Publicitat

Set accents

Informació de proximitat i periodisme reflexiu

Publicitat

Notícia

La resistència de tota una era

Un viatge per la història dels Vins, que van viure la seva època daurada als anys vuitanta

Els Vins
Un dels carrers de la zona, amb un dels bars oberts als vuitanta en primer terme, El Paso, avui gairebé caigut en l’oblit. (Foto: Imma González)

La zona dels Vins de Lleida va néixer a mitjans dels anys vuitanta després d’haver superat la mala època que l’heroïna havia provocat al país. Gran part del seu èxit inicial es deu al fet que era el lloc on anaven els nois que feien el servei militar a la ciutat a passar el seu temps d’esbarjo.



Els primers locals, situats tots al carrer Panera, eren petites bodegues o antros, com a alguns veïns i habituals de la zona els agrada recordar-los, que obrien a les tardes i tancaven les portes a l’hora de sopar. En poc temps, l’afluència va anar creixent i molts emprenedors de l’època, en veure-hi una oportunitat de negoci, van obrir nous bars. A finals dels vuitanta, la zona s’havia expandit i els locals oberts passaven de la trentena.

Bars com el 500, el Bifiter, La Cantonada, el Sisbris, el Blasi, el Trivial, el Chicots, la Cueva, el Dylan, el Tobogan, el Setrill o el Socis omplien el barri del Centre Històric de Lleida, i el Gerry, l’actual propietari de La Casa de la Bomba, un dels pocs que han sobreviscut al llarg de tots aquests anys –això sí, situat a la part més nova–, ho recorda perfectament: “Cada tarda, els carrers de la zona s’omplien de taules i barrils i la gent bevia vi i vermut”. Les bodegues oferien tapes i begudes de la casa. Com que cadascuna tenia la seva especialitat, la gent podia tastar-ne de diferents a cada lloc. Els carrers estaven més vius que mai.

L’inici de la fi

A principis dels noranta, l’expansió d’aquesta zona, que abraçava ja gairebé tot el Centre Històric de la ciutat, era imparable. Tot i així, l’oferta dels establiments que anaven obrint començava a allunyar-se de l’essència dels locals originals. Els bars i les bodegues van deixar pas als pubs, els barrils a les barres i el xivarri de la gent a la música techno. En aquells primers moments de confluència dels dos estils, la gent va començar a distingir entre la zona que acumulava més bodegues, que va passar a denominar-se els Vins Vells, i la que acumulava més pubs o clubs nocturns, que es convertia en els Vins Nous, tot i que els més nostàlgics, ja aleshores, rebutjaven l’ús del terme perquè consideraven que no tenia sentit comparar les dues zones.

Clarament, l’oci va anar canviant i els Vins Vells van anar quedant més i més relegats. Això, juntament amb el deteriorament progressiu del Centre Històric i la caiguda i demolició d’alguns edificis, va provocar que a les portes del segle XXI la major part dels bars es mantinguessin tancats i que alguns simplement desapareguessin, fins i tot del record dels que van formar part d’aquesta història des dels seus inicis, als quals avui en dia, sense cap suport visual, els costa recordar els noms de tots els locals.

La resistència

En l’actualitat, la zona dels Vins Nous sobreviu gràcies a la renovació de llicències temporada rere temporada, i és habitual veure com cada poc temps molts locals canvien de nom. Per això, la gran majoria, amb excepcions com La Casa de la Bomba o el Tucuman, es caracteritzen per ser pubs amb poca identitat i una oferta musical similar. A més, són pocs els que registren grans afluències, també els divendres i els dissabtes. D’altra banda, la zona dels Vins Vells, la que resisteix, ha quedat reduïda a poc més que el carrer Panera, allà on va començar tot, i és considerada pels lleidatans com la zona alternativa de la ciutat.

Envoltat de solars on abans hi havia habitatges i d’edificis inhabilitats, el Trivial és vist per molts lleidatans com un oasi enmig d’un desert –més ben dit, enmig de la runa–, i és en l’actualitat l’únic pub nocturn de Lleida on es pot escoltar heavy metal de manera habitual. Després d’una època en què es va témer que tanqués, ha aconseguit renovar-se sense perdre la seva essència, habilitant una terrassa contigua al local que s’omple de gom a gom cada dia d’estiu i recuperant la tradició inicial de tapes i copa a la tarda i diumenges al matí.

Al mateix carrer, La Falcata i l’Epap (o Rock&Vins) funcionen com a pubs nocturns i organitzen habitualment concerts de rock, rock psicodèlic, thrash o post-rock.

Tanmateix, l’Epap també ha apostat per tornar als orígens i, com en el cas del Trivial, és habitual veure molta gent fent el vermut els diumenges al matí al carrer. El Blasi és l’únic bar pròpiament dit –no ofereix oferta nocturna– que resisteix des d’aleshores i és i serà sempre un dels locals més mítics de Lleida. El Sisbris i el Gilda, reformats, i El Paso, gairebé caigut en l’oblit, tanquen la llista dels bars que avui en dia es mantenen oberts.

Així, els Vins Vells resisteixen gràcies a l’esforç dels propietaris i dels mateixos clients, que han lluitat perquè un Centre Històric deteriorat i menystingut no perdés del tot la seva autenticitat. Després d’anys en què el barri semblava adormit, iniciatives com el Vermut Torero o el retorn al concepte original de la zona per part de l’Epap o el Trivial, obrint també les tardes i els matins de diumenge, han dut els Vins Vells a una segona època daurada, més underground, on encara s’hi pot albirar l’espurna d’una època passada. 

Comentaris


No hi ha cap comentari


 
Publicitat

Edi7orial

El rebost de tota la vida

Se7opinions

Publicitat
Publicitat