Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

El MUD arriba a la maduresa sense perdre la seva essència

La Seu Vella s’incorpora com a escenari del Festival de Músiques Disperses

Ferran Palau, MUD 2018
Ferran Palau donava el tret de sortida al MUD aquest divendres al vespre. (Foto: Jordi Rulló)
El MUD (o Festival de Músiques Disperses) retorna a les nostres vides sent considerada una de les cites musicals obligades de les terres de Ponent i tot un referent del folk inconformista per a orelles inquietes. Des dels orígens, la filosofia i la personalitat del Festival han estat els seus trets fonamentals i han fet que un esdeveniment petit en dimensions es convertís en grandiós, orgànic i acèrrim a la cultura d’arrel i que la conjunció d’artistes desconeguts pel públic general i d'altres consolidats amb llarga vida artística elaborin una harmonia digna de compartir edició rere edició.

El Festival arriba a l’instant més dolç després d’haver penjat durant dos anys seguits el sold out en algunes actuacions i d’acollir una afluència de públic cada cop més heterogènia, alhora que aplega gran part d’assistents forans. Però la voluntat del MUD no és precisament créixer en popularitat, sinó únicament madurar i treballar de manera perseverant per oferir un espectacle digne de la seva pròpia essència. 

En la trobada anual amb Antoni Gorgues, frontman del Músiques Disperses i cap de Guerssen Records, destaquem en primer lloc les diferents localitzacions on s’oferiran els concerts. Si més no, el centre neuràlgic se segueix concentrant al Cafè del Teatre, i enguany es repetirà la sessió de concerts íntims a la cerveseria i botiga de vinils Grans Records. Però la novetat més atractiva en aquest sentit és la incorporació de la Seu Vella com a escenari més emblemàtic, que donarà vida a l’últim espectacle del Festival. Amb un cartell exquisit, l’edició d’enguany té tots els atributs per esdevenir la més espiritual de les últimes cites. Novament, el MUD ens sorprèn per la qualitat sublim, i incorporant artistes amb dates úniques a la Península, així com reaparicions sorprenents dignes de ser rememorades.

Directe emotiu

El tret inaugural l'havien de disparar Maria Arnal i Marcel Bagés el dijous 8 de març al Cafè del Teatre, però el concert s'ha traslladat al 5 d'abril després que el duet decidís secundar la vaga feminista. Considerada una de les formacions més admirables de l’escena popular ibèrica dels últims temps, l’emotivitat és potser el tret que millor defineix el seu directe. La personalitat de la parella és concebuda a través de la remescla de músiques de tradició oral i composicions pròpies, les quals conformen el seu primer treball, 45 cerebros y 1 corazón (Fina Estampa, 2017). La perfecta simbiosi entre la música tradicional i l’experimental impregnaran la capital del Segrià i realçaran les emocions a flor de pell.

Els concerts d'aquest divendres 9 de març van anar a càrrec de Ferran Palau i Mark Fry & Friends. En primer lloc, torn per al cantautor collbatoní, que tornava al Festival anys després per presentar en primícia el seu últim àlbum, Blanc (Halley Records, 2018). Amb la banda al complet i mantenint-se com un dels favorits de la casa, Palau ens va encomanar la nit de divendres el seu pop metafísic vibrant i eclèctic. Seguidament, la vetllada es va acabar amb un dels concerts estrella de l’esdeveniment: Mark Fry & Friends. L’artista britànic de culte provinent del folk psicodèlic dels setanta va interpretar en quintet, com si es tractés d’un ritual, gairebé la integritat de Dreaming with Alice, un dels discos que han passat més desapercebuts i són alhora més preuats de l’escena del Regne Unit. Ritmes orientals i aires pastorals van perfumar la seva música i van impregnar de mística la seva actuació.

El dissabte 10 ens brinda doble sessió de concerts. Al migdia, acústic íntim i gratuït a Grans Records amb Alisha Sufit, fundadora dels mítics Magic Carpets. Folk-rock amb accent oriental amb aquesta artista interdisciplinària, capdavantera a l’ombra de l’onada del folk britànic, amb cloenda de Diego Armando DJ i la seva col·lecció de joies sonores. Durant la nit, la festa es trasllada novament al Cafè del Teatre, on Baiuca i Zé Vito oferiran la seva medicina. El gallec, el còctel sonor d’electrònica amb folk tradicional, combinant a ple esperit sintetitzadors amb pandeiros i flautes. Tot un imaginari de sonoritat per cedir el relleu a Zé Vito i viatjar en format quintet al cor del Brasil.

El trobador modern que toca als carrers de les grans ciutats

Algú havia d’assumir el rol de cap de cartell, i recau indiscutiblement en les cordes de l’ucraïnès Estas Tonne. L’artista clourà l’edició del MUD 2018 amb un recital de caràcter espiritual diumenge 11 a la Seu Vella. Dins d’un ambient únic, el mestre ens delectarà amb fusió de guitarra flamenca, d’arrels gitanes i llatines, circulant pel filtre electrònic que manifesta l’esperit d’aquest músic i el fa excepcional. Oferint constantment un equilibri perfecte entre virtuosisme i sentiment, Estas Tonne ressalta la connotació espiritual que es desprèn de la interpretació voraç i enèrgica dels seus directes. Autor de més de divuit discos i guitarrista de carrer itinerant, ha participat en nombroses bandes sonores així com en festivals d’arreu de la geografia. Una oportunitat única per gaudir i explorar el límit de les pròpies percepcions en el marc d’una catedral del segle XIII símbol irrenunciable de Lleida.

El MUD és com la boira: estimat, tèrbol, misteriós, profund i perseverant. Sempre amb la certesa que any rere any es rendirà als seus orígens perseguint la seva pròpia concepció del folk: un mirall fidel de les nostres terres i les d’enllà.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Catalunya i Barcelona, vasos comunicants

Publicitat
Publicitat