Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

Anna Delshorts: “En el rugbi ningú no es queda fora, ens necessitem a tots”

La delegada i central del Club INEF Lleida dona la seva visió d’aquest esport en auge

Anna Delshorts, INEFC, rugbi
Anna Delshorts, al mig, amb les jugadores mes experimentades del Club INEF Lleida. (Foto: Pere Gilart)
A zero graus i amb un aire gelat que encara accentua més aquesta sensació, Anna Delshorts es disposa a entrenar-se sobre la catifa d’herba de les instal·lacions de l’INEF, l’únic equip de rugbi femení de tota la demarcació de Lleida. L’Anna és jugadora i delegada del sènior femení de la secció de rugbi del Club INEF Lleida i avui conduirà la sessió amb les altres jugadores més experimentades. “Va ser provar l’esport a primer de carrera i agradar-me. A partir d’aquí vaig investigar qui s’entrenava, quan i on, i no m’ho vaig pensar. I ja fa vuit anys”, ens explica l’Anna abans de començar l’entrenament.

El rugbi femení va encapçalar la creació de la secció l’any 1984, quan Alfredo Joven, professor de la titulació d’INEFC de la Universitat de Lleida, juntament amb un grup d’estudiants, va veure’s atret per aquest esport. El rugbi femení lleidatà va ser un dels pioners d’aquest esport a Catalunya i, amb el pas dels anys, ha aportat jugadores a la selecció espanyola i a la catalana. Han passat per moments de més protagonisme i d’altres de menys. El 2013, i durant tres temporades, l’equip no tenia prou jugadores per competir. “Tot i això, vam continuar entrenant-nos sense competir. Quan l’últim dels tres anys vam apuntar-nos a rugbi a VII, vam començar a fitxar més gent”. L’Anna ens comenta que el fet de competir en aquesta modalitat va cridar l’atenció de noves jugadores, amb les quals tornarien a competir a rugbi a XV l’any 2016. Aquesta revifada de l’equip femení va seguida d’una dinàmica a escala més gran: “Ara fa dos anys, de 10 equips a tot Catalunya vam passar a ser-ne 22”.

Amb l’objectiu de “donar continuïtat als primers equips i d’ensenyar aquest esport als més joves”, l’any 2014 la secció de rugbi es va fer el propòsit de tenir categories inferiors. Ara com ara tenen una base de més de cent nois i noies d’entre 6 i 17 anys: “En l’àmbit de club dediquem molt temps i esforç a diversos projectes, un dels quals implica tenir un equip femení en cada categoria”. Amb un somriure a la boca ens explica que la relació entre els diferents equips del club és molt bona i que la implicació d’altra gent és molt necessària per fer possible el dia a dia del club i fer front als obstacles. El sènior femení va emprendre l’estiu passat una exitosa campanya de recollida de diners per poder assumir els costosos desplaçaments i mantenir-se així a Primera Divisió Catalana de Rugbi. “La gent va respondre molt bé, i ara tenim el suport de dotze empreses que s’han bolcat a ajudar-nos perquè creuen en nosaltres”, ens explica cofoia l’Anna.

La central de l’equip detalla que és una disciplina que enganya a primera vista i que s’ha de desmitificar la imatge d’esport violent: “És l’esport on he vist més joc net i respecte”. Ens ho exemplifica amb el que anomena “el tercer temps”. Al camp sembla que “les jugadores es trenquin la cara” i un cop fora les rivals comparteixen les experiències del partit: “Crec que això no passa en cap altre esport, i hauria de passar. El que passa al partit es queda a dins del camp, i a fora totes som persones”. Malauradament, les jugadores de rugbi sovint han de fer front a comentaris irrespectuosos i masclistes. Assegura que encara sorprèn el fet de dir que juga a aquest esport: “Et miren amb estranyesa, o creuen que és un esport d’homes. I no, és un esport de contacte com qualsevol altre, i també femení”. L’Anna i les seves companyes d’equip volen “trencar amb tot això” i continuar dedicant-se a aquest esport amb tota l’estima i tot l’afany que desprenen mentre s’entrenen.

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Del local al global

Publicitat
Publicitat