Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

El futur dels nostres cinemes

Un nou multicinema es començarà a construir a Lleida aquest any al mateix temps que els cinemes que resten a la ciutat cauen en l'oblit

Amsterdam, cinema
Imatge del cinema Tuschinski, de la mítica Pathé, a Amsterdam. (Foto: Imma González)
Mentre aquest any 2018 ha estat l'escollit per a la construcció d'un nou multicinema a Lleida, els pocs cinemes que sobreviuen a la ciutat ho fan amb prou feines.

La tendència de les últimes dècades a la nostra ciutat ha estat la d'abandonar gradualment les sales ubicades al centre per tal de donar pas a multicinemes que, per la seva superfície, acostumen a instal·lar-se en llocs més apartats, fet que ha provocat un canvi en els nostres hàbits d'oci. L'acció d'anar al cinema s'ha convertit, doncs, en una decisió molt més premeditada, relegant a un segon pla l'espontaneïtat de la qual podíem gaudir una vintena d'anys enrere.

A banda d'unes poques excepcions, els cinemes de la nostra infància i joventut han anat desapareixent, convertint-se els espais que ocupaven en propostes tan radicalment diferents que han aconseguit esborrar fins i tot la seva ombra en la nostra memòria. Els anys anteriors a la crisi i l'inici d'aquesta van provocar un fort impacte en la cultura del nostre país de què encara avui dia no ens hem recuperat completament, i a Lleida els Lauren en van ser l'exemple més clar.

Amb deu sales i nombrosos establiments de restauració i oci al voltant, els Lauren van ser el lloc de peregrinació de tots aquells joves lleidatans que van viure la seva adolescència a principis del nou mil·leni. No va ser fins a l'any 2015 que els cinemes van tancar definitivament, tot i que en el seu moment es va dir que era un tancament temporal per tal d'adaptar les sales als nous requisits de digitalització, la qual cosa mai no es va materialitzar.

Els Cinemes JCA d'Alpicat, de la família Cortada, van conviure prop de vuit anys amb els anteriors, i les seves sales, més grans i millor adaptades, els equips superiors i una oferta més gran (disposen de catorze sales) van ser un factor important en el tancament dels Lauren. No obstant això, els d'Alpicat també han anat perdent espectadors any rere any, i el complex, que mai no ha acabat d'arrencar del tot, sobreviu modestament.

La construcció d'aquest nou complex, doncs, amb 8.000 metres quadrats que disposaran de deu sales amb capacitat per a 1.900 persones a la zona Copa d'Or de Lleida, obre, si més no, la porta als dubtes i a les suposicions. Serà aquest multicinema un èxit rotund i, alhora, el cop de gràcia que faltava perquè els pocs cinemes que es mantenen a la ciutat acabin tancant les seves portes? Serà un altre projecte l'èxit del qual quedarà a mitges? Afectarà també els cinemes que es mantenen als pobles dels voltants? Pere Aumedes, responsable dels cinemes del Circuit Urgellenc, considera que, tot i que les noves sales suposaran una nova competència, afectaran relativament poc els seus cinemes. "Aquells que no tinguin paciència per veure una estrena, ja que els nostres cinemes acostumen a ser d'una o dues sales, acabaran anant a Lleida, però confio que la línia de fidelitat es mantindrà", ha assegurat Aumedes.

El dubte torna, doncs, a Lleida ciutat. La influència de modes que cada cop beuen més de tot allò que és vintage han despertat, ja fa temps, una nostàlgia que durant una època va deixar d'existir i que ara demana desesperadament no perdre els pocs vestigis que resten d'una època passada. Cada cop són més els lleidatans que defensen sales com el Funatic, sense cap mena de luxes però amb una proposta alternativa, que lamenten el deteriorament dels Cinemes Rambla o que anhelen, simplement, la sensació d'estar en un cinema en el qual la història no estigui només a la pantalla, sinó que ho envaeixi tot a través de les seves parets. Però és la nostàlgia prou forta per superar les noves tecnologies?

Ramona, a La Gran Bellezza, preguntava al seu protagonista, Jep Gambardella: "Què teniu en contra de la nostàlgia, eh?". I Gambardella responia: "És l'única distracció possible per qui no creu en el futur".

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

Derrota de la justícia espanyola

Publicitat
Publicitat