s’han multiplicat per tres les darreres dues dècades, un acostament del bàsquet a la gent i a la inversa que des de la representació territorial de la FCBQ valoren molt positivament.

El fet de ser una estructura petita en comparació amb d’altres representacions territorials de la FCBQ fa que, segons Aril, la relació amb els clubs sigui “molt directa i el dia a dia més lleuger i hàbil” a l’hora de solucionar els problemes de les entitats esportives. Problemes que sovint es remeten al vessant econòmic durant els anys de crisi i els posteriors, no solament en el món del bàsquet, sinó que a la pràctica en la totalitat de federacions esportives i clubs: “En els darrers anys s’ha aconseguit mantenir la situació amb molts d’esforços, fet que considerem un èxit”. Ara bé, Aril assegura que, malauradament, les institucions “encara no es troben en la situació òptima per ajudar els clubs com feien abans” i que invertir en qualsevol esport esdevé molt necessari per a diversos aspectes de la societat.

Reptes de futur

En l’àmbit lleidatà, Aril comenta que els pròxims reptes esdevenen “penetrar en comarques com l’Aran o el Pallars Sobirà, llocs on per les difícils comunicacions el bàsquet encara no és un esport tan notori com voldríem”. Ampliant l’escala, el president de la FCBQ a Lleida assegura que el bàsquet català es troba en un moment boníssim: “Som capdavanters a l’Estat en llicències i seguim representant el segon esport a Catalunya”. Posa d’exemple el Joventut de Badalona, el Barça i el Manresa pel que fa a l’elit, però també “la gran base de clubs de pobles i ciutats de menys dimensions”. L’urgellenc també és un dels dotze membres de la comissió delegada de la Federació Espanyola de Bàsquet, un ens on “és important ser-hi per tal de fer d’interlocutor entre els clubs catalans i la Federació a l’hora de defensar les propostes i necessitats, malgrat que no sempre s’aproven”.

Sobre la il·lusió d’alguns de veure jugar una altra vegada la selecció catalana masculina, assegura que “no descartem que en algun moment la selecció catalana absoluta masculina pugui disputar algun partit però, deixant de banda els aspectes polítics, és realment complicat per factors econòmics, de calendari o bé d’assegurances”. Tot el contrari que la selecció catalana femenina, que és a punt d’enfrontar-se a Montenegro en un amistós, una “aposta que ens engresca a seguir treballant per donar valor al gran talent i esforç que tenim a casa nostra”.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Manifest

Publicitat
Publicitat